Blogs de LaComunitat.net

Ser m�s pesat que la pudor.

Sun, 21 Apr 2013 10:46:55 +0200

Ja fa molt temps que ho sabem. Que esper�vem aquest moment amb delit i �nsia. Que encara ens queda un tros de cam�? I tant! Que ser� dur? Oi. I don� qu� et pensaves? Que ens donarien duros a quatre pessetes? Recorda les paraules del poeta: ...Tingues present sempre l'idea d'�taca. Has d'arribar-hi, �s el teu dest�. Per� no forcis gens la travessia, �s preferible que duri molts anys... ;)

Fer-se el milhomes.

Sun, 10 Mar 2013 19:25:12 +0100

No cal posar-hi noms. Nom�s cares. No cal dir res. Nom�s pensar-ho. (En veu alta, aix� si) No cal retreure res. No cal amo�nar-se per res, ni enfadar-se tampoc. Qui va de mal borr�s, no s'aixecar� de cop. (Ni esperi que l'aixequem nosaltres, pel compte que ens t�) Si vol fer festa grossa, que se la pagui ella soleta. A nosaltres que ens deixi viure en pau i tranquil�litat. (I, sobretot, en catal�) [move] ;)[/move]

Veus liter�ries: la revista de l�Obra Cultural Balear El Mirall entrevista Miquel L�pez Cresp�

