<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1" ?>
                     <!-- RSS generated by NewLife Blogger v2.2 lacomunitat.net -->
                     <rss version="2.0">
                     <channel>
                     <title>Blog del usuari  fmrppv de LaComunitat.net</title>
                     <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?user=fmrppv</link>
                     <description>Els 10 ultim blogs de fmrppv usuari de LaComintat.net</description>
                     <pubDate>Wed,  2 Jun 2004 00:48:33 +0000</pubDate>
                     <generator>La Comunitat</generator>
                           <item>
                           <title>LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=2323</link>
                           <description>Jornades de la Federació de MRPs del PV15 de maig de 2004 


1. Fer formació alternativa en el context de la formació hegemònica
2. El MRP és el nostre model de formació
3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat
4. Propostes per fer camí al setembre
5. Qüestions obertes


1. Fer formació alternativa en el context de la formació hegemònica

Sabem que la formació hegemònica està basada en la fragmentació, la meritocràcia, la dependència de l’expert, la tecnocràcia i en les regles del mercat, es a dir, és coherent amb el sistema social en el que vivim. La formació alternativa actúa dintre d’aquest sistema a partir de les pròpies escletxes i contradiccions que es provoquen en el model hegemònic.

Considerem important partir d’una bona diagnosis d’aquest model per poder no sols canviar el discurs sinó surtir realment d’una posició subordinada, i construir-nos com a subjectes i protagonistes actius de la història. Apostem per un model de formació que ens permeta enllaçar discursivament allò que ens passa amb els desitjos. Es a dir, el que ens agradarïa es poder pensar una formació alternativa al marge del  model hegemònic. En eixe sentit, el fet de reconstruir el nostre discurs polític ens ajuda a trobar eixe altre espai des d’on créixer.

2. El MRP és el nostre model de formació

Els col.lectius de la Federació estariem d’acord en revalidar alguns trets importants d’aquest model de renovació pedagògica organitzada, que en sí mateix, és un model de formació i autoformació. Es a dir, un  model ens permet formar-nos en el mateix procés i des del que busquem la transformació de l’escola. Aquest trets serien entre altres:
-	vinculació entre la teoria i la pràctica,
-	grups de debat autonoms entre iguals,
-	perspectiva global dels problemes,

Això implica:
•	partir de la nostra experiència i aprendre a analitzar-la. Es a dir, analitzar la realitat que ens envolta i anlitzar les nostres pràctiques a partir d’unes claus conceptuals per el.laborar coneixement i reconstruir el discurs
•	conectar els problemes escolars, de la nostra pràctica amb el model d’escola i amb el model de societat hegemònic i del que voldriem surtir
•	aprendre a diagnosticar els problemes i aprendre a formular els nostres desitjos per clarificar cap a on volem anar
•	saber-se en complicitat en aquesta tasca. Els grups de debat autònoms com una experiència de formació que vincula teoria-pràctica des del treball cooperatiu i la deliberació conjunta





3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat

Els col.lectius de la Federació ens reconeguem en el desig de transformar l’escola i en el model de formació que anomenen renovació pedagògica. Però també som conscients dels entrebancs que tenim per desenvolupar el nostre model de formació. Quina és la diagnosis que fem de la situació actual i com pensem que podriem avançar?:

-	necessitem crear més espais dintre de la vida organitzativa que ens permeta conjugar l’autoformació amb l’el.laboració de propostes de formació del professorat 
-	els grups autònoms han d’estar enxarxats i per tant requereixen d’una infraestructura que faça possible la creació i el manteniment de les xarxes. En eixe sentit, necessitem més aliats i complicitats perquè els nostres recursos humans, econòmics i organitzatius no són suficients

A l´hora de plantejar quin seria el camí que ens ajudaria a avançar en aquest doble sentit, hem reconegut com a desig col.lectiu majoritàri els avantatges i la necessitat que tindria un espai unitari d´esquerres, o d´un Plà Unitari d´esquerres, per a la formació del professorat. No obstant aquest desig es viscut, en aquests moments, més com un horitzó que com una realitat possible a hores d´ara. Des d´aquesta reflexió, el que sí es veu possible i necessari és la possibilitat d´elaborar propostes de formació, per part dels M.R.Ps i plantejar als sindicats d´esquerres una implicació en el desenvolupament i recolzament formal d´aquestes propostes. Aquest recolzament hauria de concretar-se en uns convenis formals de col.laboració. 

