<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1" ?>



                     <rss version="2.0">



                     <channel>



                     <title>Blog de  moz </title>



                     <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?user=moz</link>



                     <description>Els 10 ultims blogs de moz de LaComunitat.net</description>



                     <pubDate>Wed, 01 Feb 2006 21:51:41 +0100</pubDate>



                     <generator>La Comunitat</generator><item>



                           <title>El destino que nos une y que nos separará</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8274</link>



                           <description>Soc un cul de mal asseure's, això està clar.

Això continua a  [url=http://storyville.depen.net]Contes d'Storyville[/url].

Moltíssimes gràcies a tots, en especial als que han fet posible aquest racò tant agradable a Internet!

Per a no quedar com una mena d'esquizoide que no fa més que canviar de personalitat bloguera, us deixo amb el que havia de ser el meu primer podcast... disculpeu la mala qualitat del so, així com les paraules precipitades. </description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8274</comments>



                           <pubDate>Wed, 01 Feb 2006 21:51:41 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>El destino que nos une y que nos separará...</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8273</link>



                           <description>Sóc un cul de mal asseure's... això ho sap tothom...

[i]Deliris d'egolatria[/i] ara es dirà [url=http://storyville.depen.net][i]Contes d'Storyville[/i][/url].

Moltes gràcies a els que han fet posible [url=http://lacomunitat.net]la Comunitat[/url] i als que fan posible dia rere dia que aquesta faci honor al seu nom. Gràcies per haver-me fet sentir durant molt temps (més de dos anys!) que això era com si fos casa meva. </description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8273</comments>



                           <pubDate>Wed, 01 Feb 2006 21:47:37 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Ad-free blog, RC, deures i regals de Reis</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8059</link>



                           <description>&lt;center&gt;[img]http://www.lacomunitat.net/moz/adfreebutton.jpg[/img]&lt;/center&gt; 
Usant aquesta icona al meu [i]blog[/i],proclamo:
&lt;ol&gt;
  &lt;li&gt;Que m'oposo a la publicitat amb finalitat comercial als [i]blogs[/i].&lt;/li&gt;
  &lt;li&gt;Que crec que la publictat amb finalitat comercial als [i]blogs[/i] en perjudica l'us, la 
    imatge i la lectura.&lt;br&gt;
  &lt;/li&gt;
  &lt;li&gt;Que no accepto diners a canvi de publicitat al meu [i]blog[/i]. &lt;/li&gt;
&lt;/ol&gt;
Signat,
&lt;center&gt;l'Autor&lt;/center&gt;