Fri, 15 Feb 2013 09:52:50 +0100

Veus liter�ries: la revista de l�Obra Cultural Balear El Mirall entrevista Miquel L�pez Cresp� Publicat en el n�mero 230 (gener-febrer de 2013) Miquel L�pez Cresp� (sa Pobla, Mallorca 1946) �s novellista, autor teatral, poeta, historiador i assagista. L'any 1968 l'escriptor comen�� les seves collaboracions (especialment liter�ries) en la premsa de les Illes: Diario de Mallorca, �ltima Hora, Cort... Collaborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel L�pez Cresp� ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i la hist�ria de Mallorca. Entre 1996 i 1998 va publicar m�s de dos-cents articles referents a la hist�ria de Mallorca en el Diari de Balears. Durant molts d'anys port� la secci� d'entrevistes del suplement de cultura del diari �ltima Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall. D'en�� comen�aments dels anys setanta ha publicat m�s de vuitanta llibres de narrativa, poesia, teatre, mem�ries. Com ha deixat escrit el poeta Llu�s Alpera en el pr�leg al poemari de Miquel L�pez Cresp� Perif�ries 1: "Miquel L�pez Cresp� �s, en definitiva, un veritable home de lletres que ha participat activament en la vida cultural de les Illes. �s un d'aqueixos escriptors que, com altres insignes intellectuals mallorquins -Moss�n Alcover, Francesc de B. Moll, Bartomeu Rossell�-P�rcel, Gabriel Alomar o Josep Maria Llompart-, es troba a tota hora disposat a oferir el millor de si mateix dins la lluita de la identitat com a poble, enfront de la fagocitosi que pateixen les lleng�es aut�ctones. Val dir que L�pez Cresp� ha lliurat i continua lliurant moltes batalles culturals pel redre�ament del catal� a les Illes, en primer lloc, i a la resta del domini ling��stic des de fa molts d'anys�. -Podries dir-me que penses del programa de persecuci� contra la nostra cultura del President Bauz�? -Jo crec que �s el govern m�s nefast per a la nostra cultura que mai no hem tengut a les Illes. La seva ignor�ncia els fa semblar-se als incultes que han fet malb� el catal� i les nostres tradicions en els pitjors anys de la guerra civil. Estan privats totalment i absolutament de sensibilitat cultural, de la m�s m�nima formaci�. Basta constatar els desastres que han fet �i fan!- d�en�� assoliren el poder pol�tic. Cada dia, cada setmana suprimeixen instruments essencials per a salvaguardar la nostra llengua. L�objectiu b�sic �s desmuntar, destruir qualsevol instituci� o suport de cultura en catal�. �s un pla de liquidaci� sistem�tica del que el nostre poble ha aconseguit d�en�� el final de la dictadura franquista. -Quines foren les teves primeres lectures i quin fou l'inici de la teva vocaci� liter�ria? -Ho he explicat en algun cap�tol del llibre d'hist�ria local Temps i gent de sa Pobla (sa Pobla, Ajuntament, 2002) i tamb� es poden trobar informacions de les meves primeres lectures i influ�ncies culturals en els llibres de mem�ries i d'assaig L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), Cultura i antifranquisme, No era aix�: mem�ria pol�tica de la transici� i Literatura mallorquina i comprom�s pol�tic: homenatge a Josep M. Llompart. S�n aquests els autors, els llibres, les hist�ries que la fam�lia en transmet a finals dels cinquanta i comen�aments dels seixanta. Malgrat que en la Mallorca de la postguerra no es trobassin per part ni banda llibres dels autors espanyols -ni catalans!- considerants "dissolvents", "agentes de la masoner�a y el comunismo internacionales", en paraules del r�gim, el cert �s que de ben jovenet vaig sentir parlar de les obres i del comprom�s pol�tic de molts d'autors que el feixisme d'aleshores considerava que s'havien de prohibir. Parl de l'exemple militant i literari d'homes com Julio �lvarez del Vayo, Max Aub, Arturo Barea, Luis Cernuda... Els llibres d'aquests autors els trobam a mitjans dels anys seixanta a les golfes de Llibres Mallorca a Palma o els portam d'amagat en el fons de la maleta ran dels nostres primers viatges a l'estranger. Tamb� tengueren una influ�ncia decisiva en la meva formaci� cultural els llibres que el batle de sa Pobla, l'oncle Miquel Cresp�, deix� a les golfes de casa seva quan marx� a l'Argentina. Un oncle curi�s, el batle "Verdera", ja que, malgrat ser un dels dirigents comarcals de la famosa "Uni�n Patriotica" de Miguel Primo de Rivera, �s tamb� amic �ntim del pol�tic, urbanista i arquitecte Guillem Forteza, al qual encomana la construcci� de l'Escola Graduada de sa Pobla. Recordem que Guillem Forteza va ser el primer president de Nostra Parla, l'any 1916, que elabor� tota una doctrina mallorquinista coherentement pancatalana, que fou membre de l'Associaci� per