4. Propostes per fer camí al setembre

En aquest sentit, algunes persones han concretat una possible proposta de formació, que consistiria en:
-	La Federació proposa un àmbit de treball a partir del qual elaborar un pla de formació.
-	El primer pas seria elegir un àmbit de treball que considerem significatiu i compartit per tots els col.lectius de la Federació en aquests moment
-	En el segon pas es tractaria de concretar quins aspectes podem desenvolupar des de nosaltres mateix, els MRPs, i en quins aspectes del mateix anem a necessitar suport i recolçament dels sindicats
-	En el tercer pas presentaríem aquesta proposta global als sindicats per a la seva negociació
-	En un últim pas considerem imprescindible l’avaluació d’aquesta nova línia d’actuació dels MRPs i a partir d’ací rependre la reflexió sobre el desig inicial d’avançar cap a plans més unitaris de formació del professorat

Aquesta proposta representa un esforç de concreció per avançar en el camí de buscar aliats i complicitats. Si és acceptada per la Federació hauríem de buscar un espai en la vida organitzativa per decidir conjuntament l’àmbit de treball i concretar quina seria la nostra demanda de col•laboració als sindicats. Tot i saben que aquestes demandes no poden ser puntuals, sinó que haurien de formar part d’un marc de conveni més global per dur endavant eixe projecte de formació.

5. Qüestions obertes

No tots els col.lectius de la Federació manifesten la validesa d’aquesta opció de caminar cap a una major col.laboració formal amb els sindicats. Dintre del marc de la cultura de la dissidència i del reconeixement de les diferències que caracteritza als MRPs, es respeta aquesta opció i quedaria com a qüestió oberta com organitzar la convivència entre dues opcions diferents.

L’argumentació d’aquesta discrepància, en la seua vessant més crítica, es formularia de la següent manera:
 
Algunes dels autodenominades sindicats d’esquerra actuen i es manifesten antagònics amb el projecte de renovació pedagògica que defenen els MRPs. Per ser més clars, la nostra existència molesta i molt a algunes d’aquestes organitzacions perquè han optat per plegar-se dòcilment a una situació que els resulta còmoda. 
Un projecte unitari de formació implica negociar amb sindicats que ja s’han pronunciat clarament sobre aspectes com:, formació versus remuneració, cos únic d’ensenyants, plantilles, model de professorat, currícuculum....., les diferències que tenim en alguns d’aquests aspectes no són de forma sinó de fons. Per tant no partim de zero, sabem què pensen i correm el perill de diluir la nostra proposta de formació amagant els aspectes que ens diferencien de les propostes de l’administració i dels sindicats que han apostat per aquest tipus de formació. Una formació, com no pot ser d’altra manera, que és coherent amb el sistema escolar i la caracterització del professorat que es vol: és fragmentària perquè l’organització dels centres ho és, és per matèries perquè les tasques del professorat també és per matèries, és individual perquè el saber és poder i el poder és dominació de l’altre/a, està lligada al sou perquè forma part d’una carrera docent on la meta és cobrar més i estar més hores fora de l’aula,...
La supervivència de l’espai de la renovació pedagògica, per tant, és exclusiva de les persones que en formen part, li donen suport i han assumit el compromís de portar endavant aquest projecte. Compta amb les seus forces i amb aliats circumstancials per fer-se visible socialment.
La tasca urgent dels MRPs en matèria de formació, entenem, seria una altra. Plantejar les grans qüestions i col•laborar en donar-ne resposta.

