http://www.lacomunitat.net/blog.php?user=criaturablinin Els 10 ultims blogs de criaturablinin de LaComunitat.net Fri, 28 Oct 2005 00:37:15 +0200 La Comunitat http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7515 Algú corria pels carrers més rectes com si fossin costeruts i inclinats de manera caòtica, gairebé com si els ascensors haguessin de caure per les finestres a rompre els fils elèctrics del tramvia i desviar-ne els raïls en estavellar-se contra el terra. Amb força dificultats per no veure una estela de cables i espurnes aquarel·lades rere la silueta uniformada, un carter escèptic la mirà a passar entre les pantalles apagades dels edificis i va pensar que li recordava una dona amb una escombra a la mà, fent voltes sense direcció dins d'un carreró negre ple de cares pàl·lides i ulls inquiets fixats a esguardar les dalles automatitzades del cel urbà, primes com potes d'una mantis metàl·lica. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7515 Fri, 28 Oct 2005 00:37:15 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7348 El Neuertfast pujava entre el ressò distorsionat de la seva gavardina contra els esglaons metàl·lics de la darrera fàbrica antiga. L'edifici, abandonat, era ple de lianes d'heura que jeien immòbils al terra amb una actitud desafiant, com si les seves corbes de verd ombrat estiguessin sempre a punt de reptar sinuosament vers tot aquell qui les destorbés d'una manera o una altra. Les màquines, atacades pel rovell i tota mena de fongs, havien estat convertides a un gris petri, dur, fosc, verdós – i, sobre el seu reflex imprês en els vidres de la cabina de comandament industrial, una taca aproximadament roja hi irrompia – els dits premsats ja fa anys d'un obrer. A davant, una parella estúpida s'abraçava amb els pits despullats i l'aire de lascívia ridícula amb quê qualsevol enllaç d'imbècils marceix l'ambient d'un lloc ocult sense cap altra intenció que, dit amb tanta educació i precisió com hom pot descriure-ho, ficar-se mà en un acte d'autodestrucció afirmativa. El Neuertfast fugí de l'escena, profundament torbat i fastiguejat ja per sempre, havent rebut el cop d'aire amb el qual seria torturada una noia pàl·lida que deturés els seus cabells llargs i llisos a la porta oberta d'un soterrani replet de morts. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7348 Sat, 8 Oct 2005 22:43:23 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7065 El Nachptgaard era al carrer mirant els murs grisos de blocs fets a cops de pedra automàtica. Amb la intenció d'anar cap a casa, esquivà corrents uns artefactes de color blanc mentre la cartera d'estudiant li penjava impulsada d'inèrcia, i pujà les escales amb barana del carrer fins a les escales amb baraneta del seu edifici per entrar al pis. La primera visió que tingué fou la d'unes flors blaves i les xemeneies industrialitzades que hom intuïa al fons de l'espai de la finestra. Després es dirigí cap al labavo. En sortir-ne va grapar-li el cap la idea de fer alguna cosa determinada -- però aleshores la impressió d'una càmera encesa l'atacà miserablement afegint data i hora als moviments, i, és clar, com es pot destruir una càmera inexistent? El Nachptgaard va asseure's a intentar endreçar-se els cabells amb la mà. Eren uns cabells impresentables, per cert. [i]"Visitar ferros acompanyat d'algú estaria bé..."[/i] htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7065 Fri, 26 Aug 2005 20:15:57 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6262 Des de les platges abandonades de la capital de recerques, un individu amb gavardina ataca llaunes i llautons contra les planxes fredes de transparència acolorida que vitrifiquen la sorra amb tons diversos. L'escassa gent, atracada al front de les avingudes, hi para l'orella: les cadenes arrossegades, els engranatges en moviment i els metalls fets onejants a fendre el vent com banderes constitueixen una fressa tranquil·la que omple els carrers de dolls sònics i empeny corrents mentals. El remoraire, però, se sent decebut en sentir els sorolls llunyans de la mina industrial, plens per dintre de ressorts moguts entre atuells llançats a caiguda avançant-se abans que ell a complir els seus propòsits de convertir els vidres costers en un mosaic de cel·lofana rígida vora l'aigua. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6262 Sun, 12 Jun 2005 20:52:21 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6261 Per un instant, les portes obertes de la cambra han deixat entrar l'olor de la pluja i una mica de vent fresc mancat de fressa pluvial, de manera que la meva curiositat s'ha despertat i m'ha empês a sortir a la terrassa. Pel que sembla, hi ha hagut una mena de ruixim instantani que s'ha esvanit en segons... Les rajoles de color argilós ataronjat mostren les clapetes fosques característiques de l'aigua, i de fet encara m'ha caigut alguna gota al cap, però la humitat escassa no pot evitar que desviï la meva atenció cap als ocellets, planant i voletejant sobre les casetes velles de pedra grisa del barri, amuntegades desordenadament i plenes