la Cultura de Mallorca i que, com a tal, particip� en la redacci� de l'avantprojecte d'Estatut de les Illes (juny del 1931). Per aix� no �s estrany que hi hagu�s a la casa dels pares de l'oncle Miquel alguns exemplars de les rondalles mallorquines de moss�n Antoni M. Alcover, llibrets de poesia i sermons de Miquel Costa i Llobera, retalls de premsa de l'�poca amb escrits de Maria Ant�nia Salv� i Joan Alcover. Per cert, molt d'aquest material ens va ser "incautat" per la Brigada Social en aquelles primeres detencions de comen�aments dels anys seixanta, segurament per ser considerades de "un catalanismo peligroso" i mai em foren tornades. Quan pens en aquests llibres, quan record les rondalles que em contava la repadrina al costat de la foganya, �s quan m'adon que aquests foren els primers esglaons que, posteriorment, em dugueren fins a l'Editorial Moll, fins a trucar a la porta on treballava, a l'horabaixa, Josep M. Llompart. Era a mitjans dels anys seixanta. Aleshores comen�ava a escriure els primers poemaris, i el prestigi de Josep M. Llompart, com a poeta, com a personatge de la resist�ncia c�vica de les Illes, ja era prou conegut i for�a valorat en els cenacles del catalanisme i entre la joventut progressista de les Illes. Els llibres que ens fornia l'Editorial Moll, i el llibre de Josep M. Llompart La literatura moderna a les Balears (Palma, Editorial Moll, 1964) varen esser b�sics en la consolidaci� de la nostra milit�ncia en defensa del catal� i de la nostra cultura. El llibre esdevenia una "b�blia", una guia imprescindible per a lligar les noves generacions amb un passat cultural, la nostra vinculaci� indiscutible a la cultura catalana, segat de rel per la vict�ria feixista de 1939. -Quins foren els teus mestres? Com a Maragall, els modernistes, Rossell�-P�rcel, els surrealistes i, m�s endavant els situacionistes, el que po�ticament (i pol�ticament!) ens interessa del fet po�tic a mitjans dels anys seixanta -que �s l��poca en la qual comencen a sorgir els embrions del que m�s endavant serien alguns dels poemaris que publicarem a patir dels anys vuitanta-, el que m�s ens n'interessa, deia, �s la "paraula viva", l'espontaneisme en el vers, la ruptura amb la tradici� formalista i noucentista i, m�s que res, el rebuig de la ret�rica i la falsedat vital dels poetes de la "torre d'ivori". Joan Fuster, en definir la po�tica de Joan Maragall, deixa ben clara quina �s la posici� pr�ctica d'aquest autor. En l'ep�graf "Teoria i pr�ctica de la 'paraula viva'", Joan Fuster escriu (Literatura catalana contempor�nia, p�g. 44): "Dir les coses 'tal com ragen', quan hi ha naturalment, l'estat de gr�cia', equival a situar la sinceritat al cim de la jerarquia liter�ria. El que cal, doncs, �s que el poeta digui la paraula nascuda d'un moment de pl�tora vital, i que la digui com li ve dictada per la seva vehem�ncia interior. La resta �s cosa secund�ria: els poetes sempre han parlat de les mateixes coses". Com molts poemes de Salvat Papasseit, de Brecht, Maiakovski, Pedro Salinas, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover o Josep M. Llompart, es tracta d'acosenguir, mitjan�ant el treball del poeta, que l'espontane�tat predomini en la feina creativa. Com explica Joan Fuster: "El concepte ve pel ritme; el vers �s un estat t�rmic del llenguatge; una sola paraula, suficientment intensa, ser� capa� de suggerir tot un m�n". Els poetes mallorquins que cap als anys cinquanta fugen de l'her�ncia de Costa i Llobera i Maria Ant�nia Salv� (Llompart, Vidal Alcover, Blai Bonet en bona part de la seva creaci�) s�n, conscientment o inconscientment, fills d'aquestes concepcions. Concepcions que v�nen d'una creativa assimilaci� de les avantguardes europees, especialment la francesa (surrealisme, dadaisme, Rimbaud, Lautr�amond, Mallarm� en alguns casos...) i, �s clar. Evidentment, despr�s de Gabriel Alomar, de Bartomeu Rossell�-P�rcel, de Josep M. Llompart, Blai Bonet i Jaume Vidal Alcover, anam ensopegant amb els poetes que formaran definitivament la nostra manera d'entendre el fet po�tic. Parlam d'Agust� Bartra, per exemple i de la pres�ncia sempre lluminosa de Salvador Espriu, avui totalment silenciada pels ep�gons de la postmodernitat. -Els premis literaris. Quina �s la teva opini� dels cert�mens? Abans de parlar dels premis literaris haur�em de situar alguns dels problemes de la nostra cultura, entre els quals hi ha, indubtablement, la lluita per la definitiva normalitzaci� cultural i tamb� per la necess�ria professionalitzaci� de l'escriptor. Evidentment, els premis literaris no serien necessaris en el cas d'una cultura normalitzada com la francesa o la