Amb això i la icona que podeu veure en aquest [i]post[/i] i sota la tirallonga d'enllaços de l'esquerra (no ho veureu al perfil per que no es un [i]blog[/i], només es el complement d'això) em proclamo en contra de la publicitat comercial als [i]weblogs[/i]. Tinc diverses raons: estètica, incomoditat de la navegació... (i probablement, resentiment per que ningú mitjanament competent voldria anunciar-se al meu [i]blog[/i])
Passem a un altre tema... el meu jo eteri i confús, el meu jo relataire. Suposo que tots coneixeu [url=http://www.relatsencatala.com][i]Relats en català[/i][/url] (RC d'ara en endavant) però no que jo hi escrivia jo (es clar que no, pallús!). No es que sigui un prodigi escrivint però si més no RC em serveix com una mena de vàlvula d'escapament quan les meves inquietuds no son tan fortes com per intentar escriure poesia i a la vegada puc compartir els meus sentiments mecanografiats amb tothom que vulgui. Tot i la seva utilitat es una plana força estranya: no permet cap format del text (ni tan sols negretes, cursives, subratllats...) que escrius i la seva organització en general no es gens intuitiva: hi han un munt de rànquings i coses a l'atzar per les zones laterals, es pot votar un escrit i valorar-lo, com a dos opcions diferents, quan es podria combinar i faria la navegació més fàcil. A més a més, les sessions caduquen amb molta facilitat (pots perdre el teu relat si no el tens guardat a l'ordinador) i quan fas una cosa i et demana que et loguegis per a poder-ho fer, ho dona per fet quan en realitat no ho ha fet. A més a més, la web porta totes força temps amb una estabilitat que deixa molt que desitjar. 
Però tot i així, suposo que als que hi accedim per llegir o escriure ens es ben igual, només un [url=http://www.mai9.net/blog/2005/11/23/res-pitjor-que-un-tecnic/]tècnic[/url]  (que no té per que ser en mai9 ;); només que aquest [i]post[/i] el vaig trobar interesant) opinaria com ho estic fent jo. I els purament tècnics (la majoria de gent mesclem tècnica i el seu antagonisme) no s'interessen per RC. Jo tinc estones de tècnic (com aquesta que acabeu de veure) i d'altres... d'altres estones, bé... que em deixo portar pels sentiments, quan necessito llegir alguna cosa que faci sortir les meves emocions a flor de pell; o exterioritzar els meus sentiments escrivint i explicar històries a psicòlegs imaginaris que no respondràn. Un dia d'aquests (quan RC torni a funcionar) poso l'enllaç als meus relats publicats fins ara a RC a la columna de l'esquerra.
Ara una cosa estúpida però que m'afecta bastant... Durant aquestes vacances no tenia gaires deures (poquíssims, en realitat, només m'havien manat deures expressament pel Nadal a l'[url=http://www.eoilleida.org]EOI[/url]), però bé, n'he fet ben pocs i aquesta setmana m'hauré de quadrar seriosament per evitar les garrotades i entregar-ho tot a temps. I també m'he de preparar per la preavaluació que ja s'acosta... De vegades m'arrencaria els dits mossegant-me els punys de pura ràbia i [i]desquiciament[/i]...
I ara al materialisme! Els regals de reis! A casa meva fem l'amic invisible entre la part materna de la família, ja que aixi només t'has de treballar un regal mentre que si cada casa fa un regal a cada membre de la família materna n'hi ha per cagar-se en tot i demanar un [i]crediágil[/i] d'aquests que tant anuncien. Bé jo vaig rebre unes [i]Chuck Taylor's Converse All Star[/i] de color grana i una magnífica gorra de visera (molts en diuen boina), dos capricis de vestuari que feia moltíssim temps que volia. A part, jo m'he comprat el meu propi regal de resi (es molt trist, ja ho sé :D), una motxilla negra plena de corretges i mosquetons amb una calavera blanca que ha resultat ser d'un grup punk força famòs, els [url=http://www.misfits.com]Misfits[/url]... ara a veure si es mereixen que dugui la seva motxilla oficial.
Bé... quin tros de [i]post[/i], eh! Si arribes a llegir això tens la meva gratitud eterna i els meus desitjos de molts fills i pocs diners o potser millor a l'inrevès...</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8059</comments>



                           <pubDate>Sun, 08 Jan 2006 23:10:30 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Anvaparar...</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8046</link>



                           <description>Bé... ahir em vaig empassar un [i]hoax[/i] i desprès d'haver esborrat el [i]post[/i] en que en parlava (gràcies [url=http://www.lacomunitat.net/marta_olletas]Marta[/url] i [url=htpp://www.gumets.net]Jordi[/url] per aclarir les coses) pretenia escriure'n un altre analitzant la tocada de collons sofrida pel meu pobre orgull intocable (ni la Constitució, tu!).
Però circunstàncies extraordinàries demanen mesures extraordinàries i el present [i]post[/i] no tindrà el contingut que volia per a ell per una senzilla raò. Avui necessito vomitar a sobre les medalles que un feixista reciclat ha guanyat tocant-se l'escrot. 
Senyores i senyors, una sonora xiulada pel general José Mena Aguado! Aquest home ha tingut els pebrots d'afirmar, desafiant fins i tot al remaleit Federico (ara s'està exprimint el cervell a veure que pot dir ell que sigui més gros que això) que si un estatut autonòmic rebassa els límits que marca la Constitució (es a dir, sinònima dels meus collons :D) l'exèrcit hauria d'intervenir.
Deixant de banda que en teoria el nostre món camina cap a un desarmament i quan un estatut es una proposta democràtica (i si no ho fos, cosa que no es dona amb l'actual estatut, una democràcia normal es negaría a acceptar-ho), no es pot pretendre mesclar-hi la guerra, antidemocràtica per excel.lència.
El millor del cas es que, com la COPE, aquest home no s'adona que el que està aconseguint es que la causa catalana estigui cada cop més respatllada (el contraboicot català 100% espontani ha fet que les ínfimes pèrdues del boicot espanyol passessin desapercebudes, per exemple). Desprès sorgeixen revolucions. Ells fragmenten Espanya, als catalans, si no se'ns molesta no estem del tot cómodes però no ens queixem.
Apa, salut i revolució (quan sigui convenient ;)!