de vidres, canonades arcaiques, baranes despintades, teules ennegrides, antenes de tele, cisternes d'aigua i d'altres signes d'antiguitat urbana encisadora, estesa, fins i tot, al bloc de pisos inacabat i construït per complet de marês (!!) que hi ha al davant. De sobte, se'm trenca l'abstracció feta de xisclets de falzies i mirades a la curiosa xemeneia d'aspecte de torre d'església, companya del dipòsit d'aigua d'un de tants veïns desconeguts, i m'adono que la gent del bloc d'aquí al costat està cridant. Poc després se'ls suma la gent d'un altre pis, i ben aviat hom comença a sentir cops i artefactes atacats. La veritat, mai no se sap si aquests crits i sorolls responen a una renya o són senzillament discussions innocents amplificades per la sonoritat dels edificis, però tot i així l'ambient guanya un to prou inquietant amb aquestes irrupcions. A més a més, és graciós, o potser no tant, de veure com s'espanta el meu gat amb cadascun dels cops, farcits per dins de rodetes i ressorts sacsejats... En fi, m'agrada molt la meva terrassa, sobretot quan no em destorben els veïnats. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6261 Sat, 11 Jun 2005 19:40:04 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6260 Des d'un racó del pati interior del bloc, les ulleres miraven la blavor grisenca emesa en ombres pel finestram vestit projectant curioses les restes dels vidres ovals i la muntura de coure sobre el desguàs. El seu propietari, un doctor del carrer antic, les hi havia llençat fart de no veure-hi, de veure-hi massa, o d'observar que el recloïen a un camp de visió indesitjable, tot i ser fetes amb la millor intenció. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6260 Sat, 11 Jun 2005 19:40:03 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6259 Recolzant les mans contra les taules de la terrassa espectralment blanca, la Dèbora observà com un gat escalava la construcció fins a arribar a la seva vora mentre una ona expansiva de radiació fosca s'estenia pels fanals elèctrics, que s'apagaven o es fonien en cadena pacíficament o violenta sota el cel orb, i els arquitectes portadors d'escaires queien buits de moviment dins carrers de cartells estripats, engolits ara pel vertigen espiral dels fanals il·lúmines. [i]A na Débora[/i] htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6259 Sat, 11 Jun 2005 19:40:02 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6258 El dia de la festa, l'altaveu s'aixecà de matí a cridar el barri marítim ([i]raisen dokk, seemann![/i]). Jo vaig baixar amb la florera disposada i em vaig orientar fins a l'embarcació, que en realitat era una mena d'edifici urbà, tan afectat com qualsevol altra construcció de la zona per l'encant de les xemeneies o del finestram clapejat de ventiladors i veïnes joves amb gavardina negra. Tot el barri era a bord; el vaixell avançava; el matí es feia tarda adquirint un to de colagrafia aiguatintada curiosament revifador per al port ([i]Mireia, stahr! unser hnotturinn![/i]) i, al capdavall, vam alçar els gerros de flors que portàvem i els vam llençar al mar mentre el vespre es tancava. El matí següent, el barri marítim dormia. L'aigua plorava flors a la platja i l'omplia de vermell marcit o blau intens davant dels ulls de l'altaveu, refugiat a les baranes del seu terrat. [i]“Unser hnotturinn steh blai filast en swefnfarbte wundnetz”[/i] htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6258 Sat, 11 Jun 2005 19:40:01 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6257 La Neurea va entrar al museu. Desenes d'expositors mostraven pantiganes en salt, felins d'orelles en punta, aus amb les ales esteses i el bec obert, papallones suspeses d'una agulla... els cadàvers de tota mena de formes de vida, estàtiques rere un vidre gruixut que emmirallava els cossos vius de diferents formes inerts, resumibles en impositors pràctics de la llibertat engabiada, enemics de la indústria i fanàtics de la llum saturada, o plataformes del desencís innat. La noia va adonar-se que tancada en una terrassa d'observació urbana amb un gat i una estilogràfica seria prou lliure, però no pas passejant deixada entre morts. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6257 Sat, 11 Jun 2005 19:39:59 +0200 http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6256 Hi ha vegades que em satura fer l'ofici dels rellotges, perquê al meu establiment tothom plora i les rodetes se'ns espatllen. Uns s'assabenten que fan tard i el seu bus marxa. D'altres obliden garantia i confiança i destrueixen tot el cos de l'atuell per negligència en una peça. N'hi ha alguns que admiren l'obra, mes difereixen en els gustos. Aquests sempre m'abandonen fugint amb ciclomotors vermells i negres, molt semblants al meu de casa. Jo, personalment, sols volia construir artefactes i permetre a qui volgués de saber l'hora, però deixaré sota pressions que les flors creixin a esgavellar tots els rellotges, o em limitaré a tancar les portes fins que les masses em reclamin. htp://www.lacomunitat.net/blog.php?id=6256 Sat, 11 Jun 2005 19:39:58 +0200