Busco
- 16/11/2006 10:25
Hi ha llocs on el temps flueix en lloc de fugir corrent abans que el puguis ni tan sols veure'l. Hi ha llocs on el temps s'atura.
Hi ha llocs on la gent posa l'intermitent a les rotondes i no toca el clàxon als semàfors. I hi ha llocs on no hi ha rotondes ni semàfors.
Jo també sento un buit a l'estómac. Hi ha algun lloc on no existeix aquest buit? Segurament aquesta necessitat imperiosa de marxar, canviar, trobar un lloc nou i millor no és més que la necessitat de trobar-me, a mi, aquí.
A l'espera de trobar el meu camí, penso que no ha de ser tan difícil, però em fa por que ho sigui. M'hauria agradat tenir un petó de bon dia. I les parets de l'habitació de color taronja. I les coses una mica més clares.
Digues la teva!
Tai Chi Cool?
- 10/11/2006 10:31
Dissabte al matí. No massa d'hora, tres quarts de dotze. Jo em dirigeixo cap a la feina, passo per Diagonal amb Passeig de Gràcia, i em fixo en el jardinet del Palau Robert . Pels qui no sabeu què és, es tracta d'una mena de parc, amb arbres i bancs, i un parell de fonts.
Però bé, al què anàvem. Passo per allà al costat i em sorprèn la imatge d'un grup de dues o tres persones fent Tai Chi al mig del parc (bé, Tai Chi o alguna cosa semblant...). La veritat és que em passa cada vegada, no em deixa de sorprendre que hi hagi gent que vagi a fer exercicis de relaxació al costat de la Diagonal, amb el soroll, el fum, i el moviment propi de la ciutat. A l'aire lliure per sentir-se tranquils? Al Palau Robert perquè hi ha quatre arbres i cinc ocells? No serà per l'aire pur que s'hi respira!
No és que em consideri molt de poble (no sóc d'aquells que s'omple la boca amb el "ser de poble" perquè al lloc on he viscut sempre hi queda, encara, un camp i mig sense urbanitzar) però seria incapaç d'anar a fer Tai Chi allà al mig de la urbs. I si no tingués més remei, segurament ho faria en una sala amb portes i finestres tancades, i procuraria triar una hora menys atrafegada que un dissabte a les dotze del matí.
Però bé. Potser el Tai Chi és tan i tan efectiu que podries fer els exercicis al mig de la Diagonal i no sentir el soroll ni el fum dels cotxes a cada alenada...potser ho hauria de provar. O potser fer Tai Chi al Palau Robert és súper cool i súper guaxi, i en aquest cas no deixa d'astorar-me l'estupidesa a la que han arribat alguns.
Però bé, al què anàvem. Passo per allà al costat i em sorprèn la imatge d'un grup de dues o tres persones fent Tai Chi al mig del parc (bé, Tai Chi o alguna cosa semblant...). La veritat és que em passa cada vegada, no em deixa de sorprendre que hi hagi gent que vagi a fer exercicis de relaxació al costat de la Diagonal, amb el soroll, el fum, i el moviment propi de la ciutat. A l'aire lliure per sentir-se tranquils? Al Palau Robert perquè hi ha quatre arbres i cinc ocells? No serà per l'aire pur que s'hi respira!
No és que em consideri molt de poble (no sóc d'aquells que s'omple la boca amb el "ser de poble" perquè al lloc on he viscut sempre hi queda, encara, un camp i mig sense urbanitzar) però seria incapaç d'anar a fer Tai Chi allà al mig de la urbs. I si no tingués més remei, segurament ho faria en una sala amb portes i finestres tancades, i procuraria triar una hora menys atrafegada que un dissabte a les dotze del matí.
Però bé. Potser el Tai Chi és tan i tan efectiu que podries fer els exercicis al mig de la Diagonal i no sentir el soroll ni el fum dels cotxes a cada alenada...potser ho hauria de provar. O potser fer Tai Chi al Palau Robert és súper cool i súper guaxi, i en aquest cas no deixa d'astorar-me l'estupidesa a la que han arribat alguns.
