|
|
. [ ed ] .
Si amics!
Hui es el dia en que dic adeu a Crevillent Analògic. Després de quasi dos anys d'articles horribles i extravagants, se m'ha secat el cervell, i ja no tinc eixe no-se-que que m'impulsava a escriure cada tres mesos... ^_^ La veritat es que la idea que es desprén des del títol de la web es va desvirtuar als dos mesos de obrir la cosa aquesta. En fi, qualsevol excusa es bona, no? Espere que, al menys, ho hàgiu passat bé. Jo per la meva part, ho he passat de puta mare! Aquest es el penúltim post. L'últim l'escriure quan encete un altre bloc en lacomunitat o si em penedeix dins de dos dies (sempre es bo tenir cuberta l'esquena, hehehe) Res més amics! Seguiré entrant i disfrutant els vostres blocs, com sempre, i si voleu seguir llegint alguna parida meva podeu entrar en The Jamonyorker i en Aphönics . Fins després!!!
2 Commentaris
Ja tenim nou papa. Per fi podrem deixar de parlar de camarlengos, cónclaves y fumates blanques i negres, i la gent que porta una mes en la plaça de Sant Pere, podrà tornar per fi a sa casa i dutxar-se d'una vegada per totes. Que per cert, entre la gent que hi havia, fumates no se, però fumetes van eixir uns quants per la tele.
El cas, es que el nou papesco ha dit hui la seva primera misa llatina (que no es que la cante en Reegaeton, sino en llatí) i a més, ha dit que està molt torbat i acollonit (no amb eixes paraules) per la responsabilitat i bla bla bla. Normal que estiga torbat: tio, eres un papa de transició!! Ho comentavem ahir el an-archos i jo: te que ser una putada que, per collons, el papa que tenia que eixir, hagués de ser de transició, es a dir, que no li queda molt de vida. Imagineu el conclave, tot ple de cardenalisios, i tots pensant: "Que no me toque a mi, que no me toque a mi" En un moment donat, després de contar les papeletes ix el camarlengo eixe i diu: - El elegido para papa es Don Ratzinger!! Tots (pensant): ¡Bien! Ratzinger (pensant): Fills de putes!! I en el moment d'eixir a la balconada, segur que estaba cagant-se en tots aquells curetes 'risueños' (jiji, por que poco!) Però podria haver un altra opció, i es que en cap moment s'hagués parlat d'un papa de transició, i només ho sabessin uns quants papables. En eixe moment, el camarlengo diria: - El elegido para papa es Don Ratzinger!! I Ratzinger, sense ocultar la alegria: Toma!! (osjodeispringaos) Gracias al Espíritu Santo!! I algún cardenal cabró li diria: No hombre, si eres de transición. - Pero... - Si hombre, si te quedan dos dias, lo siento Ratzi (que es com li agrada que li diguen en la intimitat) No es més que per aquestes coses, que l'home està torbat i acollonit. Un papa de transició! Te cagues! Si inclòs li han donat un nom que ja està tot gastat, Benet XVI ni mes ni meys! - Quiero ser Romario I!! - Y una mierda (con perdón) -diria el camarla- Para lo que vas a estar, no me gastas números, no pase como con Juan Pablo I. Píllate un Pio o un Benedicto y tira pal balcón!! El romanticisme mai ha segut el punt fort de l'esglesia catòlica, però aquesta crueltat pol·litica es extrema. Per a pròxim papa elegiu-me a mi! que com no seré de transició podré anomenar-me com me done la gana i ademés us deixaré follar amb condó.  Jo, el Papa Nates I 3 Commentaris
Porte quasi dues setmanes fent pràctiques en un col·legi de Beniel , un poble que es límit extrem entre Murcia i Alacant. Cada any que faig pràctiques em pega per plantejar-me si realment treballar en el camp de l'ensenyament pot estar be, o si millor em dedique a altra cosa.
Ahir ho vaig veure clar: hi ha que treballar en la 2. 2 raons 1. Si et donen un programa, el programa es per sempre. Presentador fins que moris, a menys que el programa implique alguna cosa de política. En cas contrari, es com si haguessis aprovat unes oposicions. O si no, des de quan fan 'La aventura del saber'? 2. Si et fan programador no tens mes problema que tornar a repetir A TOTES HORES, 'that's english' pel matí o 'Mr. Cooper' per la vesprada. Es inevitable, sigui l'hora que sigui de la vesprada, poses la 2 i surt Mr. Cooper filosofant, es com Hugo Chàvez però més àgil i més negre. No trobareu altre treball en la terra que sigui més descansat que aquest, i si el trobeu, me maneu un correu, que el necessite. 1 Commentari
"Doraemon, nova crítica social", així començava el titol d'un post en el fòrum de la meva anterior web (que porta destruïnt-se quasi dos anys, mes be podrint-se, en fi) i que es un dels fils que ha portat tela.
Hui, després de bastant temps sense escriure res, un correu dels servidors de melodysoft, m'ha alçat del letarg avisant-me que un nou post havia continuat el fil... Aquest es el correu quote: Apart de la sorpresa de que algú et responga en una pàgina web semi-morta, el que més m'ha sorprés es lo del final del Doraemon. Me quedat igual de loco que la xica aquesta, i encara que deuria matar-la per contar-me el final, vaig a investigar inclòs a contestar-li. He volvido!! 246 Commentaris
Arrepentios humanos!! perquè ja està ací el segón volumen del "manojo de historietas absurdas con chiste gracioso del tio ese que hizo ese de EL NIÑO GILIPOLLAS QUE QUERIA VOLAR"
Bocados de Gilipollez vol.2 PAPAS FRITAS!!! PAPAS FRITAS!!! 1 Commentari |