nord-americana, per posar uns exemples. No �s el nostre cas. Vivim en estat d'emerg�ncia, sempre amena�ats per lleis i decrets que fan perillar la normalitzaci� del catal�. En el Pa�s Valenci�, les Illes, Principat o Catalunya Nord vivim encara una situaci� d'excepci� que ve de la guerra civil i de les postguerres. La llengua �s en perill. Els llibres en catal� no tenen tanta sortida com els publicats en castell�. Els grans mitjans de comunicaci� informen m�s que res de les obres dels escriptors estrangers. No existeix una pol�tica orientada a rompre la marginaci� del nostre autor. Amb tots aquests entrebancs, l'escriptor nostrat no pot professionalitzar-se. Sovint ha de dedicar-se a altres feines per a sobreviure, amb tot el que aix� suposa d'entrebancs per a bastir una obra s�lida com els professionals d'un altre pa�s. La qual cosa no vol dir que, en aquestes circumst�ncies tan dif�cils, no hagin sortit grans obres i grans escriptors. Per� una flor no fa primavera. Parlam dels problemes que tenen per a donar a con�ixer la seva obra centenars de novellistes, poetes, autors de teatre, assagistes, m�sics, companyies de teatre... Que un o dos autors hagin aconseguit que la seva obra sigui coneguda i promocionada no vol dir que la situaci� general sigui bona. I nosaltres parlam de la situaci� general, no la d�un senyor en particular. Malgrat la consolidaci� d'una s�rie d'importants editorials nostrades, cosa molt positiva i que, evidentement, no existia abans, molts autors no poden publicar amb certa regularitat. Sovint el premi literari �s el sistema que de forma quasi obligada ha d'emprar l'autor per a rompre el cercle dels comissaris que malden per controlar el "producte" que s'ha d'editar. Normalment els partidaris de donar premis a l'obra ja publicada ho solen preferir per a consolidar el seu control sobre la "compet�ncia": el sorgiment de nous autors. Tot es redueix al problema de tenir fermat el control del mercat i de lluitar per mantenir els quatre noms dels "famosos oficials" sense compet�ncia possible. Els premis literaris no controlats ofereixen la possibilitat del sorgiment de nous valors. En cas contrari sempre ser� la camarilla de l'editorial, amb suport dels mitjans de comunicaci� que domina, la que definir� qui ha d'existir o no ha d'existir, qui �s "bo" o "dolent", qui ha de gaudir d'un cert �xit medi�tic i comercial dins el m�n de la nostra literatura o qui ha de romandre per a tota l'eternitat enmig de les tenebres de la marginaci� m�s absoluta. -Quin seria el paper dels escriptors i els intel�lectuals dins la societat actual? -En aquestes q�estions sempre he tengut unes opinions molt properes a les an�lisis de Gramsci sobre el paper dels intel�lectuals en la societat. Sempre m'han fet gr�cia les opinions d'aquells que, evidentment per conveni�ncia, parlen i defensen una hipot�tica independ�ncia pol�tica de l'intel�lectual en refer�ncia als interessos de les classes dominants de cada societat. En aix� s�c encara completament gramsci� i no m'empegueesc gens ni mica de confessar-ho p�blicament. Si estud�am el paper, en cada �poca, dels escriptors, historiadors, m�sics, fil�sofs, etc., ens adonarem com mai actuen, malgrat que ells s'ho puguin imaginar, al marge dels interessos de les classes dominants en aquell per�ode hist�ric, o b� al servei de les classes en ascens (de la burgesia, quan aquesta lluitava contra l'aristocr�cia feudal; de les classes populars, quan aquestes lluiten contra la forma d'explotaci� capitalista). Per a mi, i la hist�ria ens ho demostra, l'intel�lectual ocuparia el lloc en la societat que Gramsci analitza tan encertadament. En el cas dels escriptors, per exemple, aquests serien uns "agents de l'hegemonia" d'aquella o aquella altra classe social, exercint, malgrat que ells no ho volguessin o no se n'adonassin, el paper de "funcionaris de la superstructura ideol�gica de la societat", els que contribueixen a garantir el consens social al voltant d'uns interessos econ�mics i pol�tics ben concrets (o a subvertir-los). Un llibre de cap�alera dels meus anys juvenils van ser els famosos Quaderns de la pres�, de Gramsci. �s en aquest llibre on el gran pensador itali� analitza fins al fons el paper de l'intel�lectualitat quant a la tasca de cohesionar una determinada societat, quant a donar consci�ncia de la funci� de la classe a la qual pertanyen o per a la qual treballen... I aqu� parla del paper dels sacerdots, dels t�cnics, dels funcionaris estatals, del m�n de l'ensenyament, del periodisme i la literatura... (Publicat en el n�mero 230 de la revista de l�Obra Cultural Balear, El Mirall) (Gener-Febrer de 2013)

