Blogs de LaComunitat.net

Llibertat Franki de Terrassa!

Fri, 09 May 2008 12:01:14 +0200

El volem a casa!

[url=http://llibertatfranki.org]Llibertat Franki[/url]

Jaume Carbonero i la destrucci� de s�l r�stic a les Illes

Fri, 09 May 2008 11:19:27 +0200

Jaume Carbonero i la destrucci� de s�l r�stic a les Illes El GOB demana que es resolgui l'acc�s a l'habitatge amb el que hi ha constru�t. No cal construir m�s! El GOB q�estiona el vertader objectiu de la Llei Carbonero. Les propostes del GOB: ocupar els 94.261 habitatges buits, afavorir el lloguer, reformar i reconvertir els barris degradats. Des de l'anunci per part del Govern del projecte de llei de l'Habitatge el GOB ha reclamat una rectificaci� en la pol�tica de foment dels habitatges de protecci� oficial. Ara, davant el calendari previst per a la imparable tramitaci� definitiva de la Llei de l'Habitatge, que es preveu que sigui aprovada el proper dimarts dia 6 de maig, el GOB llan�a una reflexi� cr�tica i propostes per a una vertadera pol�tica social de l'habitatge. L'EVID�NCIA I EL SENTIT COM� Segons les dades que disposam i sense comptar les instal�lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 s�n resid�ncies principals, 107.059 segones resid�ncies i 94.261 estan desocupades tot l�any Per altra banda, a l�actualitat, Mallorca disposa de 3.300 hect�rees de s�l urb� vacant i 2.400 hect�rees m�s de s�l urbanitzable. Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa �s m�s que suficient per a promoure pol�tiques de rehabilitaci� i consolidaci� urbana, sense necessitat de noves classificacions de s�l urbanitzable ni la urbanitzaci� de les �rees de Trancisi�. En definitiva, no cal construir m�s per donar soluci� a la problem�tica de l'acc�s a l'habitatge. L'ACTUACI� DEL GOVERN ANTICH La Llei Carbonero pret�n construir en aquesta legislatura 5.000 habitatges de preu taxat, �s a dir de preus assequibles, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment s�n r�stics, a propostes de promotors o de propietaris de terrenys. Aquests terrenys podran destinar-se la meitat a vivenda lliure i l�altra meitat a protecci� oficial o altres f�rmules; i permetent un increment de l�edificabilitat de s�ls urbans i urbanitzables ja existents, als quals podran tenir un increment de densitat. �s a dir, en definitiva, es preten: 1. Promoure m�s creixement urban�stic: construcci� de 10.000 habitatges, 5.000 dels quals HPO o a preu taxat. 2. On? No est� previst construir-ne m�s all� on fan m�s falta. A la proposta per municipis no s'hi veu cap planificaci� l�gica. A Palma, per exemple, fan falta molts m�s pisos que els que es preveuen. En canvi a Campos, en molt poc temps s�han omplert la majoria dels solars buits dins el casc urb� i s�han aixecat barriades noves all� on, una d�cada abans, no hi havia ni una sola construcci�. Ara s'hi proposen 450 habitatges dels 5.000 prevists. 3. Intensificar les densitat edificat�ries. El cas extrem �s Palma, on es proposa construir edificis de m�s de 8 plantes, amb densitats que quasi dupliquen les permeses pel Pla Territorial (225 habitants per hect�rea) i amb mini-pisos de 60 metres quadrats. I a m�s, ara es proposa que no es limitin ni per Palma, ni per la resta de municipis, els l�mits de creixement establerts en el Pla Territorial de Mallorca. CONTRADICCIO I IMPACTE Realment �s una contradicci� posar a l'abast de constructors i promotors m�s s�l edificable i amb m�s aprofitament, maldament sigui per aquests habitatges i m�s si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam m�s de territori. El creixement en altura i sobretot la incorporaci� de s�l r�stic (�rees de Transici�) al proc�s urbanitzador i edificatori constitueixen una passa enrera que el Govern pret�n impulsar. Per altra banda, la distribuci� territorial dels habitatges pret�n establir l'oferta nop all� on hi ha la vertadera demanda per part de la poblaci�, sin� dur la poblaci� all� on hi ha pisos, la qual cosa no resp�n a un creixement sostenible ni responsable ja que obliga a fer milers de despla�aments a la gent que t� la feina a un lloc per� viu en un altre. En definitiva m�s que resoldre l'acc�s a l'habitatge de la ciutadania el Govern Antich cau a la trampa dels promotors: m�s creixement urban�stic en l'actual conjuntura de recessi� econ�mica. LES PROPOSTES DEL GOB El GOB proposa que l'administraci� p�blica no urbanitzi m�s territori, amb l'excusa de construir-hi habitatges de protecci� oficial. Hi ha prou habitatges constru�ts per� desocupats i sol urb� i urbanitzable com per assegurar l'acc�s a l'habitatge per a tothom. El GOB proposa que l'administraci� p�blica promogui el lloguer d'aquest "estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva compra p�blica per despr�s llogar-los. Molts d'habitatges i s�l urb� "retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport p�blic. Aix� s'evitaria cr�ixer m�s en insostenibilitat, en consum de recursos naturals, s�l i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al s�l que ja �s urb�; per exemple a molts de barris degradats mitjan�ant la reconversi� social i urban�stica. El GOB proposa que el govern Antich faci Reserva Estrat�gica d'Habitatges, �s a dir la compra d'habitatges ja constru�ts, per comptes de fer la Reserva Estrat�gica de S�l que proposa la "Llei Carbonero". Aix� es faria p�blic el criteri que s'empra per comprar habitatges per part del govern Antich, que segons el propi Conseller Carbonero ja s'ha fet a Campos, Sa Pobla, Santa Margalida o Palma. En definitiva, aquesta recessi� econ�mica ha de servir per revisar el model i redistribuir per comptes de cr�ixer. Nota Informativa 30 d'abril de 2008 Web Gob

