Blog del usuari fmrppv de LaComunitat.net

LA FORMACI� DEL PROFESSORAT

Sun, 23 May 2004 12:24:54 +0000

Jornades de la Federaci� de MRPs del PV15 de maig de 2004 1. Fer formaci� alternativa en el context de la formaci� hegem�nica 2. El MRP �s el nostre model de formaci� 3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat 4. Propostes per fer cam� al setembre 5. Q�estions obertes 1. Fer formaci� alternativa en el context de la formaci� hegem�nica Sabem que la formaci� hegem�nica est� basada en la fragmentaci�, la meritocr�cia, la depend�ncia de l�expert, la tecnocr�cia i en les regles del mercat, es a dir, �s coherent amb el sistema social en el que vivim. La formaci� alternativa act�a dintre d�aquest sistema a partir de les pr�pies escletxes i contradiccions que es provoquen en el model hegem�nic. Considerem important partir d�una bona diagnosis d�aquest model per poder no sols canviar el discurs sin� surtir realment d�una posici� subordinada, i construir-nos com a subjectes i protagonistes actius de la hist�ria. Apostem per un model de formaci� que ens permeta enlla�ar discursivament all� que ens passa amb els desitjos. Es a dir, el que ens agradar�a es poder pensar una formaci� alternativa al marge del model hegem�nic. En eixe sentit, el fet de reconstruir el nostre discurs pol�tic ens ajuda a trobar eixe altre espai des d�on cr�ixer. 2. El MRP �s el nostre model de formaci� Els col.lectius de la Federaci� estariem d�acord en revalidar alguns trets importants d�aquest model de renovaci� pedag�gica organitzada, que en s� mateix, �s un model de formaci� i autoformaci�. Es a dir, un model ens permet formar-nos en el mateix proc�s i des del que busquem la transformaci� de l�escola. Aquest trets serien entre altres: - vinculaci� entre la teoria i la pr�ctica, - grups de debat autonoms entre iguals, - perspectiva global dels problemes, Aix� implica: � partir de la nostra experi�ncia i aprendre a analitzar-la. Es a dir, analitzar la realitat que ens envolta i anlitzar les nostres pr�ctiques a partir d�unes claus conceptuals per el.laborar coneixement i reconstruir el discurs � conectar els problemes escolars, de la nostra pr�ctica amb el model d�escola i amb el model de societat hegem�nic i del que voldriem surtir � aprendre a diagnosticar els problemes i aprendre a formular els nostres desitjos per clarificar cap a on volem anar � saber-se en complicitat en aquesta tasca. Els grups de debat aut�noms com una experi�ncia de formaci� que vincula teoria-pr�ctica des del treball cooperatiu i la deliberaci� conjunta 3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat Els col.lectius de la Federaci� ens reconeguem en el desig de transformar l�escola i en el model de formaci� que anomenen renovaci� pedag�gica. Per� tamb� som conscients dels entrebancs que tenim per desenvolupar el nostre model de formaci�. Quina �s la diagnosis que fem de la situaci� actual i com pensem que podriem avan�ar?: - necessitem crear m�s espais dintre de la vida organitzativa que ens permeta conjugar l�autoformaci� amb l�el.laboraci� de propostes de formaci� del professorat - els grups aut�noms han d�estar enxarxats i per tant requereixen d�una infraestructura que fa�a possible la creaci� i el manteniment de les xarxes. En eixe sentit, necessitem m�s aliats i complicitats perqu� els nostres recursos humans, econ�mics i organitzatius no s�n suficients A l�hora de plantejar quin seria el cam� que ens ajudaria a avan�ar en aquest doble sentit, hem reconegut com a desig col.lectiu majorit�ri els avantatges i la necessitat que tindria un espai unitari d�esquerres, o d�un Pl� Unitari d�esquerres, per a la formaci� del professorat. No obstant aquest desig es viscut, en aquests moments, m�s com un horitz� que com una realitat possible a hores d�ara. Des d�aquesta reflexi�, el que s� es veu possible i necessari �s la possibilitat d�elaborar propostes de formaci�, per part dels M.R.Ps i plantejar als sindicats d�esquerres una implicaci� en el desenvolupament i recolzament formal d�aquestes propostes. Aquest recolzament hauria de concretar-se en uns convenis formals de col.laboraci�. 