Últimament estic bastant nerviós. Desconec per quina raó, però ho estic. Tot ha estat aquesta setmana, a partir de dilluns. Podria dir que és culpa dels parcials que tinc (em queda 1 demà i un divendres), però això seria enganyar-se. I don't know what's happening. Vull creure que és temporal, i que ja em passarà.
6 Commentaris

Ho sap des de fa molt de temps. N’és ben conscient, però cada cop que hi pensa es posa nerviós i li tremolen les mans. Sap que ha d’anar abandonant tot allò que fins ara coneixia, i adaptar-se als canvis. Res és nou. Al cap i la fi, potser li sembla que fa molt de temps que està en aquesta situació, però no en fa tant. Sempre ha anat canviant i adaptant-se com ha pogut. I ara només serà un cop més; no té perquè ser tan complicat com es pensa. Hi reflexiona, i maleeix la frase “renovar-se o morir”. Hi reflexiona, però sap que és inevitable. Perquè li fa tanta por? Què ens fa febles i què ens fa forts? La rutina ha creat dins seu una muralla de defensa, que el fa creure invencible, però a l’hora ha fet que perdés una mica el seu color.

Respira fort i dóna el pas. Surt de la muralla en direcció el món exterior i recupera els colors que havia perdut. Se sent viu amb les energies renovades.

(S'admeten interpretacions, comentaris i demes...)

Edito: m'oblidava de donar les gràcies a la iuki per fer-me tornar a escriure. (no se quan durarà).


1 Commentari

NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO, NO.... NO
Per si no ha quedat prou clar... vull que se senti ben alt el meu no. Després de veure l'espectacle del referendum, dominat aclapadorament per l'electorat "homo abstencionitis", o "homo passodetotum", l'unic que em queda és resignar-me. Al cap i a la fi, com diu un profeta* : "el problema d'ara és que la democràcia està pervertida per les majories". Per tant si estas en minoria, el que cal és aguantar... què hi farem! Ja sé que no era un referendum vinculant, i tot això, però ens hem deixat colar una altra constitució de les bones, tan o millor que la primera: i sense reaccionar eh? No critico el % del no, si no l'abstenció, i el si de molts catalans (?). Però tranquils que aquí no ha passat res.




* Profeta: Gerard Quintana. T'ho dedico, kabulero (r)
2 Commentaris

Ahir a la nit, tot i portar una mica de retard amb els horaris -una miqueta de descontrol- vam arribar a veure la posada en escena d'un altre espectacle dels Mortimers: Aiii!. De Mortimers són un grup de teatre de Tiana molt i molt divertit. L'espectacle es feia a la biblioteca de Montgat, a les 10 de la nit (un bon lloc, una bona hora i un bon preu: gratuit!). Vam arribar quan ja portaven uns 20 minuts d'espectacle, però igualment tot el que vam veure ens va agradar.



Per explicar-ho una mica, tal com van dir amics meus que m'acompanyaven i que els van veure per 1a vegada, tenen un estil molt semblant al del tricicle, sobretot, algun gag que recorda inevitablement aquell dels nens petits amb els bolquers, però hi trobem tota una música que acompanya i va guiant l'espectacle, que lliga a la perfecció amb les situacions que presenten. Sobre l'escenari es van intercalant els 7 actors: 6 actors i una actriu. De Mortimers porten un ritme frenètic a dalt de l'escenari, i no es relaxen ni un moment; salten d'escena en escena, sense parar. Aconsegueixen entretenir el públic i arranquen més d'un somriure, i sobretot moltes rialles.



[+] Sobre De Mortimers, ja en vaig parlar fa temps . Era sobre Jisas de Natzarit, un espectacle que feien conjuntament amb Pau Riba. Crec que tant amb Pau Riba o sense fan uns espectacles que val la pena veure.
0 Commentaris

Avui no tenia la intenció d'escriure, però a vegades per una qüestió o una altra acabes escrivint sobre algun tema. És el cas d'avui, i toca parlar de l'spam. Revisant articles anteriors, he observat que algun tenia algun comentari més dels que recordava que havien rebut, i quan he anat a veure si algu m'hi havia afegit algun comentari m'he trobat amb els ja clàssics anuncis de casinos online! L'spam ataca quan pot arribar a més gent. Primer, va ser el correu electrònic, ple de correu basura indesitjable, i ja fa temps que li ha tocat el torn als blogs, precisament, perquè cada dia hi ha més blogaires.

He d'agrair a LaComunitat el fet que en un any i quatre mesos que porto d'activitat amb el blog, l'spam no hagi aparegut fins ara. És normal, perquè l'spam afecta més a programes com ara Movable Type i Wordpress, perquè són els més coneguts i els més usats arreu del món, però Internet som tots, i l'spam també ha arribat a la comunitat. Lluitar contra això és molt dificil, tampoc ho demano, senzillament em pregunto, què en treuen de l'spam? Realment és útil? Si algu vol Viagra, no pot anar a una farmàcia....? Si vol pulir-se tot el sou al casino, no serà la mateixa persona l'encarregada de buscar la manera de perdre diners (sense comentaris)... i no, no volem allargaments de penis. Etc, etc Secula seculorum.