La hist�ria m�s vergonyosa : Biel Barcel� (PSM) amena�at per Jaume Carbonero

Fri, 09 May 2008 10:45:26 +0200

Biel Barcel� (PSM) amena�at per Jaume Carbonero Els desastres de Jaume Carbonero Per Miquel L�pez Cresp�, escriptor La hist�ria m�s vergonyosa protagonitzada per Jaume Carbonero, el conseller d�Habitatge del Govern, ha tingut lloc molt recentment. Era durant els dies del pacte del PSOE amb Rosa Estar�s i el posterior consens amb UM, Bloc i Eivissa pel Canvi per a retirar la llei que havia proposat el conseller. Com va informar la premsa en el seu moment, el prepotent conseller d�Habitatge, enverinat per haver estat obligat a acceptar les modificacions contra la destrucci� de m�s s�l r�stic suggerides per UM, PP, Bloc i altres forces nacionalistes i d�esquerra, amena�� p�blicament Biel Barcel� cridant, sulfurat al m�xim: ��Tomo nota!; mentre que el conseller de la Presid�ncia, Alberto Moragues, fent costat al pol�mic conseller d�Habitatge, intervenia en el mateix sentit exclamant: �Esto tendr� un coste�. La brega entre els socis del pacte de governabilitat era p�blica. Diuen que Rosa Estar�s, els representants del PP que eren presents per a consensuar la nova llei d�Habitatge amb Francesc Antich, s�ho miraven, escoltaven els crits i amenaces i no s�ho podien creure. Jaume Carbonero amena�ava el PSM, el Bloc i Biel Barcel� sense pensar que eren davant representats qualificats del PP! El corresponsal d�un diari de Palma, en comentar aquest grotesc espectacle protagonitzat per Jaume Carbonero contra els seus socis de govern, escrivia, esverat, en constatar aquests fets tan lamentables per a les forces progressistes i d�esquerra: �El colof�n de los tiras y aflojas se produjo ayer por la tarde, minutos antes de que los l�deres pol�ticos del Pacto y del PP posaran unidos, lo que oblig� a postergar media hora su comparecencia ante los medios. ��Escuchabas los gritos desde la planta baja, se han tirado los trastos a la cabeza!�, comentaba un oyente que estaba en las dependencias del Parlament donde ten�a lugar la �ltima reuni�n del Pacto�. La vergonya s�havia consumat! Jaume Carbonero cridava i amena�ava els socis de Govern, en aquest cas el Bloc i Biel Barcel�... davant el PP! Hi ha res de m�s pat�tic, res de m�s miserable, res de m�s insolidari amb uns socis lleials i que han fet tot --i m�s!-- per a trobar solucions a les irracionals propostes destructives de territori presentades per Carbonero? Posteriorment a les amenaces contra els socis de Govern, amenaces reprodu�des als mitjans de comunicaci� de les Illes, el secretari general de PSM i dirigent del Bloc Gabriel Barcel� hagu� de dir al nostre pat�tic personatge si �Mallorca era Sic�lia�. Com diuen els diaris: �El portavoz del Bloc y l�der del PSM, Biel Barcel�, emplaz� ayer a los consellers de Presidencia y de Vivienda, Albert Moragues y Jaume Carbonero, a reflexionar sobre si las amenazas �son formas de hacer pol�tica y si esto es Mallorca o Sic�lia�. Evidentment Gabriel Barcel� no volgu� entrar en m�s detalls, ja que, com a persona i assenyat dirigent pol�tic, no ha volgut caure en les formes i desqualificacions t�piques del conseller. Per�... qui �s aquest prepotent i enfurismat personatge? Fa uns anys Jaume Carbonero, fent costat als sectors m�s reaccionaris del sectarisme i el dogmatisme illenc, sectors propers al ranci carrillisme i afins �Antoni M. Thom�s, Gabriel Sevilla, Alberto Saoner, Bernat Riutort, Ignasi Ribas, Gustavo Catal�n, Jos� M� Carbonero, Salvador Bastida... --, signava pamflets plens de cal�mnies i tergiversacions contra aquells que vol�em servar la mem�ria hist�rica de l�esquerra revolucion�ria de les Illes Ara, anys despr�s d�aquests fets, amb igual prepot�ncia, s�atreveix, com explica la premsa, a proferir amenaces contra els seus lleials socis de govern en no pair que s�hagi hagut de modificat la seva llei destructora del nostre territori. Un conseller que sempre, des de totes les �rees de gesti� on ha exercit el poder, ha perjudicat els interessos populars i les forces progressistes. L�afer de comportament sicili�, les amenaces que comentam, no fan m�s que confirmar tot el que ja sab�em del personatge quant a unes formes d�actuaci�, de demonitzaci� envers aquell que no combrega amb les seves discutibles idees i opinions. http://www.nodo50.org/ixent/lopezcrespi.html Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent) http://www.nodo50.org/ixent/pacteprogres.htm Mem�ria hist�rica del primer Pacte de Progr�s

