Principal

Perfil

 

 

La comunitat

xml

. [ tiamat ] .
meravelles dels tot a cent, i EL PORTA-CEL·LO AMB PILES on 27/5/2005 18:08

Dimarts al matí vaig anar a ronda Sant Pau a comprar estovalles individuals. Allà hi ha una de les meravelles de Barcelona que no surten a cap guia: un tot a cent (TAC). Però no un TAC qualsevol, no. És un TAC gran, infinit, passadíssos plens de miracles de la creació humana. Val a dir que, des de petita, els TACs m'han fascinat. Com és possible que tots i cadascun dels objectes que allà s'hi troben, sense excepció, siguin tan rematadament lletjos? Qui ho dissenya? Qui ho fabrica? Qui ho adquireix a l'engrós? Qui ho compra? Aquesta última pregunta, la puc respondre. Jo, jo per exemple. Dimarts, sense anar més lluny, hi vaig comprar sis estovalles individuals, de plàstic, que feien una pudor que tirava a terra, amb estampats de floretes. De fet, les hem rentat amb fairy, les hem esbandit cinquanta vegades, les hem ventilat, i continuen fent la mateixa pudor. Crec que ja és una característica, com allò que l'aigua és inodora, incolora i in..insaborosa?? no ho sé. Bé, em fan gràcia, aquestes coses que hi venen.
Totes les meves llibretes les he comprar en un TAC. Des d'una amb un elefant dibuixat que deia: "ya sabemos que te gustan los grandes momentos.. por eso esperamos que hagas un fiestón el día de tu cumpleaños ¡Felicidades!", com si fos una postal d'aniversari d'última hora, però amb llibreta; fins a una d'impressionant, que gairebé em vaig posar a plorar de l'emoció quan la vaig veure, que té forma de mandarina. A més, la molla és.. de color rosa fluorescent!! Fabulós.
Un cop vaig trobar una figureta d'una dona amb vestit vermell asseguda a la tassa d'un vàter. I això no és el millor, no. Quan la premíes, començava a emetre sorollets purament escatològics! Qui dimonis va tenir l'idea? Qui va gravar els sons? Cap altra botiga m'havia plantejat mai tantes qüestions..

Ara bé, l'invent més increïble i inútil que s'ha inventat mai, no es troba en els TACs, si no que el fabrica una marca de medicaments. Tinc el goig de viure amb la filla d'un metge, i el pis que compartim està recobert de despertadors, posa-llapis, llibretes, bolígrafs, ratetes per l'ordinador, gomes d'esborrar, grapadores, regles, i d'altres parides amb marques de medicaments. Genéricos Alter, Mycospor Atomizador, Liposit prolib, preterax (d'aquests en tinc una llibreta), Carduran Neo, Acovil Salvavidas (m'agrada molt, això de "salvavidas"), Norvas, Atacant i Atacand Plus, Celebrex..
Com deia, doncs, l'invent més inútil que s'ha fet mai, l'ha fet una marca de medicaments, i no els hi voldria treure el mèrit: el porta-cel·lo amb piles. Sé que pocs em creuran, però asseguro a qui sigui que és cert. És un aparell de color vermell, un xic transparent, perquè es vegin les entranyes de la màquina, un munt d'engranatges, cables i molles. Hi ha una rodeta on hi posa lenght, que serveix per escollir la llargada que vols que tingui el tall de cel·lo, i un botonet on hi posa forward. Si prems el botonet, et surt el tros de cel·lo desitjat. La pega (una d'elles), és que per escollir quant en vols, només tens una rodeta, sense cap mena de mesura. Si ho poses al mínim, el cel·lo es queda dins la màquina. Si ho poses al màxim, pots estar-te un minut sencer veient com l'aparell va treient cel·lo. Entre aquestes dues mesures, hi ha l'habilitat del que fa anar la maquineta. Hem fet veritables boles, aptes per partits de bàsquet improvitzats a la paperera. Una altra de les pegues, és com trencar el cel·lo. Si estires cap amunt, el posa-cel·lo amb piles ho interpreta com que en desitges més, i en treu una altra tongada. Estirant cap avall, és senzillament impossible, el cel·lo s'enganxa amb ell mateix, i al més mínim moviment en fals, l'aparell tornarà a treure més i més cel·lo, enmig d'un escàndol infinit que et fa botar de la cadira. A mi em fa por.
Un altre petit defecte de disseny, és que la tonteria necessita quatre piles per funcionar. Quatre piles! Si el meu discman funciona amb menys! I el que fa més gràcia de tot l'assumpte, és que, sense piles, no es pot fer servir. No-Es-Pot.
Un invent força inútil, en conclusió, però.. i la gràcia que fa dir que tens un posa-cel·lo amb piles?


5 Commentaris
Copyright © 2003 tiamat