Recordem que l'ús de la paraula spam per anomenar la publicitat no desitjada a Internet es deu a una serie dels Monty Python. Spam era una marca de carn enllaunada, molt popular a Anglaterra. En un dels capítols de la serie, no van parar de repetir la paraula spam.

I ara mateix acabo de trobar els diàlegs del capítol dels Monty Pithon. Senzillament genial, per a qui li agradin els Monty Pithon. Aqui us ho deixo.

The Monty Python Spam Sketch

From the second series of "Monty Python's Flying Circus"
Transcribed 9/17/87 from "Monty Python's Previous Record" by Jonathan Partington (JRP1@PHX.CAM.AC.UK)


Man: Well, what've you got?
Waitress: Well, there's egg and bacon; egg sausage and bacon; egg and spam; egg bacon and spam; egg bacon sausage and spam; spam bacon sausage and spam; spam egg spam spam bacon and spam; spam sausage spam spam bacon spam tomato and spam;
Vikings: (starting to chant) Spam spam spam spam...
Waitress: ...spam spam spam egg and spam; spam spam spam spam spam spam baked beans spam spam spam...
Vikings: (singing) Spam! Lovely spam! Lovely spam!
Waitress: ...or Lobster Thermidor a Crevette with a mornay sauce served in a Provencale manner with shallots and aubergines garnished with truffle pate, brandy and with a fried egg on top and spam.
Wife: Have you got anything without spam?
Waitress: Well, there's spam egg sausage and spam, that's not got much spam in it.
Wife: I don't want any spam!
Man: Why can't she have egg bacon spam and sausage?
Wife: That's got spam in it!
Man: Hasn't got as much spam in it as spam egg sausage and spam, has it?
Vikings: Spam spam spam spam (crescendo through next few lines)
Wife: Could you do the egg bacon spam and sausage without the spam then?
Waitress: Urgghh!
Wife: What do you mean 'Urgghh'? I don't like spam!
Vikings: Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up!
Vikings: Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up! (Vikings stop) Bloody Vikings! You can't have egg bacon spam and sausage without the spam.
Wife: (shrieks) I don't like spam!
Man: Sshh, dear, don't cause a fuss. I'll have your spam. I love it. I'm having spam spam spam spam spam spam spam beaked beans spam spam spam and spam!
Vikings: (singing) Spam spam spam spam. Lovely spam! Wonderful spam!
Waitress: Shut up!! Baked beans are off.
Man: Well could I have her spam instead of the baked beans then?
Waitress: You mean spam spam spam spam spam spam... (but it is too late and the Vikings drown her words)
Vikings: (singing elaborately in RealAudio) Spam spam spam spam. Lovely spam! Wonderful spam! Spam spa-a-a-a-a-am spam spa-a-a-a-a-am spam. Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Lovely spam! Spam spam spam spam!
6 Commentaris

No sé si heu tingut mai o si això que em passa a m, només és cosa meva. De tant en tant, passes per moments breus però intensos, en els quals sembla que tot hagi de canviar cap a millor. Comences a creure en moltes coses noves, penses i penses i no pares de pensar... sembla, que, de cop i volta tot funciona, o almenys veus les coses d'una altra manera. Per una sèrie de casualitats (o causalitats, com vulgueu) et mires el dia com un sinònim d'oportunitats, i saps que si jugues bé les cartes, les coses podrien anar molt millor. M'agrada tenir projectes i coses a fer. De fet, crec que no puc estar amb els braços creuats i m'agrada molt tenir el cap ple d'idees, sinònim de vitalitat. Suposo que és una manera de sentir-se realitzat. Desconfio dels horòscops, i tot això, però sempre em fa gràcia llegir-los. Avui, pel que veureu encerta bastant, tot i que com ja se sap, son textos que es poden interpretar tal com el qui ho llegeix vol. Normalment, però, llegeixo els signes de verge i balança, perque vaig néixer, com si diguessim a cavall d'un i altre, i em quedo amb el que més em satisfà. De totes maneres, no pensessiu pas que això em condiciona, per això ja em tinc a mi i el meu cervellet que no para de treure fum.
Que sigueu feliços!

Horòscop: Verge.
Heu de seguir reorganitzant-vos de totes passades, que vosaltres sempre n'heu sabut i en aquests moments estarà molt bé que no deixeu aparcada una de les vostres parcel·les més importants. I aprofitant l'influx de Mart en el signe de Capricorn, agafeu paper i llapis i estructureu-vos més.