4. Propostes per fer cam� al setembre En aquest sentit, algunes persones han concretat una possible proposta de formaci�, que consistiria en: - La Federaci� proposa un �mbit de treball a partir del qual elaborar un pla de formaci�. - El primer pas seria elegir un �mbit de treball que considerem significatiu i compartit per tots els col.lectius de la Federaci� en aquests moment - En el segon pas es tractaria de concretar quins aspectes podem desenvolupar des de nosaltres mateix, els MRPs, i en quins aspectes del mateix anem a necessitar suport i recol�ament dels sindicats - En el tercer pas presentar�em aquesta proposta global als sindicats per a la seva negociaci� - En un �ltim pas considerem imprescindible l�avaluaci� d�aquesta nova l�nia d�actuaci� dels MRPs i a partir d�ac� rependre la reflexi� sobre el desig inicial d�avan�ar cap a plans m�s unitaris de formaci� del professorat Aquesta proposta representa un esfor� de concreci� per avan�ar en el cam� de buscar aliats i complicitats. Si �s acceptada per la Federaci� haur�em de buscar un espai en la vida organitzativa per decidir conjuntament l��mbit de treball i concretar quina seria la nostra demanda de col�laboraci� als sindicats. Tot i saben que aquestes demandes no poden ser puntuals, sin� que haurien de formar part d�un marc de conveni m�s global per dur endavant eixe projecte de formaci�. 5. Q�estions obertes No tots els col.lectius de la Federaci� manifesten la validesa d�aquesta opci� de caminar cap a una major col.laboraci� formal amb els sindicats. Dintre del marc de la cultura de la dissid�ncia i del reconeixement de les difer�ncies que caracteritza als MRPs, es respeta aquesta opci� i quedaria com a q�esti� oberta com organitzar la conviv�ncia entre dues opcions diferents. L�argumentaci� d�aquesta discrep�ncia, en la seua vessant m�s cr�tica, es formularia de la seg�ent manera: Algunes dels autodenominades sindicats d�esquerra actuen i es manifesten antag�nics amb el projecte de renovaci� pedag�gica que defenen els MRPs. Per ser m�s clars, la nostra exist�ncia molesta i molt a algunes d�aquestes organitzacions perqu� han optat per plegar-se d�cilment a una situaci� que els resulta c�moda. Un projecte unitari de formaci� implica negociar amb sindicats que ja s�han pronunciat clarament sobre aspectes com:, formaci� versus remuneraci�, cos �nic d�ensenyants, plantilles, model de professorat, curr�cuculum....., les difer�ncies que tenim en alguns d�aquests aspectes no s�n de forma sin� de fons. Per tant no partim de zero, sabem qu� pensen i correm el perill de diluir la nostra proposta de formaci� amagant els aspectes que ens diferencien de les propostes de l�administraci� i dels sindicats que han apostat per aquest tipus de formaci�. Una formaci�, com no pot ser d�altra manera, que �s coherent amb el sistema escolar i la caracteritzaci� del professorat que es vol: �s fragment�ria perqu� l�organitzaci� dels centres ho �s, �s per mat�ries perqu� les tasques del professorat tamb� �s per mat�ries, �s individual perqu� el saber �s poder i el poder �s dominaci� de l�altre/a, est� lligada al sou perqu� forma part d�una carrera docent on la meta �s cobrar m�s i estar m�s hores fora de l�aula,... La superviv�ncia de l�espai de la renovaci� pedag�gica, per tant, �s exclusiva de les persones que en formen part, li donen suport i han assumit el comprom�s de portar endavant aquest projecte. Compta amb les seus forces i amb aliats circumstancials per fer-se visible socialment. La tasca urgent dels MRPs en mat�ria de formaci�, entenem, seria una altra. Plantejar les grans q�estions i col�laborar en donar-ne resposta.  Com se passa del saber com a poder al paradigma de la solidaritat, la just�cia, la cohesi� o la gentilesa? Com s�organitza aix� en un centre, una ciutat, un MRP o un pa�s?  Quines compet�ncies es necessiten (en l�alumnat, el professorat, el treballador/a,�) en aquesta nova societat postindustrial anomenada del coneixement?  Com convertim els continguts actitudinals (pacifisme, no-sexisme, ecologisme...) i procedimentals en l�eix central de l�educaci�.  Com es fa l�educaci� des de i en la diversitat? ... En aquesta tasca ens podem trobar amb d�altres, clar que s�, per� ens trobarem al si d�un projecte alternatiu que ser� ben nostre. Els MRPs es poden permetre perdre pes en la formaci� del professorat a nivell quantitatiu, per� encara que minve la nostra import�ncia a nivell pr�ctic, podem i havem de guanyar pes a nivell simb�lic. La q�esti� �s: podem? volem? en tenim forces?