PS: El títol del post es l'expressió [i]On va a parar?[/i] portada a l'extrem pels localismes ponentins ;).</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8046</comments>



                           <pubDate>Fri, 06 Jan 2006 23:27:05 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Matchpoint, la rara d'Allen</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8011</link>



                           <description>Avui desprès de molt temps manifestant el meu fervent desig de veure l'última d'en Woody Allen, m'he acostat amb dos amics a l'[url=http://www.funatic.es]Espai Funàtic[/url] de Lleida per a veure en una de les seves mini sales una pel.lícula firmada per Woody Allen que té pocs trets distintius d'aquest senyor menut i nerviòs que feia comèdies a Nova York on sempre hi sortia.
Està bé que Allen trenqui amb la seva tònica habitual de trames disfressades amb banalitats que volen passar per la vista de l'espectador amb molta humiltat, amb l'humor de vegades un pèl massa àcid per l'ambient senzill de la pel.lícula. El fet d'experimentar amb un nou gènere renova la imatge d'Allen, el fa deixar de ser un personatge identificat amb el que podría ser la seva pròpia corrent cinematogràfica. Allen s'aventura al drama amb pinzellades de tragèdia (molts titllen Matchpoint de tragèdia) i si bé no es una gran pel.lícula, ja que no estem davant davant d'un home de grans pel.lícules, no n'hi ha per sortir decebut de la sala.
El guiò es un trencaclosques on tot encaixa, sense que res sobri a la cinta, amb uns diàlegs acurats i propis de l'ambient neoburgès en el que transcorre Matchpoint. A més, Rhys-Meiers i Johansson, el duo protagonista (per entendre'ns, els culpables de la [i]tragèdia[/i] que se'ns explica) fan uns papers força bons, sobretot cap al desenllaç de la trama, on se'n surten dels reptes interpretatius ordits per Woody Allen amb molt realisme.
Matchpoint no pixava alt, però ha deixat clar que tot i que l'humorista novaiorquès no està acostumat (o no l'associem amb) els drames burgesos, també ha sabut teixir una història, no tant senzilla i humil com les seves comèdies habituals, però si més o menys banal, en la que tothom es espectador i pot apreciar la pel.lícula com una història i no com el que li passa [i]al personatge que ens cau bé[/i] (el tret indispensable d'una pel.lícula [i]made in[/i] Woody Allen).
La pel.lícula, tot i aixi té unes escenes de suspens forçades i una escena (quan en Chris somia amb la Nola i la seva veina) que no encaixa amb l'estil que duu Allen al llarg de la pel.lícula i que a mi personalment, no m'ha agradat gens ni mica.  Tot plegat deu de ser qüestió de la poca costum d'Allen pel que fa al gènere dramàtic. 
A vegades, tot s'ha de dir, resulta lenta, senzillament per que arribem a preveure la història d'alguna manera (es un drama, que voleu?) i algunes figures es repeteixen massa (jo he acabat fins als pebrots de les proves per a papers teatrals de la Nola, del diàleg de nena que juga a ser madura de la Chloe, dels sogres passats d'amables...). 
Però bé, si teniu cinc euros i sou a prop d'un cinema, estaràn ben invertits :D.</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=8011</comments>



                           <pubDate>Tue, 03 Jan 2006 01:19:05 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Un altre any</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7999</link>



                           <description>Sembla que era ahir quan escrivia un [url=http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=4507][i]post[/i] tot donant la benvinguda al 2005[/url] ([i]por el culo te la hinco[/i]) i ara ja estic felicitant l'any 2006 ([i]por el culo te la hinco, pero como no rima se la hinco a tu prima[/i]).
Es acollonant... demà ja seré al crematori, tu... i passat, Dèu, que resulta que si que existia m'estarà condemnant a l'infern dels nans sodomites per cagar-me en la seva sucursal a la Terra... però això es una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió... (el fragment apocalíptic es prescindible, gràcies :))
Que dir-vos... al 2005 he tocat el cel en bastantes ocasions i he llepat els inferns en d'altres tantes... Dues muses en un any... Bé, tal com duia les coses es acollonant i potser per tot plegat se m'ha despertat la vena pseudoartística, com una mena de vàlvula d'escapament de tot el que sento, ja que el [i]blog[/i] s'havia quedat curt en una feina per a la qual el creia suficient fa tot just un any, en el [i]post[/i] que cito al començament. Com canvien les coses, eh?
En fi... la qüestió es que si hi haguès una mesura de sentiments i ens possessim a fer balanç del 2005, la mitja arimètica ens diria que no sóc ni un desgraciat ni un afortunat... els números i les seves excentricitats. 
Hi han, però, moltes coses que voldria canviar. Una revolució a casa en pro de la meva llibertat no estaría gens malament. Millorar en els estudis, es a dir treure bones notes per que m'ho curro, no només per que em dic com em dic i li caic bé a qui sap qui. I així forces coses. De vegades em dic que seria feliç amb poc i de vegades pixo massa alt.
Ara tinc moltíssima son i no penso amb claredat.</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7999</comments>