&amp;#61692;	Com se passa del saber com a poder al paradigma de la solidaritat, la justícia, la cohesió o la gentilesa? Com s’organitza això en un centre, una ciutat, un MRP o un país?
&amp;#61692;	Quines competències es necessiten (en l’alumnat, el professorat, el treballador/a,…) en aquesta nova societat postindustrial anomenada del coneixement?
&amp;#61692;	Com convertim els continguts actitudinals (pacifisme, no-sexisme, ecologisme...) i procedimentals en l’eix central de l’educació.
&amp;#61692;	Com es fa l’educació des de i en la diversitat?
...

En aquesta tasca ens podem trobar amb d’altres, clar que sí, però ens trobarem al si d’un projecte alternatiu que serà ben nostre. Els MRPs es poden permetre perdre pes en la formació del professorat a nivell quantitatiu, però encara que minve la nostra importància a nivell pràctic, podem i havem de guanyar pes a nivell  simbòlic. 

La qüestió és: podem? volem? en tenim forces?
</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=2323</comments>
                           <pubDate>Sun, 23 May 2004 12:24:54 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Eleccions 2004</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1489</link>
                           <description>Vergonyós el que sentim cada dia als mitjans de comunicació. 
El PP fa fàstic.
Altres també.
</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1489</comments>
                           <pubDate>Thu,  4 Mar 2004 18:56:28 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Quan l’anècdota es converteix en categoria (o punt d’inflexió)</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1264</link>
                           <description>
En el debat que el MRP Escola d’Estiu de les Comarques Centrals ha decidit d’obrir al seu si i amb d’altres organitzacions de l’esquerra sindical sobre el seu propi futur, emmarcat en la significació que té avui la Renovació Pedagògica, ha aparegut un document publicat a la seua web titulat Quin recorregut hem fet en els darrers anys (allò que queda per contar) en el qual es fa esment destacat d’un fet ocorregut en 2001, en ocasió del I Foro Mundial de l’Educació celebrat a Porto Alegre —un fet que mereix la consideració per les autores d’ “un punt d’inflexió, un detonant, un avís per aturar-se”—, en el qual tinc una responsabilitat directa com a director aleshores de la revista Allioli, la publicació de l’STEPV-Iv.

Es tracta, i cite textualment, que “la crònica (sobre el Foro publicada en Allioli) silencia l’espai que els moviments (els MRPs) han tingut i han representat al Foro. I aquesta és una qüestió política que havia de ser tractada”.

Queda ben subratllada la importància que per a les autores va tenir aquell fet no sols quan se’l qualifica, sinó quan se li dedica quasi un terç de l’extensió total d’un document que intenta resumir tres anys de treballs i una anàlisi crítica i autocrítica que, si més més no, venen fent les autores des d’aleshores. No debades allò va ser per a elles, i torne a citar, “un punt d’inflexió, un detonant, un avís per aturar-se”.

Ja vaig desmentir aleshores, i ho reitere ara, que no haver fet esment de la presència d’un representant oficial dels MRPs a Poto Alegre fóra una qüestió política, un “silenciament”, com s’entesten a considerar les autores. Va ser tot molt més simple i, per descomptat, exempt de tota èpica: estava previst d’editar un quadernet central a l’Allioli nº 163 dedicat al Foro amb entrevistes i articles d’assistents i de representants dels STEs, MRPs i organitzadors del propi Foro. El retard en l’edició va fer que informació sindical d’urgència (mobilitzacions d’interins, propostes de la Conselleria sobre Secundària i el llançament d’una campanya sobre el reconeixement de les malalties professionals) s’haguera d’incloure i això va obligar a repartir la informació sobre Porto Alegre en dues edicions (nº 163 i 164). A partir d’ací, que la crònica de Jaume Martínez Bonafé (representant dels MRPs) es publicara en la segona edició i que en la primera es fera esment dels assistents en termes d’ “educadors, sindicalistes i representants de diferents forces socials i populars”, i no se citara expressament els MRPs, va ser una desafortunada coincidència, una errada si es vol (sobretot a la vista d’algunes reaccions), però no mai un “silenciament” polític.