Eleccions 2004

Thu, 4 Mar 2004 18:56:28 +0000

Vergony�s el que sentim cada dia als mitjans de comunicaci�. El PP fa f�stic. Altres tamb�.

Quan l�an�cdota es converteix en categoria (o punt d�inflexi�)

Fri, 23 Jan 2004 19:51:15 +0000

En el debat que el MRP Escola d�Estiu de les Comarques Centrals ha decidit d�obrir al seu si i amb d�altres organitzacions de l�esquerra sindical sobre el seu propi futur, emmarcat en la significaci� que t� avui la Renovaci� Pedag�gica, ha aparegut un document publicat a la seua web titulat Quin recorregut hem fet en els darrers anys (all� que queda per contar) en el qual es fa esment destacat d�un fet ocorregut en 2001, en ocasi� del I Foro Mundial de l�Educaci� celebrat a Porto Alegre �un fet que mereix la consideraci� per les autores d� �un punt d�inflexi�, un detonant, un av�s per aturar-se��, en el qual tinc una responsabilitat directa com a director aleshores de la revista Allioli, la publicaci� de l�STEPV-Iv. Es tracta, i cite textualment, que �la cr�nica (sobre el Foro publicada en Allioli) silencia l�espai que els moviments (els MRPs) han tingut i han representat al Foro. I aquesta �s una q�esti� pol�tica que havia de ser tractada�. Queda ben subratllada la import�ncia que per a les autores va tenir aquell fet no sols quan se�l qualifica, sin� quan se li dedica quasi un ter� de l�extensi� total d�un document que intenta resumir tres anys de treballs i una an�lisi cr�tica i autocr�tica que, si m�s m�s no, venen fent les autores des d�aleshores. No debades all� va ser per a elles, i torne a citar, �un punt d�inflexi�, un detonant, un av�s per aturar-se�. Ja vaig desmentir aleshores, i ho reitere ara, que no haver fet esment de la pres�ncia d�un representant oficial dels MRPs a Poto Alegre f�ra una q�esti� pol�tica, un �silenciament�, com s�entesten a considerar les autores. Va ser tot molt m�s simple i, per descomptat, exempt de tota �pica: estava previst d�editar un quadernet central a l�Allioli n� 163 dedicat al Foro amb entrevistes i articles d�assistents i de representants dels STEs, MRPs i organitzadors del propi Foro. El retard en l�edici� va fer que informaci� sindical d�urg�ncia (mobilitzacions d�interins, propostes de la Conselleria sobre Secund�ria i el llan�ament d�una campanya sobre el reconeixement de les malalties professionals) s�haguera d�incloure i aix� va obligar a repartir la informaci� sobre Porto Alegre en dues edicions (n� 163 i 164). A partir d�ac�, que la cr�nica de Jaume Mart�nez Bonaf� (representant dels MRPs) es publicara en la segona edici� i que en la primera es fera esment dels assistents en termes d� �educadors, sindicalistes i representants de diferents forces socials i populars�, i no se citara expressament els MRPs, va ser una desafortunada coincid�ncia, una errada si es vol (sobretot a la vista d�algunes