                           <pubDate>Sun, 01 Jan 2006 01:48:55 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Un cop complerts els 15...</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7988</link>



                           <description>A petició popular (de fet, de la [url=http://www.lacomunitat.net/xim-xim]xim-xim[/url] ;)), redactaré l'imforme policial de la nit del meu aniversari...
Resulta que el que jo trobava que no encaixava en els plans dels meus amics era que es van presentar a casa quan jo n'anava a sortir per què el regal era massa gros com per carretejar-lo massa estona. Uns [i]peazo[/i] altaveus per l'ordinador (però que també serveixen per a [i]discmans[/i], reproductors d'MP3, televisions...) que han millorat amb escreix la sonoritat del meu ordinador i una mariconera tamany mini de Malson abans de Nadal. En fi, gràcies a tots!
Desprès d'admirar la generositat dels meus amics i probar els altaveus a l'ordinador, vam anar a fer uns creps en una creperia que hi ha al mercat d'artesans que obra a Lleida cada Nadal i desprès a sopar al Pans &amp; Company, on invitava jo, gràcies a uns vales d'aquests que reparteixen en temporada baixa. Desprès de sopar vam estar gelant-nos de fred esperant (a la matinada anterior s'havien registrat -7º centígrads a Lleida ciutat) que vinguessin a buscar al Ger i desprès obeint a contracor les ordres rebudes a casa, vam tocar retirada...
En fi... una vetllada agradable, si bé no es pot contar entre les millors de la meva vida.
I bé... explicar aquests últims dies suposo que no val gaire la pena, així que us deixo amb l'alegria de la nit d'aniversari :). Salut i força al canut (i força a la mà per poder-vos-la EHJEHJEM... ja ens entenem)!
</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7988</comments>



                           <pubDate>Fri, 30 Dec 2005 22:43:17 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Per molts gratis, moz!</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7974</link>



                           <description>Just ara, fa 15 anys que vaig venir al món, en una sala de parts qualsevol... una broma del ginecòleg a la meva mare... :D.
Això de tenir l'aniversari a finals d'any es una putada de cal Dèu... quan comenci a topar amb restriccions d'edat (si sortís més del que em deixen segurament això ja hauria començat) em cagaré en tot més d'un i de dos cops... Com ara quan no pugui anar al tradicional viatge a Irlanda que es pot fer a la meva escola un cop tens 16 anys (que el fan quan jo encara en tindré 15)...
Però bé, parlem de coses alegres, com ara que m'han caigut 150 € i una caixa de Ferrero Rocher, que si no els anunciés la Preysler seríen el millor del món, creieu-me :D.
Aquesta tarda vaig a celebrar l'aniversari amb els amics i desprès anirem a fer un sopar (però no fins gaire tard... rancúnia materna...&gt;_&lt;)... Em temo que hem gastaràn alguna innocentada, per que dos ja s'han comportat de forma un pèl extranya, però en fi, que sigui el que sigui :D.
Bé... i ara, materialisme! Els ingressos excepcionals que caracteritzen els meus aniversaris des de temps immemorials, serviran aquest any per a paliar la crisi econòmica que arrossego des que se'm va acudir enamorar-me d'una noia de fora de Lleida i per a comprar coses com ara el regal del meu amic invisible del dia de Reis o el manual de regles de [i]Món de Tenebres[/i] edició de luxe (tapes de pell i oremus!! :D) i per estalviar, que fa molta falta...
Bé, demà us dic com ha anat tot, apa, siau, gent! ;)</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7974</comments>



                           <pubDate>Wed, 28 Dec 2005 16:46:23 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Dilemes eroticofestius</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7968</link>