Pere Mero�o, l�assassinat d�Andreu Nin i els Fets de Maig de 1937

Thu, 08 May 2008 18:22:33 +0200

L�assassinat d�Andreu Nin i els Fets de Maig de 1937. Per a la recuperaci� de la mem�ria hist�rica de l�esquerra revolucion�ria Per Miquel L�pez Cresp�, escriptor Imaginava que, a aquestes al�ades de la hist�ria, el fet hist�ric de la complicitat absoluta de la direcci� estalinista del PCE i del PSUC amb la GPU sovi�tica i els botxins enviats per Stalin per a matar Andreu Nin era quelcom que ja no s�havia de discutir per l�abundor de proves hist�riques que hi ha al respecte. Per� sembla que l�amic Pere Mero�o no coneix l�ampl�ssima bibliografia sobre la mat�ria publicada d'en�� fa m�s de quaranta anys a Catalunya i l�Estat espanyol. La majoria s�n llibres que els marxistes de finals dels seixanta i comen�aments del setanta lleg�em i estudi�vem en els seminaris de formaci� o, simplement, per curiositat hist�rica. En refer�ncia als assassinats de comunistes del POUM i anarquistes de la CNT-FAI en els Fets de Maig de 1937 George Orwell ens va deixar aquella meravellosa i instructiva obra titulada Homenatge a Catalunya que demostra, sense cap mena de dubtes, el paper dels estalinistes espanyols i catalans, �s a dir, del PCE-PSUC, en la repressi� dels anarquistes i comunistes del POUM. �s una obra b�sica, bona de llegir, instructiva, un document b�sic per a con�ixer aquella �poca hist�rica, que sembla que no ha llegit Pere Mero�o, o que no en recorda el contingut. Aquesta obra cl�ssica per a copsar el paper nefast de l�estalinisme en temps de la guerra civil es pot ampliar si hom ho desitja amb aportacions com la de John Langdon-Davies, La setmana tr�gica de 1937. Els Fets de Maig (Barcelona, Edicions 62, 1987). Per� malgrat la documentaci� nova que aporta, no supera ni de bon tros la famosa Homenatge a Catalunya d�Orwell. Aix� i tot �s necessari con�ixer-ho tot al respecte. El paper sinistre en la criminalitzaci� dels antifeixistes del POUM i la CNT i la part que els estalinistes tengueren en l�assassinat d�Andreu Nin, Camillo Berneri i centenars d�anarquistes i poumistes �s documentat en nombroses obres de l�historiador V�ctor Alba, concretament en El marxisme a Catalunya (Barcelona. Editorial P�rtic, 1974), obra composta pels volums Hist�ria del BOC, Hist�ria del POUM, Andreu Nin i Joaquim Maur�n. L�Editorial Ruedo Ib�rico, famosa a les darreries del franquisme per les eines imprescindibles de recerca que posava al nostre abast, publicava una documentaci� precisa quant als elements de l�estalinisme espanyol que, fent de sicaris de la policia pol�tica sovi�tica, treballaren activament en la criminalitzaci� de la CNT-FAI i tamb� del POUM. El llibre, eina b�sica per a copsar el paper del PCE en l�assassinat i persecuci� dels revolucionaris de l�Estat espanyol que no obe�en a Moscou �s de l�historiador Andr�s Su�rez i porta per t�tol El proceso contra el POUM: un episodio de la Revoluci�n Espa�ola. Moltes de les conclusions de l�historiador Andr�s Su�rez s�n confirmades per Frank Mintz i Miguel Pe�a en la recopilaci� de textos que es publicaren durant els Fets de Maig de 1937; textos, la majoria dels quals s�n signats per �Los Amigos de Durruti�, el grup que s�enfront� al PCE-PSUC i es disting� en la defensa dels perseguits, torturats i assassinats pels estalinistes. El llibre Los amigos de Durruti, los trotsquistas y los sucesos de Mayo va ser editat per Campo Abierto Edicions, a Madrid, l�any 1978. Recentment, el col�lectiu de recerca hist�rica �La Trinxera� ha estudiat l�assassinat d�Andreu Nin i ha publicat les seves conclusions en el web de la Fundaci� Andreu Nin. El treball porta