Merda!, merda!, merda!

Sun, 03 Feb 2013 15:22:23 +0100

No, que no he caigut al terra en trepitjar malament o en fer un mal pas. Nom�s va per tot el catip�n que ens cau al damunt aquests dies. [move]>_< (no solament els darrers) >_< [/move]

El dogmatisme i el sectarisme a les Illes: els atacs a la mem�ria hist�rica (I)

Sat, 05 Jan 2013 11:00:49 +0100

El dogmatisme i el sectarisme a les Illes: els atacs a la mem�ria hist�rica (I) Per Miquel L�pez Cresp�, escriptor Evidentment, per a la gent que estigu�rem acostumats, d'en�� els anys seixanta, a lluitar contra el feixisme, contra la dictadura burgesa en la versi� dura franquista, no ens v�nen de nou ni ens sorprenen les altres formes de feixisme, les m�s "modernes", com poden ser les campanyes rebentistes, les agressions f�siques que hem patit en carn pr�pia per part de l'estalinisme i neoestalinisme illencs. Una den�ncia ben concreta del que diem la v�rem publicar en la revista independentista L'Estel de dia u de febrer de 2002. Aleshores, amb reproducci� de l'informe dels metges d'urg�ncia de l'Hospital de Son Dureta que certifica l'agressi� que vaig patir per part d'algun dels "incontrolats" de la campanya (campanya en la qual, a part d'aquesta brutal agressi� f�sica denunciada a la policia, hi hagu� abundor de pamflets, cal�mnies i tota mena de difamacions en contra meva). Aleshores vaig escriure i publicar: "A les tretze hores i deu minuts del dia vint-i-set d'octubre de 1994, qui signa aquest article va haver de ser ingressat en la secci� de traumatologia de l'Hospital de Son Dureta. Segons consta en l'informe oficial del Servei d'Urg�ncies (apartat 'Anamnesi i exploraci�'), el pacient (Miquel L�pez Cresp�) ha estat intervingut despr�s de patir: 'Pu�etazo en regi�n cervical tras ser agredido'. I un poc m�s avall concreta: 'Conmoci�n cervical'. Una mica m�s avall es recomana un tractament (amb els corresponents medicaments) en vista a la meva recuperaci�. Sortosament vuit dies despr�s ja estava novament enmig del carrer, escrivint com de costum. Havia estat una agressi� f�sica directa per part dels sectors m�s rancis i dogm�tics de l'estalinisme illenc, sulfurats a conseq��ncia de la publicaci� d'una petita part de les meves mem�ries. Tot havia comen�at una mica abans. Quan per l'estiu-hivern de l'any 93 seleccionava alguns curts cap�tols d'aquestes mem�ries -a petici� del meu bon amic Lleonard Muntaner- incloent-hi un que portava per t�tol 'Artistes i escriptors contra la dictadura' (p�gs 30-36 de L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), El Tall Editorial, n�m. 18), mai no m'hauria pensat que s'arm�s tal enrenou (i menys encara que m'agredissin f�sicament anant tranquillament pel carrer!). Potser imaginava que algun sector de la dreta m�s cavern�ria arrufaria el nas. Per� no hauria suposat mai que els atacs venguessin de la pretesa esquerra; principalment, dels sectors procedents de l'estalinisme, que en els darrers anys de la dictadura s'especialitzaren en els pactes amb els hereus del franquisme. 'El primer pamflet contra les mem�ries d'un senzill antifranquista mallorqu� (qui signa aquest article) va ser obra dels m�xims responsables d'una ben concreta pol�tica antipopular (els famosos Pactes de la Moncloa, per exemple). Aquesta inicial brutor contra els militants de l'esquerra revolucion�ria illenca anava signat per Gabriel Sevilla, Albert Saoner, Bernat Riutord, Ignasi Ribas, Gustavo Catal�n, Jos� M. Carbonero, Jaime Carbonero, Antoni M. Thom�s i Salvador Bastida. Aquest pamflet calumni�s contra l'esquerra va ser publicat a un diari de Ciutat el 28 d'abril del 1994. M�s endavant, per si no bastassin els atacs, encara s'hi afeg� un estudi�s despistat. Un joven�� que no va viure aquells anys de lluita contra el feixisme i que ara, parlant amb quatre dirigents estalinistes i consultant una mica de paperassa (documentaci� quasi sempre d'una mateixa ideologia: en aquest cas carrillista) es va pensar saber-ho tot; estudi�s que, pensant que fa hist�ria 'objectiva', el que basteix realment amb els seus escrits �s pura i simple apologia