Publicada la crònica sobre el Foro, Jaume Martínez Bonafé em va fer arribar la seua queixa personal —que no col•lectiva— a la qual jo mateix vaig contestar en els termes ja referits, però mai m’he permés, com afirmen les autores dels document que conteste, de dir ni de donar a entendre que tot fóra degut a diferències personals, una circumstància que no hagués permés que interferira en la tasca sindical i periodística de la qual jo n’era el responsable últim. Però si, malgrat tot, s’haguera produït, sense dubte que hauria acceptat la responsabilitat de les possibles conseqüències. 

Tot seguit, jo mateix vaig demanar a la presidenta de la Federació de MRPs del País Valencià si el fet requeria que l’STEPV-Iv donara explicacions públiques o privades per si havia suscitat cap debat al si de la Federació; aquesta persona em va assegurar que res de tot això era necessari perquè no s’havia considerat que hi hagués tema. 

Aquella resposta em va semblar la més lògica en un cas que no passa de la categoria d’anècdota. No cal més que sentit comú i un polsim de bona fe o, millor encara, rigor en l’anàlisi dels fets, per entendre que ni l’STEPV-Iv ni Allioli podien tenir una intenció com la que encara avui se’ls atribueix: els estrets lligams de tot tipus (històrics, polítics, personals…) que uneixen aquest sindicat als MRPs, la doble militància en totes dues organitzacions que manté una part significativa de l’afiliació —entre la qual hi ha no pocs delegats, alliberats i membres dels òrgans de direcció del sindicat— i la significativa circumstància que el mateix Jaume siga, ara i aleshores, un col•laborador habitual de la revista (on escriu tots els mesos una columna d’opinió amb total llibertat) ho desmenteixen aclaparadorament, més enllà de les meues explicacions.

Em permetré una observació més del tot subjectiva, ara que ja no puc comprometre  la revista ni el sindicat que la publica, atés que no hi tinc cap responsabilitat orgànica. Com diuen les autores de Quin recorregut hem fet en els darrers anys, “el món no roda bé”. Només ens faltava convertir les anècdotes desafortunades en conspiracions entre nosaltres. Per molt rendible que puga resultar per a decantar certes responsabilitats en les anàlisis crítiques, a la llarga sempre resulta “suïcida” (perdó per l’exageració, és pura metàfora).

Espere que el debat que l’STEPV-Iv està organitzant sobre la significació que ha de tenir avui la Renovació Pedagògica superarà amb escreix l’anecdotari del que “hem fet en els darrers anys” per a contribuir a esclarir una mica la llarga tasca que ens queda per davant.

Llarga vida als Moviments de Renovació Pedagògica i al sindicalisme assembleari que, sens dubte, li fa costat ara i adés, en els bons i en els no tan bons moments de la seua història.

Vicent Esteve.
</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1264</comments>
                           <pubDate>Fri, 23 Jan 2004 19:51:15 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Conte de Nadal</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1174</link>
                           <description>&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/fmrppv.gif&quot; align=&quot;left&quot;&gt; Els sindicats, els partits polítics, les organitzacions empresarials, professionals o recreatives, tenen el seu espai, els recursos i el reconeixement social i jurídic que empara les seues activitats. La correspondència entre els objectius que declaren i els mitjans de què disposen està equilibrada, l’espai que tenen assignat està visiblement ocupat.

La pròpia definició dels MRPs com a moviment socio-educatiu fa que la seua tasca siga feixuga,  els objectius que persegueix no estan en consonància amb els mitjans de què disposa. La renovació pedagògica té el seu espai, però per poder-lo ocupar hem d’estar en constant moviment, hem de fer grans trajectes si no volem abandonar el nostre territori. Perquè el nostre territori abasta des de la intervenció directa a l’aula com a professionals compromes@s fins al disseny d’estratègies per enfrontar-nos a les polítiques neoliberals.