Digues la teva!
Els que esteu refredats...
- 11/10/2006 00:02
que us milloreu aviat!!
Jo ja hi vaig passar la setmana passada i no va ser gens fàcil...xDD I ara la personeta amb qui passo més hores al dia es passa el dia esternudant, espero que no m'ho torni a enganxar!!
(i que et milloris, carinyu 
)
M'estava llegint el meu blog i he rigut molt. És ben bé que el meu blog és cíclic, temporades súper fructíferes seguides d'absències que duren mesos, seguides de temporades fructíferes...tan de bo fos més constant, però què hi farem. Però bé, he escrit dos dies seguits així que potser la inspiració està tornant
Bé, jo marxo que hi ha més son que inspiració, per ara. He penjat una foto (és un regal...). Un dia i festa! El punt escriu moltíssim!! He mirat la columna d'El + fresc i m'he espantat. Serà qüestió de llegir-lo... I sí, ja sé que aquesta foto ja l'havia penjada i potser algú l'havia vista, però S'HA DE RECICLAR!!! Sóc súpersostenible 
Apa adeuuu!!
Jo ja hi vaig passar la setmana passada i no va ser gens fàcil...xDD I ara la personeta amb qui passo més hores al dia es passa el dia esternudant, espero que no m'ho torni a enganxar!!
(i que et milloris, carinyu ) M'estava llegint el meu blog i he rigut molt. És ben bé que el meu blog és cíclic, temporades súper fructíferes seguides d'absències que duren mesos, seguides de temporades fructíferes...tan de bo fos més constant, però què hi farem. Però bé, he escrit dos dies seguits així que potser la inspiració està tornant
Bé, jo marxo que hi ha més son que inspiració, per ara. He penjat una foto (és un regal...
). Un dia i festa! El punt escriu moltíssim!! He mirat la columna d'El + fresc i m'he espantat. Serà qüestió de llegir-lo... I sí, ja sé que aquesta foto ja l'havia penjada i potser algú l'havia vista, però S'HA DE RECICLAR!!! Sóc súpersostenible Apa adeuuu!!
Digues la teva!
"Mercadillu"
- 01/10/2006 16:10
Al meu carrer hi fan mercat. Sí, i no podien triar un dia millor que el diumenge, l'únic dia de la setmana que puc dormir llargament. Això implica que a això de les 8 o 9 del matí alguna gitana comença a cridar "A DO EUROOOO, A DO EUROOOO! ENGA XICA QUE REGALOO, DO EURO NENAAA!" a ple pulmó, i aquesta gent en sap molt de cridar, perquè ho porten fent tota la vida (només cal veure les nenes que estan a les parades i també criden, com les seves mares, però amb un filet de veu). Total, que res de dormir llargament. O sí, però aprens que dormir no sempre equival a descansar.
Total que t'acabes llevant d'hora -o més d'hora del que tu voldries- i no tant descansat com t'hauria agradat, però què hi farem. I els crits segueixen, si ets a casa els sentiràs durant tot el sant matí. Així que recordes aquell savi consell de "si no pots amb el teu enemic, uneix-t'hi" i baixes a passejar. Com a mínim, mentre camines, els "eslògans" van canviant i no sents només la dona dels "dó euro", que podria acabar tornant-te boig en poca estona.
El què m'agrada del mercat és la gran diversitat de tot que t'hi pots trobar. Vale, no hi trobaràs homes de trajo i corbata ni ricatxones, però dins la classe mitjana baixa hi ha milers d'individus. Des de velletes agressives rebuscant entre piles de roba fins a les negres aquelles tan negres amb túniques de colors i pentinats fascinants, o turbants de colors vius que contrasten fantàsticament amb les seves pells. I el gènere és igualment variat, tendes de samarretes més o menys fashion al costat de tendetes hippies, o de rellotges de plàstic, al davant de botigues de roba de nadó que tenen al costat una paradeta plena de bambetes estil victòria amb pinta d'incomodíssimes. Total, que és un submón digne de veure.