per t�tol �La desaparici� d�Andreu Nin� i confirma que Nin, despr�s de ser segrestat a Barcelona el 16 de juny de 1937, va ser traslladat primer a Val�ncia i posteriorment a una txeca estalinista del PCE, la mansi� dels arist�crates i menbres de la direcci� del PCE Ignacio Hidalgo de Cisneros i la seva dona Constanza de la Mora (n�ta del que va ser primer ministre conservador durant la monarquia, Antonio Maura). Tots els historiadors esmentats confirmen com els estalinistes espanyols treballaven en estreta uni� amb la policia pol�tica d�Stalin per a portar endavant la seva tasca criminal contra els revolucionaris de l�Estat espanyol. Exestalinistes destacats, com el t�rbol Enrique Castro Delgado, n�han parlat a Hombres Made in Mosc�, llibre publicat per l�editorial antimarxista Luis de Caralt, a Barcelona. l�any 1963. M�s recent �s l�estudi dels crims estalinistes a l�Estat espanyol descrits pel dirigent de la IV Internacional Arturo Van den Eynde (l�An�bal Ramos de la clandestinitat) Aquest estudi es pot trobar en el llibre El proletariado contra la �Uni�n Sagrada. Anti-Carrillo (Madrid, Cr�tica Comunista, 1980), concretament a les p�gines 117-140. Per a copsar tota la mis�ria estalinista contra els revolucionaris de la CNT i del POUM, per a entendre amb profunditat el perqu� dels assassinats d�anarquistes i poumistes, per a copsar el significat aut�ntic de la Revoluci� iniciada en la zona republicana el 19 de juliol del 36, �s recomanable l�estudi d�algunes obres imprescindibles de Pelai Pag�s, concretament Andreu Nin: su evoluci�n pol�tica (1911-1937), i l�obra de Francesc Bonamusa, aquell fam�s llibre que edit� Anagrama l�any 1977, Andreu Nin y el movimiento comunista en Espa�a (1930-1937). Com deia al comen�ament d�aquesta nota, la bibliografia que hem consultat d�en�� els anys seixanta i setanta �s tan extensa que no es pot resumir en aquestes breus retxes. En la hist�ria de Burnet Bolloten La Revoluci�n Espa�ola: sus or�genes, la izquierda y la lucha por el poder durante la guerra civil 1936-1939 (Barcelona, Editorial Grijalbo, 1980), i en el cap�tol �entre d�altres- �Catalunya: revoluci�n y contrarevoluci�n� (p�gs. 515-558) podem seguir pas a pas les campanyes de �Mundo Obrero� (portaveu del PCE), de Santiago Carrillo, la Passion�ria, Jos� D�az i tota la plana major dels companys de viatge de la policia secreta d�Stalin, quant a criminalitzar i demanar l�extermini del POUM i d�Andreu Nin. Les hemeroteques serven la mem�ria hist�rica d�aquesta incitaci� di�ria al crim. Mai, cap dirigent del PCE-PSUC ha demanat perd� per aquests crims comesos contra els revolucionaris de l�Estat espanyol! Com he dit al comen�ament d�aquest escrit, imaginava que, amb tanta abundor de materials, amb la investigaci� al respecte de qu� ens forneix dia a dia la Fundaci� Andreu Nin, debatre sobre la responsabilitat del PCE-PSUC en l�assassinat d�Andreu Nin, Camillo Berneri i tants de revolucionaris antiestalinistes seria cosa del passat, ja no tenia sentit. Veig que anava errat. Negar el paper dels estalinistes espanyols del PCE-PSUC en aquests assassinats �s com negar l'assassinat de Trotski per part del militant del PSUC Ramon Mercader, assass� que actu� a les ordres de la policia pol�tica d�Stalin. Caldria no aferrar-se a la �darrera l�nia de defensa� segons la quals els del PCE-PSUC anaven enganyats i tota la culpa la tengueren els sovi�tics. http://www.nodo50.org/ixent/lopezcrespi.html Articles d�actualitat pol�tica de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent) http://www.nodo50.org/ixent/miquelopez.htm Hist�ria alternativa de la transici� (la restauraci� borb�nica) (Web Ixent)