d'un partit (en aquest cas del PCE). Els indigeribles articles (?) plens d'inexactituds, falsedats i errors que es publicaren l'any 1994 ens ajudaren a copsar la r�bia visceral d'aquest grapat de dogm�tics quan llegeixen alguna interpretaci� de fets recents de la nostra hist�ria que no coincideix amb les seves apreciacions sect�ries". Per� la brutalitat dels estalinistes i neoestalinistes arribava a l�mits inconcebibles. La mentida, la cal�mnia i la falsificaci� s�n la seva norma general d'actuaci�. Tenim tot el dossier a disposici� del lector que vulgui aprofundir en la tenebrosa hist�ria de la persecuci� de la dissid�ncia pol�tica mallorquina postransici�, quan els oportunistes, ja endollats i ben pagats pel sistema, es dedicaven, no tenien altres feines! a perseguir i demonitzar l'esquerra revolucion�ria de les Illes i els escriptors nacionalistes i d'esquerres. Per� tornem a la campanya per a fer-me callar, per a atemorir-me de manera que deix�s d'escriure les meves mem�ries de l'antifeixisme illenc en qu� deixava const�ncia escrita d'una versi� diferent de la del PCE. Per tal de fer-me m�s mal que amb els pamflets que havien publicat a dojo encara volgueren complicar-me la vida amb compareixences pels jutjats, ja que, en un acte de brutal sev�cia i de manca d'�tica, l'estalinista Sotero Ortiz, l'agressor, va tenir la barra de declarar davant la policia... que era jo qui l'havia agredit amb els meus insults! Aleshores, aconselleat pel meu advocat, vaig presentar declaraci� davant la policia de Palma a fi de fer tot el possible per a no caure en algun dels m�ltiples paranys que els excarrillistes i dirigents del neoestalisme illenc em posaven un dia rere l'altre. La meva declaraci�, signada davant la policia municipal de Ciutat dia trenta de novembre de 1994, deia: "Comparece ante el instructor y Secretario de la presente D. Miguel L�pez Cres�, titular del D.N.I. n�mero 41.373.944, nacido en La Puebla, provincia de Baleares, el d�a 30 de diciembre de 1946, hijo de Paulino y de Francisca, domiciliado en Palma de Mallorca, calle Antonio Marqu�s Marqu�s, n1 20, 41-10 y con tel�fono n�mero 20-88-90, y MANIFTESTA: 'Que el pasado d�a 27 de octubre de 1994 fue v�ctima de una agresi�n con resultado de lesiones protagonizada por un antiguo amigo suyo llamado Sotero Ortiz leal, titular del DNI n�mero 6-944-024, natural de Campo de Criptana (Ciudad Real), nacido el d�a 13 de enero de 1934, hijo de Sotero y de Isabel, con domicilio en Palma, calle Herrer�a, n1 47, entresuelo y titular del tel�fono n�mero 73-25-96. 'Los hechos acaecieron a eso de las 11:00 horas del d�a se�alado. El compareciente pas� junto al Bar Bosch, ubicado en la Pza. Juan Carlos I y una vez all� se encontr� con el denunciado y dos amigos que esaban sentados en una mesa de la terraza. 'Como fuese que el denunciado hab�a remitido una carta al Director del dario denominado ULTIMA HORA (carta publicada en la edici�n del pasado d�a 16 de abril de 1994 en dicho rotativo), y en dicha carta se vert�an (a juicio del denunciante) injurias en contra del compareciente, �ste le recrimin� al tal Sotero la publicaci�n de dicha carta en los siguientes t�tminos: 'Sotero, te has pasado'. 'Acto seguido, el compareciente se march� del lugar en direcci�n a la calle Riera y a unos cincuenta metros de la cafeter�a Bosch (ya en la calle Uni�), el tal Sotero se acerc� por la espalda al deponente y le propin� un fuerte pu�etazo en la zona cervical. Seguidamente, el agresor abandon� el lugar y el compareciente, en atenci�n a la antigua amistad que les un�a, opt� por no denunciar los hechos, a pesar de que fue asistido en primera instancia por el m�dico de guardia de la Casa de Socorro Municipal de Palma y posteriormente, bajo recomendaci�n de �ste, fue asistido por el m�dico de Uregencias del Hospital de Son Dureta, el cual puso bajo tratamiento al agredido por espacio de una semana. Se adjunta fotocopia del parte m�dico de la casa de Socorro como parte de Urgencias de Son Dureta. 