Llàstima que després el carrer quedi recobert de plàstics i papers i bosses (tan costa recollir-ho i posar-ho ni que sigui en capses??) i la son, aquesta son que no em puc treure de sobre, i que demà al matí encara hi serà i pensaré: per què no has aprofitat el cap de setmana per descansar??
Total que t'acabes llevant d'hora -o més d'hora del que tu voldries- i no tant descansat com t'hauria agradat, però què hi farem. I els crits segueixen, si ets a casa els sentiràs durant tot el sant matí. Així que recordes aquell savi consell de "si no pots amb el teu enemic, uneix-t'hi" i baixes a passejar. Com a mínim, mentre camines, els "eslògans" van canviant i no sents només la dona dels "dó euro", que podria acabar tornant-te boig en poca estona.
El què m'agrada del mercat és la gran diversitat de tot que t'hi pots trobar. Vale, no hi trobaràs homes de trajo i corbata ni ricatxones, però dins la classe mitjana baixa hi ha milers d'individus. Des de velletes agressives rebuscant entre piles de roba fins a les negres aquelles tan negres amb túniques de colors i pentinats fascinants, o turbants de colors vius que contrasten fantàsticament amb les seves pells. I el gènere és igualment variat, tendes de samarretes més o menys fashion al costat de tendetes hippies, o de rellotges de plàstic, al davant de botigues de roba de nadó que tenen al costat una paradeta plena de bambetes estil victòria amb pinta d'incomodíssimes. Total, que és un submón digne de veure.
Llàstima que després el carrer quedi recobert de plàstics i papers i bosses (tan costa recollir-ho i posar-ho ni que sigui en capses??) i la son, aquesta son que no em puc treure de sobre, i que demà al matí encara hi serà i pensaré: per què no has aprofitat el cap de setmana per descansar??
Digues la teva!
Al PSC són uns caxondus!!
- 25/9/2006 11:50
Doncs torno a ser aquí, després de passar-me des d'abans de setmana santa sense dir res, he tornat!! Però bé, no penso fer una disertació-com faig sempre després de les llargues absències-sobre per què no he escrit i què m'ha passat durant tot aquest temps. Té una explicació molt fàcil: sóc una inconstant.
Però no escric per això, nono, ni per explicar-vos la vida (la meva vida és meva, ves). Avui parlarem de la gent del PSC. Concretament, dels publicistes del PSC. I és que, mare meva, aquesta gent són uns caxondus de la hòstia!!!
Per què? Doncs perquè els tius tenen un candidat que fa pena, amb el seu catanyol que no se l'aguanta, i veient que no hi ha res a fer, han dit: doncs prenguem-nos-ho amb humor!! I han agafat i han fet uns cartells amb la foto del Montilla, i l'eslògan (brutal!) "Fets, no paraules" i en petitet: Montilla president. jajajaja, clar, com que al pobre no se li dóna gaire bé això de parlar...però ho farà molt bé, eeeeh!!
Res, només volia agrair als qui van parir el gran eslògan per fer-me riure cada cop que em topo amb un cartellet d'aquests. El món va molt mancat d'humor!! xDDD
Apa siau!
Però no escric per això, nono, ni per explicar-vos la vida (la meva vida és meva, ves). Avui parlarem de la gent del PSC. Concretament, dels publicistes del PSC. I és que, mare meva, aquesta gent són uns caxondus de la hòstia!!!
Per què? Doncs perquè els tius tenen un candidat que fa pena, amb el seu catanyol que no se l'aguanta, i veient que no hi ha res a fer, han dit: doncs prenguem-nos-ho amb humor!! I han agafat i han fet uns cartells amb la foto del Montilla, i l'eslògan (brutal!) "Fets, no paraules" i en petitet: Montilla president. jajajaja, clar, com que al pobre no se li dóna gaire bé això de parlar...però ho farà molt bé, eeeeh!!
Res, només volia agrair als qui van parir el gran eslògan per fer-me riure cada cop que em topo amb un cartellet d'aquests. El món va molt mancat d'humor!! xDDD
Apa siau!