No a la guerra!

Thu, 08 May 2008 13:33:17 +0200

A ritme de bachata!

Aupa! Aupa! El frikisme donant guerra a la guerra! Salute!

Barragan contrataca

Wed, 07 May 2008 10:24:19 +0200

Chi Che��

Barragan

Homenatge a Josep Palau i Fabre

Tue, 06 May 2008 19:54:20 +0200

Homenatge a Josep Palau i Fabre Rafel Bordoy, Vicen� Calonge, Gabriel Florit, Clara Fontanet, Joan Fullana i Juan, Rosa Maria Llabr�s, Miquel �ngel Llad� Ribas, Miquel L�pez Cresp�, Jaume Munar, Pere Perell� i Nomded�u, Elisenda Pipi� i Gelabert, Josep Piz� Vidal, Jaume Pomar, Jaume C. Pons Alorda, Guillem Rossell�, Gabriel de la S. T. Sampol, Emili S�nchez-Rubio, Llu�s Servera Sitjar, �ngel Terron, Maties Tugores i Antoni Vidal Ferrando Fa prop d�un any Ara fa prop d�un any, era l�11 de maig de 2007, a Illa de Llibres, en el Centre cultural La Miseric�rdia de Ciutat (que aleshores encara estava a la Pla�a de l�Hospital de Palma) va tenir lloc l�Homenatge a Josep Palau i Fabre; l�acte era per celebrar el seu 90� aniversari i per recordar que Josep Palau i Fabre �s un dels escriptors m�s originals de la literatura catalana del segle XX. L�acte d�homenatge va ser organitzat �amb la sempre estimable cooperaci� del personal de l�Illa de Llibres-, pel Centre Cultural Capaltard, que dirigeix Vicen� Calonge i Gust�. A m�s de l�actuaci� musical del cantautor Josep Arnau Estrades, participaren en l�homenatge a l�escriptor catal� Rafel Bordoy, Vicen� Calonge, Gabriel Florit, Clara Fontanet, Joan Fullana i Juan, Rosa Maria Llabr�s, Miquel �ngel Llad� Ribas, Miquel L�pez Cresp�, Jaume Munar, Pere Perell� i Nomded�u, Elisenda Pipi� i Gelabert, Josep Piz� Vidal, Jaume Pomar, Jaume C. Pons Alorda, Guillem Rossell�, Gabriel de la S. T. Sampol, Emili S�nchez-Rubio, Llu�s Servera Sitjar, �ngel Terron, Maties Tugores i Antoni Vidal Ferrando. Alguns altres autors recolzaren la convocat�ria, per� no hi assistiren. Cadascun dels participants escoll� al seu gust i lleg� textos de Josep Palau i Fabre. En algun cas estaven preparats expresssament per a l�acte, aix�, sols a tall d�exemple, Maties Tugores present� una traducci� del Cant Espiritual i, a prop�sit d�aix�, i com comentava aleshores el periodista Pere mar�, en una edici� posterior del Diario de Mallorca, per al nostre col�laborador Maties Tugores i Garau, l�homenatjat ��s la quinta ess�ncia de la poesia i compta amb una obra que mereixeria ser tradu�da a molts m�s idiones�. Revista S�Esclop (maig-juny 2008)

Practiques esport?

Tue, 06 May 2008 12:44:45 +0200

Jo no, i tu?

Com es pot veure en el v�deo, no valen excuses... Salute!

Antologies liter�ries: Naufragis lents (I)