                           <description>Les festes no s'han acabat ni de bon tros, però almenys si que ho ha fet el plat fort: tres dies seguits d'àpats, [i]Nochebuena[/i], Nadal i Sant Esteve (que pel que sé es una invenció catalana per a reciclar les sobres del dia anterior mitjançant els canelons). Bé, a part de que els hàbits alimentaris d'aquests dies fan encara més urgent una dieta o una activitat esportiva continuada, el fet de que els primers dies del Nadal hagin passat de llarg només pot voler dir (al meu inqüestionable parer) que el meu aniversari està a prop!
El dia 28 (que, per avatars del destí coincideix amb el dia dels Sants Innocents) el personatge que s'amaga darrere de tota aquesta retòrica buida, complirà 15 anyets :D!
Estaría bé sortir a sopar (si els meus pares volen... quina ràbia!) amb uns quants amics, rebre regals o diners, que així en puc fer el que vulgui...
Si, genial, oi?
Si no fos per que tinc dues amigues que es porten com el gat i el gos entre ells (bé, de fet no es porten, però si es estiguessin juntes, es portaríen com el gat i el gos... :() i vull que les dues vinguin, tot sería perfecte. Si vé una, l'altra no vindrà... a part que es el meu aniversari i es podriem empassar les seves diferències (tenint en compte que fa uns anys es portaven de puta mare), es que tot plegat em duu de corcoll. 
Les dones son tan tossudes que cap de les dos cedirà... una ha col.laborat amb el regal i ha estat molt per mi ultimament i amb l'altra he passat molt bons moments però per circunstàncies de la vida quasi no ens veiem... Que merdes faig?
Es curiòs com hi ha gent, no només aquest parell, que s'odia a mort i tenen una cosa en comú: que me'ls aprecio... i em sembla que encara m'hauria d'estranyar que no m'haguès trobat en una situació d'aquestes, un dilema compromés... [i]Cagontot![/i]</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7968</comments>



                           <pubDate>Mon, 26 Dec 2005 23:12:09 +0100</pubDate>



                           </item>



                           <item>



                           <title>Comencen les vacances!</title>



                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7943</link>



                           <description>Els estudiants ja tenim vacances! :D Ara, com que tampoc tinc gaires deures (o això em sembla), només m'he d'entregar a alguns pecats capitals durant aquesta bonica festa cristiana que es el Nadal (us remeto al [i]post[/i] anterior)... vagància, gola, luxúria (mai està de més fer el fantasma, que desprès rebaixar-se sempre es fàcil ;))...
Ahir, desprès d'acomiadar les classes (per un temps sempre curt) amb una paròdia d'espectacle de varietats barat (molt barat, si hem de ser sincers) vam anar a fer un dinar que volia simbolitzar la unió de tota la classe amb bon rotllo, però bé... està clar que si tens ganes de matar els teus companys de taula més immediats amb el ganivet, que la gent va marxar sense excursar-se un cop acabat el dinar i que algú es va escaquejar de pagar, no podem ser de cap manera una classe unida.
Desprès del dinar, que tot i els fets anteriors, va estar relativament bé, vam anar (no tota la classe, per això... els meus amics habituals, per exemple, van anar pel seu compte) a jugar a bitlles al [i]Bowling Steak House[/i], un local on hi ha pistes de bitlles, salons recreatius i la discoteca Pacha Lleida. No està malament això de les bitlles... quina pena que la fauna que s'ajunta al [i]Bowling[/i] sigui d'allò més ingrata.
En fi... i aquesta tarda la meva comunitat de veins que no té res d'envejar a l'immoble del carrer [i]El desengaño[/i] 21 organitza un pica-pica per donar inici al Nadal... imposible no celebrar res aquests dies :D. A veure amb qui hi vaig...
I finalment, fa uns dies em vaig topar a [url=http://www.diaria.com]Diària [/url] amb la mirada de la Sara Forestier, la protagonista de [i]L'esquive[/i] una gran pel.lícula que temia haver-me d'empassar en fracès, però que sembla ser que s'ha estrenat a Espanya (però no a Lleida). La Forestier aquesta es una actriu d'aquestes que ja ho pot fer malament que et semblarà que ho fa genial... té una carona preciosa i uns ulls amb una força increible... m'he enamorat d'un fotograma...</description>



                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7943</comments>



                           <pubDate>Thu, 22 Dec 2005 17:19:13 +0100</pubDate>



                           </item>



                           



                           </channel>



                           </rss>