Digues la teva!
Qüestió de seny...
- 06/4/2006 15:17
Hola!!
Resulta que ahir em van treure dos queixals del seny (d'aquí el títol). Es tractava de dos queixals preciosos, blancs, grossos i macos, amb unes arrels llargues i fortes...i ara els tinc embolicats en un tros de paper, perquè a la boca m'hi feien mal...
Des d'aquí una salutació als meus queixals: companys, ens han separat, però jo sempre us duré al cor!
I una salutació als altres dos que encara resideixen dins la meva boca: amics, no intenteu sortir que pot ser molt traumàtic, ja vindrà un senyor molt simpàtic que es diu dentista i us ajudarà...
(és que es veu que si el queixal de baix decideix fer força, esmicolarà el queixal del costat... :-S)
Bé, em fa mal la boca, però estic animada i això és el que compta. I ara que he dinat (portava 24 hores sense menjar gairebé res) em sento molt millor. A sobre m'han fet un dinar boniiiissim, amb pastís i tot...! És que hi ha gent molt maca pel món I per celebrar-ho, aquesta nit al teatre, a veure el mètode gronholm (em sembla que m'he deixat alguna dièresi, no?). M'han dit que està molt bé
I res, gent, que pràcticament ja som a setmana santa!!! Jo de moment tinc algun plan, però bastant abstracte tot plegat...a veure si s'acaba de planejar i fem una escapadeta a indrets bonics
Fins aviat!
Resulta que ahir em van treure dos queixals del seny (d'aquí el títol). Es tractava de dos queixals preciosos, blancs, grossos i macos, amb unes arrels llargues i fortes...i ara els tinc embolicats en un tros de paper, perquè a la boca m'hi feien mal...
Des d'aquí una salutació als meus queixals: companys, ens han separat, però jo sempre us duré al cor!I una salutació als altres dos que encara resideixen dins la meva boca: amics, no intenteu sortir que pot ser molt traumàtic, ja vindrà un senyor molt simpàtic que es diu dentista i us ajudarà...
(és que es veu que si el queixal de baix decideix fer força, esmicolarà el queixal del costat... :-S)
Bé, em fa mal la boca, però estic animada i això és el que compta. I ara que he dinat (portava 24 hores sense menjar gairebé res) em sento molt millor. A sobre m'han fet un dinar boniiiissim, amb pastís i tot...! És que hi ha gent molt maca pel món
I per celebrar-ho, aquesta nit al teatre, a veure el mètode gronholm (em sembla que m'he deixat alguna dièresi, no?). M'han dit que està molt bé I res, gent, que pràcticament ja som a setmana santa!!! Jo de moment tinc algun plan, però bastant abstracte tot plegat...a veure si s'acaba de planejar i fem una escapadeta a indrets bonics
Fins aviat!
Digues la teva!
Demà vaig a escalar
- 30/3/2006 13:03
i demà passat a Igualada per fer una calçotada el diumenge.
Ja he penjat la foto del magnífic ninot de neu que vaig fer tot just fa una setmana, i ara ja tocarà penjar fotos més primaverenques, que ja ve el bon temps i el solet!
I jo m'he de posar a estudiar ja...dilluns!! La vida és molt dura. Però molt maca de viure, també!
Ja he penjat la foto del magnífic ninot de neu que vaig fer tot just fa una setmana, i ara ja tocarà penjar fotos més primaverenques, que ja ve el bon temps i el solet!
I jo m'he de posar a estudiar ja...dilluns!!
La vida és molt dura. Però molt maca de viure, també! Digues la teva!
Quatre ratlles
- 27/3/2006 13:16
Holaaa
Després de molts dies sense tocar el blog he pensat que estaria bé dignar-me a passar per aquí a dir quatre coses. I quan acabi aniré a estudiar càlcul, ho prometo.