Mon, 05 May 2008 21:01:22 +0200

Antologies liter�ries: Naufragis lents (I) Per Miquel L�pez Cresp�, escriptor Aquests dies ha sortit al carrer la meva antologia de poemes Naufragis lents (Palma, El Tall, 2008), llibre amb il�lustracions de Lloren� Pons Moll editat en la col�lecci� �La S�nia del Tall�, que dirigeix Jaume Pomar. La publicaci� del poemari m�ha fet reflexionar novament en aquestes quatre d�cades de conreu de la poesia, de demanar-me sobre l�origen de la majoria de treballs que surten en aquest llibre; m�ha duit a provar d�esbrinar, despr�s de tants d�anys, algunes de les intencions dels poemes, situacions personals i col�lectives que feren possible els diversos llibres que he anat publicant en aquests quasi quaranta anys de conreu de la poesia. Sovint �s una tasca dif�cil esbrinar el passat. Per alguna cosa el temps passa irremeiablement damunt els homes i les dones, esborra molts records, acaba amb les viv�ncies, amb els amors que semblaven m�s ferms, amb els imperis m�s poderosos, destro�a i fa miques les situacions que pareixen resistir l�endemesa ferotge de les hores. Si en un determinat moment de la nostra exist�ncia la poesia va ser activa experimentaci�, arma de lluita contra la grisor burgesa i feixista, el metall damunt el qual hav�em de bastir �i, en part hem bastit- aquestes d�cades de resist�ncia contra la banalitat regnant, ho va ser sobretot als vint anys. Aleshores la poesia que f�iem era l�instrument m�gic que no solament ens havia de transformar a nosaltres sin� que tamb� havia d�ajudar a trasbalsar el m�n. Per aix�, un dels nostres llibres de cap�alera �i encara avui en diu ho �s, un llibre estimat!- era el fam�s Deu dies que trasbalsaren el m�n, del periodista i revolucionari nord-americ� John Reed, que Lenin havia recomanat a tots els homes i dones que volguessin acabar amb les injust�cies de la societat de classes. Aquests dies, repassant les proves que m�ha fet arribar l�editor d�El Tall, l�amic Josep Juan Vidal, tornant a llegir molts dels poemes de Naufragis lents, m�adon del molt que devem a tots aquells poetes que ens alletaren a l�adolesc�ncia i a la joventut. Ho he dit en nombrosos articles: sempre he treballat la poesia dins una l�nia de clara tend�ncia antinoucentista, molt allunyada de l�her�ncia de l�Escola Mallorquina. Cal dir que, malgrat aix�, s� que admir�vem alguns poemes b�sics de Miquel Costa i Llobera per�, i basta llegir el poemari que ha publicat El Tall, el que ens delia era submergir-nos en la fond�ria dels versos de Bartomeu Rossell�-P�rcel, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart, Jaume Vidal Alcover o Josep M. Llompart. �s el moment de demanar quin s�n els trets essencials que omplen i donen contingut a les p�gines de Naufragis lents. Pens que la majoria de poemes evoca l�immisericorde pas del temps i que molt d�ells s�n un cant l�cid i nost�lgic al passat, als moments bells i dolorosos que s�han esvanit, tant de la vida del poeta com del col�lectiu, la p�tria, colonitzada i esquarterada per Fran�a i Espanya i a la qual pertany l�escriptor. Particularment no en sabria fer una triadella entre poemaris �civils�, de reflexi� damunt els problemes col�lectius que ens condicionen com