Blog de dauber

Fantoche

Sun, 20 Apr 2008 20:56:31 +0200

Plou

Fri, 11 Apr 2008 22:39:09 +0200

Plou i fa sol Plou i fa sol les bruixes es pentinen; plou i fa sol; les bruixes porten dol. Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes fan un ou. Font: Crestomatia de Can�ons tradicionals catalanes. Joaqu�m Maideu (Eumo) -

No plou

Fri, 11 Apr 2008 22:24:43 +0200

Que llueva, que llueva...

Fri, 11 Apr 2008 22:16:03 +0200

[url=http://www.bilingualintheboonies.com/2007/08/que-llueva-que-llueva.html]Carrie[/url] em deixa anar un parell de versions de [i]Que llueva, que llueva...[/i]. Jo continuo cercant. A Tarragona ha comen�at, finalment, a ploure. �Quan durar�? Que llueva, que llueva la virgen de la cueva los pajaritos cantan las nubes se levantan que si, que no que caiga un chaparr�n. He trobat d' [url=http://pacomova.eresmas.net/paginas/canciones%20infantiles/que_llueva.htm]altres[/url] versions. Que llueva, que llueva, la vieja est� en la cueva, los pajaritos cantan, las nubes se levantan, �que si! �que no! que caiga un chaparr�n, con az�car y turr�n, que rompa los cristales de la estaci�n, y los tuyos si, y los m�os no.

Jane Eyre

Wed, 09 Apr 2008 22:42:23 +0200

- Busca una altra dona, St. John, una de m�s adequada que no jo. - Una de m�s adequada als meus prop�sits, deus voler dir, a la meva vocaci�. Et repeteixo que no �s l'individu insignificant, l'home amb egoismes humans, el qui es vol aparellar, �s el missioner. - Oferir� al missioner totes les meves energies, que �s l'�nic que vol, per� no a mi mateixa: aix� seria afegir al pell i les clofolles a l'ametlla. No li fan cap serveix, per aix� les conservar�. - No pots... No est� b�. Et penses que d�u quedar� satisfet amb la meitat de l'ofrena? Que acceptar� un sacrifici mutilat? Jo advoco per la causa de d�u, �s sota la seva bandera que t'allisto. En nom seu no puc acceptar una alian�a incompleta: ha de ser sencera. - Oh! Oferir� el meu cor a d�u -li vaig dir-, tu no els vols pas. Despr�s que jo pronunci�s aquella frase, es va quedar silenci�s; al cap d'una estona, em vaig atrevir a mirar-li la cara. Els seus ulls, inclinats cap a mi, expressaven alhora una sorpresa i una gran curiositat. Semblava que diguessin: "Ha estat sarc�stica, sarc�stica amb mi! Com s'ent�n, aix�?". - No oblidem que es tracta d'un afer seri�s -va dir al cap de poc-, del qual no es pot parlar fr�volament sense inc�rrer en pecat. Conf�o, Jane, que hagis estat s�ncera en dir que oferiries el cor a d�u: �s l'�nic que et demano. Quan hagis arrencat el teu cor de l'home i l'hagis lliurat al creador, els avantatges del reialme espiritual del creador a la terra seran la teva principal alegria i esper�; estar�s disposada a fer qualsevol sacrifici que requereixi aquest objectiu. Ja veur�s quin impet� donar� als teus esfor�os i als meus la nostra un�� f�sica i mental en el matrimoni: l'�nic que d�na un car�cter permanent als destins i prop�sits dels sers humans. Passar�s per alt capricis superflus, dificultats, escr�pols pel que fa a la mena i a la intensitat dels sentiments o a la tendresa de les inclinacions personals i t'avindr�s a aquesta uni�. - De deb�? Si fos la seva esposa, si el tingu�s sempre al costat, sempre reprimida, sempre vigilada, for�ada a sufocar constantment el foc de la meva naturalesa, obligada a fer-lo cremar �ntimament sense poder cridar, encara que la flama empresonada em crem�s �rgans sera �rgans... Aix� seria insuportable. - I doncs? - T'ho repeteixo: m'avinc a acompanyar-t'hi com a missionera, per� no com a esposa. No em casar� amb t� ni em convertir� en part de t�. - T'has de convertir en part de mi per for�a! -va replicar amb fermesa. Charlotte Bront� [i]Jane Eyre[/i]

"No lo sabe"

Wed, 09 Apr 2008 21:47:34 +0200

- Escolta, petita, �Com et dius? - pregunt� la senyora a la petita de dos anys. - No lo sabe - contest� la petita. Aquesta an�cdota era una de les favorites de la meva iaia. M'ho explicava tot rient. M'explicava que, per a mi, aquest, era el meu nom. Jo em deia [i]No lo sabe[/i] fins tard. Ves quina gr�cia. Tot venia de quan els meus pares em passejaven. Qualsevol altrs pares, davant de la pregunta dels ve�ns, de les amistats, tot preguntant pel nom, haguessin contestat: - Es diu Carmen. Els meus pares no. Dins de la seva perverssi�, en una escena tan habitual com aquesta: Ve�: - Oh, quina nena m�s preciosa! �Com es diu? Mons pares: - Gr�cies. Es diu Carmen. Ells ho van transformar en: Ve�: - Oh, quina nena m�s preciosa! �Com es diu? Mons pares: - No lo sabe. I �s clar, tant ho van dir que per a mi el meu nom va ser [i]No lo sabe[/i] practicament fins al col.legi.

Primogenitura

Thu, 27 Mar 2008 22:01:04 +0100

[b]Primogenitura:[/b] [i]f[/i] Condici� de primeg�nit. El primog�nit sempre ha de ser mascle. Estad�sticament �s aix�. Quan estudiava geograf�a, en la secci� de demograf�a, va resultar que �s aix�. Els primers fills s�n varons. El cas es que si el primer fill nascut viu no sigui home no �s una errada de l'estadistica. No tots els embrions arriven a instal�lar-se. Amb tot, era prou significatiu que de cada 100 dones nascudes vives neixin 105 varons nascuts vius. Jo s�c una primog�nita. La primera filla nascuda viva de mons pares. I aix� que significa? No res. M'agradaria pensar que aix� va significar que jo estrenava la roba i les joguines. Per� no va ser aix�. M'agradaria pensar que ser la primera em va donar una s�rie de privilegis que els meus germans no van poder gaudir. I si, hi ha haver privilegis, com poder seure a la mateixa taula que m�n pare a la hora de dinar. Per� ho pagava car. En una �poca sense comandaments a dit�ncia jo m'havia d'aixecar per canviar el canal. I estar-me quieta al costat de la televisi� que ell decidia que era all� el que volia veure. Abans que la mem�ria em marxi del tot vull recopil�lar els records que encara consevo. La setmana vinent m�s.

Hip-Hop en tintas

Tue, 25 Mar 2008 19:39:40 +0100

La dona com objecte d'art

Mon, 24 Mar 2008 21:23:23 +0100

Aquest v�deo est� b�. Per� comen�o a fartar-me de la dona com objecte d'art. Per a quan s'atrevir� a ser subjecte d'art.

Educaci�

Sun, 23 Mar 2008 13:24:25 +0100

Ensenyar a qui no sap �s una de les bonaventurances. Aquests dos v�deos intenten fer-ho divertit. A mi no m'ho semblen. Com que els tenia en favorits, per la "gr�fica", abans de esborrar-los els penjo.