Doncs bé, resulta que el fet de protagonitzar la "història fictícia" m'ha marcat una mica la vida, i porto unes setmanes que sembla que estigui de vacances. Dijous passat, per exemple, vam anar a esquiar...i va ser mooooolt guai!!Tenia moltes ganes de fer guerra de boles de neu, i ninot, i aquestes coses que es fan quan neva, i els meus desitjos es van fer realitat!!! Aquí el ninot que vam fer, és genial!(o no??).
I buenuuu, ja tinc carnet de cotxe (ahir vaig conduir, ueueueeee), treballo venent làmpares (OEOEEE... ). I això, que em passo els dies acompanyada d'una persona genial i després no tinc temps per fer res, però tant se me'n dóna, visc en un núvol sense preocupacions i quan toqui baixar ja farem l'esforç...
Au revoir!!
Després de molts dies sense tocar el blog he pensat que estaria bé dignar-me a passar per aquí a dir quatre coses. I quan acabi aniré a estudiar càlcul, ho prometo.
Doncs bé, resulta que el fet de protagonitzar la "història fictícia" m'ha marcat una mica la vida, i porto unes setmanes que sembla que estigui de vacances. Dijous passat, per exemple, vam anar a esquiar...i va ser mooooolt guai!!Tenia moltes ganes de fer guerra de boles de neu, i ninot, i aquestes coses que es fan quan neva, i els meus desitjos es van fer realitat!!!
Aquí el ninot que vam fer, és genial!(o no??). I buenuuu, ja tinc carnet de cotxe (ahir vaig conduir, ueueueeee), treballo venent làmpares (OEOEEE...
). I això, que em passo els dies acompanyada d'una persona genial i després no tinc temps per fer res, però tant se me'n dóna, visc en un núvol sense preocupacions i quan toqui baixar ja farem l'esforç... Au revoir!!
Digues la teva!
Començo vacances
- 12/2/2006 11:43
Es podria dir que he començat el dia asseguda en una estació bastant deserta, menjant galetes i reflexionant. Donant voltes a les idees com a les galetes dins la meva boca, mastegant-les i esmicolant-les per treure'ls tot el suc.
Una d'elles era una gran frase trobada en un llibre d'electro (també curiós, haver-la trobat allà...). "Corre riesgos: si aciertas, serás dichoso; si fracasas, seras sabio". És clar, estar en època d'exàmens estudiant electro i trobar-te una frase així és un fet bastant xocant, i fa pensar. Imagineu si vaig quedar capficada que encara em dura! És que clar, una vida sense riscos és una merdeta però jo tinc por d'acabar sent súper sàvia!! Gran conclusió, eh? És que últimament faig unes reflexions tan fructíferes...fua
I bé, deixant les meves paranoies...NECESSITO un llibre! Els vaig allunyar tots de mi perquè no em distraguessin durant els exàmens i ara no en tinc cap! Intentaré fer-me amb "Caperucita en Manhattan", que em ve de gust llegir-lo, i ja us diré el què. O no, perquè havia d'escriure sobre "La sombra de Ender" i no ho vaig fer...Ho faig ara: molt interessant! Llegiu-lo, si en teniu ocasió...però em sembla que "El juego de Ender" és millor. O potser estan al mateix nivell però com que ja sabia el final de la història no era tan emocionant...i el final de "La sombra de Ender" em va semblar precipitat i poc currat.
Bé jo sus deixu...
Fins aviat!!!
Una d'elles era una gran frase trobada en un llibre d'electro (també curiós, haver-la trobat allà...). "Corre riesgos: si aciertas, serás dichoso; si fracasas, seras sabio". És clar, estar en època d'exàmens estudiant electro i trobar-te una frase així és un fet bastant xocant, i fa pensar. Imagineu si vaig quedar capficada que encara em dura! És que clar, una vida sense riscos és una merdeta però jo tinc por d'acabar sent súper sàvia!! Gran conclusió, eh? És que últimament faig unes reflexions tan fructíferes...fua
I bé, deixant les meves paranoies...NECESSITO un llibre! Els vaig allunyar tots de mi perquè no em distraguessin durant els exàmens i ara no en tinc cap! Intentaré fer-me amb "Caperucita en Manhattan", que em ve de gust llegir-lo, i ja us diré el què. O no, perquè havia d'escriure sobre "La sombra de Ender" i no ho vaig fer...Ho faig ara: molt interessant! Llegiu-lo, si en teniu ocasió...però em sembla que "El juego de Ender" és millor. O potser estan al mateix nivell però com que ja sabia el final de la història no era tan emocionant...i el final de "La sombra de Ender" em va semblar precipitat i poc currat.
