Blog de marta_olletas

Buit

Mon, 14 Apr 2008 18:36:21 +0200

De tota la vida que he tingut aquest buit dintre meu. Aquesta sensaci� que em falta alguna cosa, que hi ha alguna cosa que necessito fer per sentir-me completa. El problema: no s� qu� es. Hi ha hagut �poques en que han succe�t coses que m'han fet oblidar-me'n de tot aix�, sentir-me b�, sentir-me especial, fora de la normalitat i de la mediocritat. Per� sempre dura poc, sempre. O b� no pot ser, o b� est� mal fet... Jo vaig esperant, esperant. A que passi alguna cosa que ho canvi� tot, o a que s�piga qu� �s el que he de fer perqu� canvi�. Alguna vegada ho han intu�t i m'han dit: "busca't un hobby". No estic parlant d'aix�, ni molt menys. Tinc tots els hobbys que vull. Mantenir-me ocupada nom�s fa que no pensi en el buit, per� no l'omple. No s� qu� �s, no ho s�.

Nom�s per qu� quedi clar

Thu, 10 Apr 2008 18:53:13 +0200

Petits aclariments r�pids: - Marta Olletas no existeix, en cap sentit. La que escriu s� que existeix, per� no �s la Marta. - A mi no se'm escapa res, i actuo conseq�entment. - Gr�cies a Statcounter s� quanta gent mira el meu blog, a quina hora, la seva ip i el seu prove�dor, entre altres coses. Aix� vol dir el que vol dir. - Ning� ha dit mai que aquest blog sigui fill d'una sola persona, ni que el que s'hagi escrit aqu� siguin no nom�s experi�ncies de primera m�, sin� hist�ries prestades de familiars i amics. Dit aix�, demano disculpes a tot aquell qui s'hagi pogut ofendre en un passat o ara mateix.

Sense direcci� segura

Sat, 05 Apr 2008 23:37:03 +0200

Just quan penses que les coses estan tranquil�les i no cal patir per res, el dest� t� un gir inesperat i torna l'angoixa. Potser si f�ssim feli�os amb all� que tenim, no haur�em de sortir a la cerca del tercer peu del gat. Si jo fos feli� amb el que tinc, no tindria la necessitat de fer un blog com el que faig. I punt. I ara no s� qu� fer, perqu� nom�s s� tapar la meva part m�s fosca amb mentides i, quan aquestes es descobreixen, tinc mentides addicionals a la m�niga. Per� aix� nom�s serveix fins a cert punt, que ja s'ha sobrepassat. Avui estic cr�ptica, i en demano disculpes. Per� he desenvolupat una por irracional a ser espec�fica i als malentesos posteriors. Crec que quan escric coses concretes que em passen, tinc dificultats per fer-ho i quedo com coses que no s�c. No s� com fer-m'ho.

Al descobert

Sat, 08 Mar 2008 19:36:04 +0100

Durant els tres �ltims dies he estat reflexionant molt i vaig saber que no podia aguantar m�s el fet d'amagar-me. Aix� que ho he estat explicant. A tothom. S'han sorpr�s, sense excepci�. Llavors hi ha qui ha reaccionat b� i qui ho a fet malament. Qu� hi farem, he de pagar amb les conseq��ncies de les decisions que prenc. El m�s important �s que ell, ell m'ha compr�s. B�, m�s aviat li ha tret import�ncia. M'ha fet treure'm la sensaci� que tot havia estat una mena de "venjan�a terrible" ja que, segons ell, portava temps volent que pass�s. �s possible que a partir d'ara no ens veiem massa: fem carreres diferents (i ben allunyades geogr�ficament) i no tenim massa temps lliure. Per� almenys m'he tret el cuquet de voler dir una cosa i no atrevir-m'hi.

Em deixes un euro?

Sat, 08 Mar 2008 15:05:01 +0100

Durant aquests �ltims mesos he hagut de passar varis dies a Barcelona, despla�ant-m'hi en tren. El cas �s que gaireb� cada vegada que he trepitjat l'estaci� de Sants (i no han estat poques!), m'he trobat amb alg� que m'ha demanat un euro (o x c�ntims) perqu� no els hi arriba pel bitllet. No estic parlant de captaires, ni molt menys. Gent de classe mitjana que volen pujar al tren i no els hi arriba per un euro. Per comen�ar, no hauria de ser "em deixes un euro?" sin� "em dones un euro?", ja que dubto molt que hi hagi intenci� de tornar-lo. I despr�s, que no m'ho crec. Si saps que has d'agafar el tren, portes pasta. I encara que no: qui surt al carrer sense almenys una mica de diners? Tinc el convenciment que en la majoria dels casos nom�s t'ho demanen en un intent de viatjar en tren gratis.