No s’equivocarà mai qui assenyale els buits, silencis, oblits, defalliments, pors o desercions: sempre n’hi ha, són elements consubstancials a qualsevol procés llarg i difícil. Ser-ne conscients és necessari, però de res ens valen els planys inconsolables, de res ens val saber com estem de malament si no som capaços tot seguit d’il·lusionar-nos i engrescar-nos, de compartir i dissentir en espais que ens siguen gratificants.

Com aquella vella que es trobava sola i desarmada a sa casa i fa fugir quatre lladres valents, bregats i ben armats amb només la seua intel·ligència i voluntat decidida, nosaltres també hem d’estar alerta als lladregots que aguaiten darrere els finestrals de les escoles i fer sentir forta i clara la nostra veu. Aquella dona podia haver pensat com era de vella, feble i indefensa davant dels lladregots i haver-se abandonat al seu funest destí. Però potser la seua ferma voluntat i llarga experiència la van fer cridar:

-Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l’escopeta!
-Martí, tira-li!
-Tu, Pere, pega-li darrere!
-Ramon, compta quants són!
I Els lladregots abandonaren una presa que presumien fàcil amb la cua entre les cames.

Moltes han estat les persones que han fet de la militància en els MRPs una part important de la seua vida, algunes excepcionalment la mantenen després de dècades amb un nivell d’implicació realment admirable, d’altres, potser igual d’admirables, l’enceten tot just ara que pinten bastos per a la renovació i per a la militància. Només la suma dels esforços d’aquestes persones fa possible el miracle de l’existència d’una organització que compta amb voluntats, experiència i decisió i poca cosa més. 

El debat sobre la renovació pedagògica hauria de servir-nos, si més no és el meu desig, no tant per fer inventari de greuges o mancances, sinó per renovar fidelitats, ajustar objectius, polir mecanismes, ampliar afectes i compromisos,..., hauria de servir-nos per fer sentir la nostra veu ben alta i ben clara. 

Hem d’analitzar quin bagatge tenim, ser testimonis d’altres maneres de fer, d’altres actituds davant del fet educatiu; posar en contacte projectes i persones de pobles i comarques diversos i llunyans. Hem de donar resposta a nous reptes: diversitat, noves tecnologies, paper del professorat, .... . Hem de fomentar l’encontre amb persones, llibres i experiències renovadores que ens facen créixer.

Hem d’imaginar una altra escola.

Servisquen aquestes ratlles per desitjar-vos un feliç any 2004 i encoratjar-vos a participar en una reflexió que ens és tan necessària. </description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=1174</comments>
                           <pubDate>Wed, 14 Jan 2004 18:45:18 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>sòc lenta i algú ja ho ha fet...</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=618</link>
                           <description>Holitas companys i companyes... acabe de seure´m per afegir dates al calendari d´efemèrides i les que tenia apuntades ja les ha ficat algú abans... m´alegre. Petons a totes i tots... Irene (no estic segura si aquest espai és per escribir aquestes coses, però... així practique!!. AHH, tinc un dubte, tinc un poema molt chulo, el penje açí??? [url=http://www.lacomunitat.net]texte[/url] </description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=618</comments>
                           <pubDate>Sun,  2 Nov 2003 19:41:00 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>La cultura dels cowboys</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=557</link>
                           <description>&quot;Al nostre entorn hi ha dues grans cultures que coexisteixen en un món globalitzat.
Una és la cultura dels cowboys, en la que tot foraster és un enemic que s'ha d'abatre.
L'altra, la cultura de Simbad el marí, que viatjava per tot el món per conèixer altres cultures i aprendre'n.&quot;

Fàtima Mernissi, escriptora marroquina a la que li han concedit el premi príncep d'Astúries.
</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=557</comments>
                           <pubDate>Mon, 27 Oct 2003 18:37:03 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Una escola participativa i democràtica a Almoines</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=457</link>
                           <description>&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/llibre.JPG&quot; align=&quot;left&quot; &lt;font face=&quot;Verdana&quot; style=&quot;font-size: 9pt&quot;&gt; Mestres de l’Escola d’Almoines
Una escola participativa i democràtica
Ajuntament d’Elx, 2003