Bé jo sus deixu...
Fins aviat!!!
Digues la teva!
No ho entenc!!!
- 05/2/2006 12:32
No pot ser, és un complot contra mi, sóc tope gafe!!
M'explico: porto treballant des de les vuit. Doncs bé, des que he entrat fins les 10.30 han trucat tres vegades. TRES. La meva feina és atendre aquestes trucades, així que he estat fent equacions diferencials. Finalment, a dos quarts d'onze, fatigada per l'esforç mental que ha suposat fer dues equacions, he decidit trucar als amics que estan estudiant a la uni...doncs mentre parlava, han trucat 4 cops!! QUATRE! Ja és mala llet...però el pitjor no és això, el pitjor és que quan he penjat ha tornat la quietud; en una hora potser han trucat un cop o dos. CABRONS.
Bé, dit això...crec que me'n tornaré a les equacions. No sé com en sortiré, d'aquesta, perquè m'està afectant bastant (ahir estava en una aula d'estudi i em vaig començar a partir jo sola perquè en una equació hi deia 6K...!)(que és com anomenen els meus amics la meva companya de pis, pels qui no ho sàpiguen).
Què més us puc explicar? Ahir vaig fer un test d'un porquet i em va sortir que com que li havia dibuixat la cueta molt llarga vol dir que tinc una vida sexual hiperactiva. O sigui, que si us envien el test en qüestió, no us mateu a fer-lo...no funciona
xD
Ai! Acabo de mirar amunt i uas quin dia més maco, no? i jo aquí tancada i mig encegada per la llum que es reflecteix a la paret del pis del davant...bé, potser deixi les equacions per més endavant i em quedi mirant el cel. Bé, segurament tancaré els ulls, però.
Apa vagi bé!
uas...un altre cop com l'any passat, setmana d'exàmens i m'ho passo millor que mai...no ho trobo normal! jajaja
M'explico: porto treballant des de les vuit. Doncs bé, des que he entrat fins les 10.30 han trucat tres vegades. TRES. La meva feina és atendre aquestes trucades, així que he estat fent equacions diferencials. Finalment, a dos quarts d'onze, fatigada per l'esforç mental que ha suposat fer dues equacions, he decidit trucar als amics que estan estudiant a la uni...doncs mentre parlava, han trucat 4 cops!! QUATRE! Ja és mala llet...però el pitjor no és això, el pitjor és que quan he penjat ha tornat la quietud; en una hora potser han trucat un cop o dos. CABRONS.
Bé, dit això...crec que me'n tornaré a les equacions. No sé com en sortiré, d'aquesta, perquè m'està afectant bastant (ahir estava en una aula d'estudi i em vaig començar a partir jo sola perquè en una equació hi deia 6K...!)(que és com anomenen els meus amics la meva companya de pis, pels qui no ho sàpiguen).
Què més us puc explicar? Ahir vaig fer un test d'un porquet i em va sortir que com que li havia dibuixat la cueta molt llarga vol dir que tinc una vida sexual hiperactiva. O sigui, que si us envien el test en qüestió, no us mateu a fer-lo...no funciona
xD Ai! Acabo de mirar amunt i uas quin dia més maco, no? i jo aquí tancada i mig encegada per la llum que es reflecteix a la paret del pis del davant...bé, potser deixi les equacions per més endavant i em quedi mirant el cel. Bé, segurament tancaré els ulls, però.
Apa vagi bé!
uas...un altre cop com l'any passat, setmana d'exàmens i m'ho passo millor que mai...no ho trobo normal! jajaja
Digues la teva!
Blog de xim-xim Fet amb lacomunitat 