'Pensando en que el episodio relatado habr�a ca�do en el olvido, dej� pasar el tiempo y el malestar creado por el desagradable encuentro con el tal Sotero, hasta que ayer recibi� una notificaci�n del Juzgado de Instrucci�n n�mero ocho de los de Palma por la que se le comunicaba que hab�a sido denunciado por el Sr. Sotero el pasado d�a 27 de octubre de 1994. Este denunci� al deponente por insultos, cuando de la declaraci�n del abajo firmante se desprende una versi�n compkletamente diferente. 'Se adjunta fotocopia de la denuncia interpuesta por el Juzgado de Instrucci�n n�mero ocho por el Sr. Sotero en contra del compareciente. 'La mala fe que a juicio del denunciante ha guiado al Sr. Sotero, determina al denunciante a interponer la presente denuncia. 'No teniendo m�s que manifestar firma la presente en prueba de conformidad y en presencia del Instructor'". El dirigent del POR Arturo Van den Eynde, de seguida que es va assabentar d'aquesta nova brutor dels seguidors de L�ster i els excarrillistes, sota el t�tol "Agredido el escritor Miquel L�pez Cresp�: haza�as del estalinismo en Mallorca" va escriure en el n�mero 829 de La Aurora de dia quinze de febrer de 1995: "El escritor mallorqu�n Miquel L�pez Cresp� fue agredido por la espalda, de d�a y en plena calle, por el antiguo secretario general del PCOE de las Baleares, el estalinista Sotero Ortiz Leal. El agresor acab� pidiendo el perd�n del agresor ante un tribunal. 'Miquel L�pez Cresp�, que tiene una voluminosa y muy premiada obra literaria, sacudi� recientemente la vida pol�tica mallorquina con un libro de reflexiones sobre la oposici�n antifranquista: L'Antifranquisme a Mallorca (El Tall, Ciutat de Mallorca, 1994). 'El revuelo se arm� en la �rbita de los antiguos dirigenets del PC y actuales propulsores de Izquierda Unida. El libro de L�pez Cresp� se limitaba a reivindicar a la extrema izquierda revolucionaria en la lucha contra el franquismo y a demostrar que muchos de los que ahora viven de las rentas de aquella dura etapa, tampoco cargaron entonces con el peso de la lucha y en cambio hicieron mucho da�o a la causa de los trabajadores en la �poca de la llamada 'transici�n'. 'El d�scipulo del general estalinista Enrique L�ster, Sotero Ortiz Leal, se dintingui� por una carta abierta a L�pez Cresp� en el diario de Mallorca �ltima Hora, donde repet�a las m�s desacreditadas calumnias y provocaciones t�picas de los adoradores de la burocracia estalinista del Kremlin. 'Dec�a por ejemplo: 'Cuando Pep Vilches te coment� que los citados trotsquistas y otros muchos que se hac�an pasar por 'esquerranos' era aliados de Franco, estaba en lo cierto. (...) Pero el autor de estas perlas -perlas de 'acero de tgemple estaliano, (m�s faltar�a!- decidi�, seg�n lo aprendido en la siniestra escuela de Enrique L�ster, 'pasar a la acci�n': en octubre pasado atac� y golpe� en la nuca, contusion�ndolo, a L�pez Cresp�. 'Y, cuando �ste hab�a pensado olvidar por mezquina tal 'haza�a' pol�tica del estalinismo mallorqu�n, recibi� una citaci�n del mismo Sotero Ortiz Leal para un juicio 'por insultos'. 'Ante la escalada de provocaciones, el autor de L'Antifranquisme a Mallorca se decidi� a llevar la agresi�n a los tribunales, y con testigos. La causa se vi� el 30 de enero. Estaban presentes para testificar a favor de L�pez Cresp�, Antonio Serra y Antonia Vicens, el dirigente sindical de Revolta Guillem Ramis, el sindicalista de CC.OO. Domingo Morales; en fin, no faltaban en la sala luchadores conocidos de la izquierda balear. La Aurora no tuvo tiempo de hacer presente, como hubi�semos querido, su solidaridad frente a la provocaci�n estalinista. 'Temeroso de pagar con una indemnizaci�n pecunaria su celo estalinista, el antiguo secretario general del PCOE pidi� humildemente perd�n al agredido. L�pez Cresp� se lo concedi�. Pero concluiremos esta cr�nica de una haza�a residual del estalinismo, diciendo que el agredido se comport� de acuerdo con los principios de la democracia obrera al perdonar una sentencia de indemnizaci�n a un adversario pol�tico, pero que, como el propio agredido dice, nunca se vi� ni nunca podr� esperarse la misma actitud por parte de los estalinistas".