En una època de canvi pedagògic cap a posicions anteriors a la Llei General d’Educació de 1970, l’edició d’aquest llibret és un regal de futur. Poques vegades tenim l’oportunitat de veure editat l’esperit d’un centre educatiu i més per tractar-se en aquesta ocasió, d’un col•legi que ha estat i és capdavanter en la renovació pedagògica i lingüística al nostre país. No es tracta per tant, d’una obra solitària o feta en grup, sinó col•lectiva per part de tot un claustre que ha fet de la participació democràtica el seu eix de treball, a través de diverses èpoques polítiques, instruccions i normes. 
&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/almoines.jpg&quot; align=&quot;left&quot; Almoines, és un poble d’uns 1900 habitants situat a la comarca de la Safor que té una escola pública amb tres unitats d’Infantil i sis de Primària i una plantilla de 15 mestres. El treball editat és el resultat de la tasca realitzada per la comissió de Gestió i Pedagogia de l’escola centrada, en el curs 2000-2001, a recopilar experiències sobre l’assemblea de classe i a establir-ne una línia de coordinació entre les diferents etapes educatives. 
Bàsicament, té dues parts. En la primera s’explica de forma clara i didàctica la forma que tenen d’entendre el procés d’ensenyament i d’aprenentatge, i especialment el seu sistema d’avaluació basat en el diàleg i la negociació amb les xiquetes i xiquets. La segona part, se centra fonamentalment en l’assemblea de classe, mitjançant el comentari sobre diversos documents elaborats pels alumnes i professors, així com una revisió de la tasca desenvolupada per les famílies. Per últim, en unes breus conclusions, s’obrin portes cap a un futur ben pròxim.
El llibret és fruit del prestigiós Premi Melchor Botella a la Renovació Pedagògica patrocinat per l’Ajuntament d’Elx i l’editorial Tàndem en record d’aquest mestre innovador de les comarques del sud. Visualment, destaquen les quantioses fotografies i reproducció literal de textos i treballs d’alumnes que li donen un gran realisme, al temps que ens serveixen de model per a qualsevol comunitat educativa.
</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=457</comments>
                           <pubDate>Fri, 17 Oct 2003 06:56:05 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Compromís pel valencià</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=414</link>
                           <description>DISSABTE 18 D'0CTUBRE, 
A LES 18:3O HORES

TOTS I TOTES A ALACANT

18:30 hs.: Concentració a la plaça de la  Muntanyeta i cercavila fins a l'Esplanada del Port 
Fireta infantil 
Parlaments 
Actuació de Tres fan ball i  correfocs
Garantir l’ús social del valencià. Aquest és l’objectiu que persegueixen els partits, sindicats, entitats cíviques, culturals i acadèmiques que donen suport a les 50 mesures per al compromís per la llengua. Totes aquestes agrupacions considerem que és urgent adoptar una sèrie de mesures perquè el valencià tinga un ple ús dins de la nostra societat i es convertisca en un element de cohesió i d’identificació col·lectiva.
Per tot això, i un cop establertes les 50 mesures, els signants convoquem una concentració a Alacant el proper 18 d’octubre. El lloc d’inici d’aquesta marxa per la llengua serà la plaça de la Muntanyeta a les 18:30 i la cercavila arribarà fins a l’esplanada del Port, on es podrà gaudir de fireta infantil, parlaments, correfocs i de l’actuació del grup Tres fan ball. Per la llengua cal compromís, i pel compromís cal que tots i totes estiguem a Alacant.
 &lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/barres.gif&quot; align=&quot;right&quot; width=&quot;56&quot; height=&quot;74&quot;&gt;
Convoquen: Mesa per l’ensenyament en Valencià. Escola Valenciana. Federació d’Associacions per la llengua. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Confederació d’associacions de pares i mares “Gonçal Anaya” Intersindical Valenciana. Comissions Obreres del País Valencià. Uniò General de Treballadors del País Valencià. Partit Socialista del País Valencià. Esquerra Verda. Esquerra Unida País Valencià. Esquerra Republicana del País Valencià. Acció Cultural del País Valencià i Ajuntaments pel Compromís.


