Només a mi?
Avui tenia ganes d'escriure, feia temps que no ho feia. Basicament per falta de temps i de ganes.
Són les 00.57 i sóc a casa, en comptes d'estar fent unes birres amb els amics-companys. I tot per una rabieta meva de nena petita, ho penso fredament i sé que realment ho és, però m'ha fet mal.
De vegades em dóna la sensació que tinc coses així, situacions on actuo d'una manera poc madura i no ho entenc, perquè si que me'n considero (almenys tot el que podria per l'edat que tinc), però estic segura que si ho veiés des de fora seria la primera que diria "quin comportament més típic de nena petita", però no sé... ho faig i no ho puc evitar.
I ara m'acaben d'enviar un missatge per preguntar-me si estava enfadada. Si, ho estic. Sé que ells m'estimen i m'aprecien, n'estic segura, però de vegades...
Potser també tinc el dia tonto, que això també em passa sovint.
Són coses que només em passin a mi?
(4) Commentaris.
|
|
No us ha passat mai?
Voleu que passi una cosa.
Llavors passa, peró no t'agrada de la manera com ha passat.
En fi.
Lo fet, fet està!
(0) Commentaris.
|
|
Una mica diferent
Aquest matí mentres tornava cap a casa anava omrient sola per carrer...
Ha sigut una nit mmmmh..com ho diriem, diferent?!
El mateix lloc que cada dijous, la mateixa gent, les mateixes begudes, la mateixa música...
però hi ha una cosa que l'ha fet diferent.
Sabeu d'aquella que veus un dia i t'hi fixes perquè penses "carai, que maco", llavors un dia per casualitat comences a parlar-hi, a partir de llavors sempre que us trobeu parleu, feu conyes, us trobeu de festa i rieu, en fi..el que seria una "relació" amb un conegut-proper.
Mica en mica el conegut-proper deixa de ser només un conegut, per passar a ser..un company? (tampoc en direm amic)
Però saps que amb el conegut-proper-company mai acabaràs tenint res, perquè penses que és basicament impossible... (d'aquella mena d'amors platònics, però que no acaben de ser platònics del tot)
i pam! Encara nosé com ni perquè però hem acabat passant la nit junts.
Si m'arriben a dir unes hores abans que passaria, no m'ho hagués cregut per res del món.
Que segurament la cosa es quedi en això, en una nit boja, però estic contenta 
(0) Commentaris.
|
|
Me'n vaig
“Des de que estava a d’institut sempre he somiat en poder marxar algun dia a estudiar fora de casa. Al començar la carrera aquest desig va anar augmentant, des de fa un temps que necessito un canvi,.
Companys que han tingut la oportunitat de tenir aquestes experiències, quan han tornat i m’ho han explicat encara feia que tingués més ganes de provar-ho.
Crec que és una experiència única.
Poder marxar, allunyar-te del que sempre ha estat casa teva, deixar durant aquests mesos la teva família, les amistats, la teva ciutat, el que és la teva vida per conèixer un altre ciutat, unes altres amistats, una manera diferent de viure del que estic acostumada a aquí, independitzar-me encara que sigui per un curt període de temps, i qui sap si començar una nova vida.
En el meu cas també m’agradaria conèixer altres funcionaments del servei sanitari, he tingut la oportunitat de conèixer i saber com funciona aquí a Girona, però també m’encantaria poder comprovar altre tècniques, altres maneres de treballar, de fer les coses.
Em considero una persona emprenedora, amb ganes de fer coses, de canviar d’aires, de conèixer i aprendre molt més. I la oportunitat que se’ns dóna crec que és una perfecte manera de començar a viure el que jo vull viure des de fa tant de temps.
No em fa por haver de marxar, és només un simple neguit, uns nervis de no saber com serà, que em trobaré, que aconseguiré, però és això el que encara em dóna més forces i ganes de tirar-ho endavant.
Podria escriure moltes raons, però crec que amb això queda plasmat el que sento respecte aquesta oportunitat.
Penso que això em pot ajudar molt tant en la meva vida personal com en la professional.”
Doncs si, me'n vaig.
Han sortit les places! Per fi!
Vaig demanar una per anar-me'n d'erasmus l'any que ve, i estar fora tres mesos fent les pràctiques i me l'han otorgat!
Me'n vaig a Portugal, a Porto (bé, al costat me sembla).
Ara mateix crec que encara no ho tinc assimilat...suposo que ho veig lluny.
Però el que si tinc clar, és que tinc unes ganes increïbles de viure aquesta experiència!
(3) Commentaris.
|
|
Ahir...
Va ser una mica estrany, tornava a posar-me les malles, el top, la samarreta de l'equip, anava sense gaires ganes, basicament ho feia per interés no perquè volgués, però vaig competir i vaig sortir de la pista contenta, vaig trucar de seguida l'entrenador per explicar-li com havia anat, em vaig sentir una mica com m'havia sentit feia un parell o tres d'anys, desprès d'haver fet una bona marca.
No vaig fer cap prova de les meves, però tot i així estava contenta, perquè tot i no haver entrenat gairebé gens vaig obtenir uns bons resultats.
M'agrada massa l'atletisme, i sé que tot requereix un esforç, una constància i un sacrifici i ara nosé si estic disposada a tornar-lo a fer com ho havia fet fa dos anys o no...
(1) Commentaris.
|
|
|
|
|
|
|
|