La fi dels mons. (Tal i com ara els coneixem)

Mon, 31 Dec 2012 11:05:39 +0100

Resulta prou esgarrif�s l'estat de les coses actual. Tenim una crisi enorme al damunt. Un munt encara m�s enorme de pol�tics maldestres, que no en tenen ni la m�s puta idea de com arreglar-ho, i per acabar-ho d'adobar, els culpables de tot plegat, els que ho van engegar tot a rodar amb la seva ambici� sense l�mits, traient-ne profit a base de quedar-se la millor part del bot� que puguin arreplegar, gr�cies als manaires que hi han ara. [move](que, a sobre, els hem posat nosaltres mateixos) :cry [/move]

Bon Nadal?

Wed, 26 Dec 2012 11:22:55 +0100

Fa una estona, xerrant (per l'Skype) amb fam�lia (no gaire llunyana, no us pens�ssiu pas) sobre com va tot, i felicitant-nos m�tuament el Nadal i les festes, he concl�s (interiorment, no sigui cas que ells puguin adonar-se'n) que no tinc r�s a dir-los. �s a dir, que no tinc ni la m�s remota gana d'anar a on viuen i comunicar oralment all� que els hi estat escrivint. :cry

Vor�gine informativa.

Fri, 02 Nov 2012 17:38:52 +0100

Ja fa un cert temps que ens trobem insta�lats en un aut�ntic remol� de not�cies, gaireb� un tsunami de informaci� ens ofega cada dia. No hem acabat de pair una novetat, que ja n'hi ha una altra, que treu el cap pel proper noticiari de les 19h. No s'acabat encara la temporada, que noves places i noves colles, enlairen llurs millors construccions de la hist�ria castellera. [move] ;) [size=9]Gr�cies verds![/size] [/move]

Indignat(s)

Sat, 20 Oct 2012 15:36:18 +0200

Envoltat d'apocal�ptics discursos. De grandioses malediccions i previsions de malastrugan�a extrema i eterna. Fent (o intentant) un suprem esfor� per no enviar a la merda m�s gran i pudent a la colla d'amiguets que s'han passat els darrers Trenta anys!!! traient la pastanaga del federalisme (que me dices qu�?) nom�s quan els ha interessat distreure al personal, de les seves malifetes i infinita potineria. D'aix� no cal que en parlem, no? Grand�ssims trinxeraires de la politiqueria. Ap�stols de l'il�lustraci� perp�tua. Fatus eg�latres de la teleporquer�a. [move] Asim�trica, no cal dir-ho. >_< [/move]

Independ�ncia

Sun, 30 Sep 2012 22:57:54 +0200

Despr�s de l'onze de Setembre, tots sabiem que la macromanifestaci� tindria res� i portaria cua, per� tant??? el nostre president ha convocat eleccions anticipades, tindrem referendum... (quan per aix�?) �s tot molt conf�s, perqu�.... qui s'imaginava que CiU, sempre catalogat de dretes, amics del PP... a vosaltres no s� a mi em sorpren el canvi radical que ha agafat tot plegat! on anirem a parar? i sobretot com? Com us imagineu una transici� cap al nou estat Catal�? quina moneda farem servir? com reaccionar� Espanya? ens enviaran els tancs com posa la constituci�? la canviar�n per donar-nos el que ens pertany? perqu� Esc�cia s� o Quevec i nosaltres no? s�n tantes preguntes..... Aix� s�, tinc ben clar que de totes totes, anir� a votar i donar� el meu vot a la causa del que S� considero el meu pa�s, CATALUNYA! VISCA CATALUNYA LLLIURE! petons: meiko