reaccions), per� no mai un �silenciament� pol�tic. Publicada la cr�nica sobre el Foro, Jaume Mart�nez Bonaf� em va fer arribar la seua queixa personal �que no col�lectiva� a la qual jo mateix vaig contestar en els termes ja referits, per� mai m�he perm�s, com afirmen les autores dels document que conteste, de dir ni de donar a entendre que tot f�ra degut a difer�ncies personals, una circumst�ncia que no hagu�s perm�s que interferira en la tasca sindical i period�stica de la qual jo n�era el responsable �ltim. Per� si, malgrat tot, s�haguera produ�t, sense dubte que hauria acceptat la responsabilitat de les possibles conseq��ncies. Tot seguit, jo mateix vaig demanar a la presidenta de la Federaci� de MRPs del Pa�s Valenci� si el fet requeria que l�STEPV-Iv donara explicacions p�bliques o privades per si havia suscitat cap debat al si de la Federaci�; aquesta persona em va assegurar que res de tot aix� era necessari perqu� no s�havia considerat que hi hagu�s tema. Aquella resposta em va semblar la m�s l�gica en un cas que no passa de la categoria d�an�cdota. No cal m�s que sentit com� i un polsim de bona fe o, millor encara, rigor en l�an�lisi dels fets, per entendre que ni l�STEPV-Iv ni Allioli podien tenir una intenci� com la que encara avui se�ls atribueix: els estrets lligams de tot tipus (hist�rics, pol�tics, personals�) que uneixen aquest sindicat als MRPs, la doble milit�ncia en totes dues organitzacions que mant� una part significativa de l�afiliaci� �entre la qual hi ha no pocs delegats, alliberats i membres dels �rgans de direcci� del sindicat� i la significativa circumst�ncia que el mateix Jaume siga, ara i aleshores, un col�laborador habitual de la revista (on escriu tots els mesos una columna d�opini� amb total llibertat) ho desmenteixen aclaparadorament, m�s enll� de les meues explicacions. Em permetr� una observaci� m�s del tot subjectiva, ara que ja no puc comprometre la revista ni el sindicat que la publica, at�s que no hi tinc cap responsabilitat org�nica. Com diuen les autores de Quin recorregut hem fet en els darrers anys, �el m�n no roda b�. Nom�s ens faltava convertir les an�cdotes desafortunades en conspiracions entre nosaltres. Per molt rendible que puga resultar per a decantar certes responsabilitats en les an�lisis cr�tiques, a la llarga sempre resulta �su�cida� (perd� per l�exageraci�, �s pura met�fora). Espere que el debat que l�STEPV-Iv est� organitzant sobre la significaci� que ha de tenir avui la Renovaci� Pedag�gica superar� amb escreix l�anecdotari del que �hem fet en els darrers anys� per a contribuir a esclarir una mica la llarga tasca que ens queda per davant. Llarga vida als Moviments de Renovaci� Pedag�gica i al sindicalisme assembleari que, sens dubte, li fa costat ara i ad�s, en els bons i en els no tan bons moments de la seua hist�ria. Vicent Esteve.