</description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=414</comments>
                           <pubDate>Mon, 13 Oct 2003 21:10:13 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Jornades de la Federació de MRPs del PV</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=401</link>
                           <description>&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/clown_an.gif&quot; align=&quot;left&quot; width=&quot;48&quot; height=&quot;64&quot;&gt; &lt;font face=&quot;Verdana&quot; style=&quot;font-size: 9pt&quot;&gt;
Els dies 25 i 26 d’octubre, a l’hotel Don Ximo de Gandia, realitzarem les Jornades de la Federació de MRPs del País Valencià, els temes que tractarem són:

DISSABTE 25 D’OCTUBRE

Renovació Pedagògica ara
La ciutat educadora
Política Educativa. LOCE i nova llei FP
Conclusions Jornades Estatals MRPs. Alcalà
Impressions de Porto Alegre
Foro Educatiu de l’Estat Espanyol

DISSABTE 26 D’OCTUBRE

Presentació dels llibres:
- “Almoines.Una escola participativa i democràtica”
- “L’escola que volem”
Projectes de Treball
Conclusions i tasques organitzatives
Acomiadament
 ;)  [move]Jornades de la Federació de MRps del País Valencià[/move] </description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=401</comments>
                           <pubDate>Sat, 11 Oct 2003 22:26:27 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           <item>
                           <title>Premis Melcior Botella</title>
                           <link>http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=334</link>
                           <description>
&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/llibre.JPG&quot; align=&quot;left&quot; width=&quot;48&quot; height=&quot;64&quot;&gt; &lt;font face=&quot;Verdana&quot; style=&quot;font-size: 9pt&quot;&gt; Finalment ha estat publicat el treball &quot;Una Escola Participativa i Democràtica&quot; de l'Escola d'Almoines que va rebre el premi Melcior Botella a la Renovació Pedagògica que cada any atorga l'ajuntament d'Elx en la seua edició de 2002.&lt;/font&gt;
&lt;p align=&quot;justify&quot; style=&quot;margin-top: 0; margin-bottom: 0&quot;&gt;
    &lt;font face=&quot;Verdana&quot; style=&quot;font-size: 9pt&quot;&gt;
    &lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/ptormox.JPG&quot; align=&quot;left&quot; width=&quot;48&quot; height=&quot;64&quot;&gt;En l'edició de 2003 ha estat     guardonat un treball conjunt dels instituts d'Alfafar sobre &quot;Salvem l'Horta&quot;. El premi va ser lliurat en el sopar de cloenda de la XXVIII Escola d'Estiu de les Terres del Sud amb l'assistència d'una representació dels guardonats. Pilar Tormo, en féu un breu resum del treball i agraí el premi.&lt;/font&gt; 
    &lt;p align=&quot;justify&quot; style=&quot;margin-top: 0; margin-bottom: 0&quot;&gt;
    &lt;font face=&quot;Verdana&quot; style=&quot;font-size: 9pt&quot;&gt;
    &lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;http://www.lacomunitat.net/fmrppv/rserrano.JPG&quot; align=&quot;right&quot; width=&quot;56&quot; height=&quot;74&quot;&gt;Rosa Serrano, per Edicions Tàndem, manifestà la seua voluntat de seguir col·laborant en la publicació d'aquests premis i n'anuncià la próxima aparició d'un treball sobre la història dels MRPs, treball guanyador en l'edició de 2001. &lt;/font&gt;
    </description>
                           <comments>htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=334</comments>
                           <pubDate>Sat,  4 Oct 2003 10:09:32 +0000</pubDate>
                           </item>
                           
                           </channel>
                           </rss>