aquells altres, m�s �subjectius�, que diria un especialista de la postmodernitat, els que semblen reflectir el m�n m�s �personal� del poeta. Bastar� llegir el poemari que acaba de publicat El Tall per copsar com l�univers po�tic de l�autor funciona com un tot unificat, sense separaci� posible entre diferents tem�tiques. Potser alguna vegada he dedicat algun poemari a aspectes concrets dels meus records, com el record del cinema. Aix� mateix, malgrat sigui un llibre �amb dedicaci� exclusiva� a una q�esti� �el cinema-, el cert �s que tots els fantasmes del poeta compareixen, talment uns intangibles fantasmes �la infantesa, el record del poble, la mem�ria de la guerra la derrota dels pares, la lluita antifeixista, l�amor, la influ�ncia dels llibres que hem llegit, la pres�ncia de la Mort- que no poden separar-se mai del component primigeni de la mat�ria amb la qual el poeta basteix la seva obra. Com a la majoria del meu poemaris i, crec que en la poesia universal, el pas del temps, l�impacte que aquest fet produeix dins l�esperit d�un creador, �s el que determina bona part de la mat�ria de qu� est� feta la meva poesia. El pas del temps i la mem�ria d�un passat, personal i col�lectiu que mai m�s no tornar�. La infantesa, l�amor i el desamor, la manca de llibertat del nostre poble durant d�cades, els anys de la resist�ncia antifranquista, la pres�ncia sempre omnipotent de la Mort emportant-se les persones que m�s he estimat �avis, pares, oncles, amics... -, la Mort vigilant sempre l�indret des d�on escric fan que els temes �eterns� de la poesia, malgrat algunes variacions i circumloquis formals, estiguin sempre presents en tots els meus poemes. http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm Web de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l�escriptor Miquel L�pez Cresp� (Web Ixent)

Viure la vida sense por!

Mon, 05 May 2008 13:45:34 +0200

Ni que sigui per donar senyals de vida, estic viva! _______ Aquest gran pont ha coincidit amb la festa major del meu poble, vilassar de dalt. Ha estat uns dies per retornar al meu punt d�origen. El punt d�origen s�n aquelles coses, llocs, accions, persones o activitats que et fan recordar qui ets i fan sentir-te tranquil�la de saber que tot va b� i com vols. S�n moments d�estavilitat i de no sentie-se sol. Doncs aquests dies he estat al punt d�origen. Dels set dies, cinc els he passat al poble, que tot i que actualment no i visc, segueixo sent vilassarenca. Vot de poble, nit jove, correfoc dels grans, correfoc dels xiquis, correfoc a cabrils i concert a vilassar de dalt. He pogut veure als amics que els tenia lluny (entenem lluny com a dist�ncia en km i dies que no ens veiem), alguns els he pogut veure di�riament i fins i tot he tingut temps d�anar a comprar roba : ) . Hi ha amics que han vingut per sorpresa a veure�m, us estimo :$, tamb� he vist als meus avis i tiets i cosins. Ha estat un pont que ha superat totes les espectatives en tots els sentits, fins i tot quan tot ho donava per perdut. I �s que l�esperan�a de vegades ens fa mantindre vius, encara. I que coi, qui no correr vola, tu! Ara toca, tocar de peus a terra, analitzar i pensar. Tinc un munt de feina per fer. A viure la vida sense por!