Conte de Nadal

Wed, 14 Jan 2004 18:45:18 +0000

Els sindicats, els partits pol�tics, les organitzacions empresarials, professionals o recreatives, tenen el seu espai, els recursos i el reconeixement social i jur�dic que empara les seues activitats. La correspond�ncia entre els objectius que declaren i els mitjans de qu� disposen est� equilibrada, l�espai que tenen assignat est� visiblement ocupat. La pr�pia definici� dels MRPs com a moviment socio-educatiu fa que la seua tasca siga feixuga, els objectius que persegueix no estan en conson�ncia amb els mitjans de qu� disposa. La renovaci� pedag�gica t� el seu espai, per� per poder-lo ocupar hem d�estar en constant moviment, hem de fer grans trajectes si no volem abandonar el nostre territori. Perqu� el nostre territori abasta des de la intervenci� directa a l�aula com a professionals compromes@s fins al disseny d�estrat�gies per enfrontar-nos a les pol�tiques neoliberals. No s�equivocar� mai qui assenyale els buits, silencis, oblits, defalliments, pors o desercions: sempre n�hi ha, s�n elements consubstancials a qualsevol proc�s llarg i dif�cil. Ser-ne conscients �s necessari, per� de res ens valen els planys inconsolables, de res ens val saber com estem de malament si no som capa�os tot seguit d�il�lusionar-nos i engrescar-nos, de compartir i dissentir en espais que ens siguen gratificants. Com aquella vella que es trobava sola i desarmada a sa casa i fa fugir quatre lladres valents, bregats i ben armats amb nom�s la seua intel�lig�ncia i voluntat decidida, nosaltres tamb� hem d�estar alerta als lladregots que aguaiten darrere els finestrals de les escoles i fer sentir forta i clara la nostra veu. Aquella dona podia haver pensat com era de vella, feble i indefensa davant dels lladregots i haver-se abandonat al seu funest dest�. Per� potser la seua ferma voluntat i llarga experi�ncia la van fer cridar: -Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l�escopeta! -Mart�, tira-li! -Tu, Pere, pega-li darrere! -Ramon, compta quants s�n! I Els lladregots abandonaren una presa que presumien f�cil amb la cua entre les cames. Moltes han estat les persones que han fet de la milit�ncia en els MRPs una part important de la seua vida, algunes excepcionalment la mantenen despr�s de d�cades amb un nivell d�implicaci� realment admirable, d�altres, potser igual d�admirables, l�enceten tot just ara que pinten bastos per a la renovaci� i per a la milit�ncia. Nom�s la suma dels esfor�os d�aquestes persones fa possible el miracle de l�exist�ncia d�una organitzaci� que compta amb voluntats, experi�ncia i decisi� i poca cosa m�s. El debat sobre la renovaci� pedag�gica hauria de servir-nos, si m�s no �s el meu desig, no tant per fer inventari de greuges o mancances, sin� per renovar fidelitats, ajustar objectius, polir mecanismes, ampliar afectes i compromisos,..., hauria de servir-nos per fer sentir la nostra veu ben alta i ben clara. Hem d�analitzar quin bagatge tenim, ser testimonis d�altres maneres de fer, d�altres actituds davant del fet educatiu; posar en contacte projectes i persones de pobles i comarques diversos i llunyans. Hem de donar resposta a nous reptes: diversitat, noves tecnologies, paper del professorat, .... . Hem de fomentar l�encontre amb persones, llibres i experi�ncies renovadores que ens facen cr�ixer. Hem d�imaginar una altra escola. Servisquen aquestes ratlles per desitjar-vos un feli� any 2004 i encoratjar-vos a participar en una reflexi� que ens �s tan necess�ria.

s�c lenta i alg� ja ho ha fet...

Sun, 2 Nov 2003 19:41:00 +0000

Holitas companys i companyes... acabe de seure�m per afegir dates al calendari d�efem�rides i les que tenia apuntades ja les ha ficat alg� abans... m�alegre. Petons a totes i tots... Irene (no estic segura si aquest espai �s per escribir aquestes coses, per�... aix� practique!!. AHH, tinc un dubte, tinc un poema molt chulo, el penje a��??? [url=http://www.lacomunitat.net]texte[/url]

La cultura dels cowboys

Mon, 27 Oct 2003 18:37:03 +0000

"Al nostre entorn hi ha dues grans cultures que coexisteixen en un m�n globalitzat. Una �s la cultura dels cowboys, en la que tot foraster �s un enemic que s'ha d'abatre. L'altra, la cultura de Simbad el mar�, que viatjava per tot el m�n per con�ixer altres cultures i aprendre'n." F�tima Mernissi, escriptora marroquina a la que li han concedit el premi pr�ncep d'Ast�ries.

Una escola participativa i democr�tica a Almoines

Fri, 17 Oct 2003 06:56:05 +0000

Mestres de l�Escola d�Almoines Una escola participativa i democr�tica Ajuntament d�Elx, 2003 En una �poca de canvi pedag�gic cap a posicions anteriors a la Llei General d�Educaci� de 1970, l�edici� d�aquest llibret �s un regal de futur. Poques vegades tenim l�oportunitat de veure editat l�esperit d�un centre educatiu i m�s per tractar-se en aquesta ocasi�, d�un col�legi que ha estat i �s capdavanter en la renovaci� pedag�gica i ling��stica al nostre pa�s. No es tracta per tant, d�una obra solit�ria o feta en grup, sin� col�lectiva per part de tot un claustre que ha fet de la participaci� democr�tica el seu eix de treball, a trav�s de diverses �poques pol�tiques, instruccions i normes.

Comprom�s pel valenci�

Mon, 13 Oct 2003 21:10:13 +0000

DISSABTE 18 D'0CTUBRE, A LES 18:3O HORES TOTS I TOTES A ALACANT 18:30 hs.: Concentraci� a la pla�a de la Muntanyeta i cercavila fins a l'Esplanada del Port Fireta infantil Parlaments Actuaci� de Tres fan ball i correfocs Garantir l��s social del valenci�. Aquest �s l�objectiu que persegueixen els partits, sindicats, entitats c�viques, culturals i acad�miques que donen suport a les 50 mesures per al comprom�s per la llengua. Totes aquestes agrupacions considerem que �s urgent adoptar una s�rie de mesures perqu� el valenci� tinga un ple �s dins de la nostra societat i es convertisca en un element de cohesi� i d�identificaci� col�lectiva. Per tot aix�, i un cop establertes les 50 mesures, els signants convoquem una concentraci� a Alacant el proper 18 d�octubre. El lloc d�inici d�aquesta marxa per la llengua ser� la pla�a de la Muntanyeta a les 18:30 i la cercavila arribar� fins a l�esplanada del Port, on es podr� gaudir de fireta infantil, parlaments, correfocs i de l�actuaci� del grup Tres fan ball. Per la llengua cal comprom�s, i pel comprom�s cal que tots i totes estiguem a Alacant. Convoquen: Mesa per l�ensenyament en Valenci�. Escola Valenciana. Federaci� d�Associacions per la llengua. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Confederaci� d�associacions de pares i mares �Gon�al Anaya� Intersindical Valenciana. Comissions Obreres del Pa�s Valenci�. Uni� General de Treballadors del Pa�s Valenci�. Partit Socialista del Pa�s Valenci�. Esquerra Verda. Esquerra Unida Pa�s Valenci�. Esquerra Republicana del Pa�s Valenci�. Acci� Cultural del Pa�s Valenci� i Ajuntaments pel Comprom�s.

Jornades de la Federaci� de MRPs del PV

Sat, 11 Oct 2003 22:26:27 +0000

Els dies 25 i 26 d�octubre, a l�hotel Don Ximo de Gandia, realitzarem les Jornades de la Federaci� de MRPs del Pa�s Valenci�, els temes que tractarem s�n: DISSABTE 25 D�OCTUBRE Renovaci� Pedag�gica ara La ciutat educadora Pol�tica Educativa. LOCE i nova llei FP Conclusions Jornades Estatals MRPs. Alcal� Impressions de Porto Alegre Foro Educatiu de l�Estat Espanyol DISSABTE 26 D�OCTUBRE Presentaci� dels llibres: - �Almoines.Una escola participativa i democr�tica� - �L�escola que volem� Projectes de Treball Conclusions i tasques organitzatives Acomiadament ;) [move]Jornades de la Federaci� de MRps del Pa�s Valenci�[/move]

Premis Melcior Botella

Sat, 4 Oct 2003 10:09:32 +0000

Finalment ha estat publicat el treball "Una Escola Participativa i Democr�tica" de l'Escola d'Almoines que va rebre el premi Melcior Botella a la Renovaci� Pedag�gica que cada any atorga l'ajuntament d'Elx en la seua edici� de 2002.

En l'edici� de 2003 ha estat guardonat un treball conjunt dels instituts d'Alfafar sobre "Salvem l'Horta". El premi va ser lliurat en el sopar de cloenda de la XXVIII Escola d'Estiu de les Terres del Sud amb l'assist�ncia d'una representaci� dels guardonats. Pilar Tormo, en f�u un breu resum del treball i agra� el premi.

Rosa Serrano, per Edicions T�ndem, manifest� la seua voluntat de seguir col�laborant en la publicaci� d'aquests premis i n'anunci� la pr�xima aparici� d'un treball sobre la hist�ria dels MRPs, treball guanyador en l'edici� de 2001.