4 Commentaris

Sabeu que és el que molesta més quan t'has llevat a les 5.30 del matí per anar a treballar? Doncs arribar a la feina i que pel fet que no estàs inclòs en una llista, per culpa de la noia inútil de RR.HH, et diguin que no pots entrar a treballar (a les 7), i que fins les 9 no pots arreglar res, perque la citada noia, no entra fins aquella hora. Oi que és bonic? He tornat cap a casa, i res, a esperar. Argh! Finalment he anat a la feina cap a les 10. Quina merda de matí! Tan de bo m'haguessin donat tot el dia lliure, però sent el primer era una mica precipitat no? ^_^

Almenys durant els viatges d'anada i tornada, he redescobert un gran artista: Ben Harper . El vaig descobrir gràcies a un amic meu, que em va deixar un cd seu "Welcome to the cruel world". Em va agradar però no em va entusiasmar. En canvi, avui he sentit "Diamonds on the inside". Us el recomano totalment.



Per sort a la tarda s'ha arreglat el dia. Fa 3 setmanes vaig debutar a la radio local (Ràdio Tiana -107.2 FM - només es pot escoltar a Tiana): participo en la tertulia del programa "Freqüència oberta", un programa per la gent jove, que s'emet en directe els divendres de 9 a 10. Com no en tinc prou amb aquests 10-15 minutets, avui ens hem posat d'acord per tirar endavant un programa de música "No busquis més" , a partir del dia 1 de març. Cal concretar els continguts; espero que sigui un programa ambiciós on es puguin muntar moltes coses.
Que mai es perdi la il·lusió per descobrir coses noves!

2 Commentaris

Després de segles de guerres i desastres provocats per nosaltres mateixos, alguns comencen a veure la llum al final del túnel. Em refereixo a tres conflictes armats que amb molta -cal subratllar molta tantes vegades com es vulgui- voluntat es podrien solucionar. Em refereixo al País Basc, Israel i Palestina, i Txetxènia. No es pot establir cap comparació entre ells, perque responen a situacions molt diferents, però sembla que en tots ells es busca d'alguna manera la pau. Els moviments de Batasuna i ETA, semblen anar en aquest sentit i vull creure que així és. Si realment Zapatero és tan dialogant (paraula que acabarà tan gastada com democràcia!!) com diu que és, i se la juga de totes totes, potser es trobarà alguna solució, però després d'escoltar-lo al Congrès sobre el Pla Ibarretxe, deixeu-me que ho dubti molt. No hi ha la més mínima intenció.
Sobre Israel i Palestina "Sharon i Abu Mazen es preparen per anunciar avui un alto el foc general", sembla ser que ara que ja ha desaparegut Arafat, aprofiten per tornar al Full de ruta. Tot depen de com sigui el sr. Abu Mazen com negocii i que accepti, al sr. Sharon ja se'l coneix prou. I finalment Txetxènia, "Maskhàdov insta Putin a negociar el final de la guerra a Txetxènia". Aquest anunci és com parlar per les parets ja que "el Kremlin va condemnar ahir el setmanari Kommersant "per publicar una entrevista amb un bandit". El diari podria rebre una advertència oficial del govern per haver "propagat idees terroristes". A la tercera amonestació, les autoritats russes poden tancar el mitjà."

Si ens fixem, doncs, potser hi ha l'oportunitat, però caldrà que els polítics (aiii!) sapiguen estar a l'alçada, i tinc la sensació que no en sabran, perquè cal valor per solucionar els problemes, i potser és més beneficiós que segueixin existint.
¿Guerra a causa de la covardia o pau gràcies al valor?

GUERRA
----------
Fins que no hi hagi per mes temps
ciutadans de primera i de segona classe
hi haura guerra!
Fins que el color de la pell d'un home
sigui tan important com el color dels seus ulls
hi haura guerra!
Fins que els drets humans basics
siguin garantits per tothom sense discriminacions
hi haura guerra!
I fins aquest dia
el somni de la pau final
i el mon i la humanitat
estarem atrapats per la moralitat
continuarem vivint d'il.lusions que perseguirem
pero no aconseguirem
i arreu hi haura guerra!
Fins que l'innoble i infeliç regim
que destrossa als germans d'Angola
de Sudafrica, dels paisos oprimits
sigui destruit, totalment aniquilat
arreu hi haura guerra!

Guerra a l'est!
Guerra a l'oest!
Guerra al nord!
Guerra al sud!
Arreu hi haura guerra!

Alguns guanyen!
Alguns perden!
Molts moren!
No val la pena!

Pero arreu hi haura guerra!
Arreu hi haura guerra!...
---------
Lletra i Música: Bob Marley
Adaptada per G. Quintana
2 Commentaris

Ara que ja s'ha acabat el gran esdeveniment de la moda a les terres catalanes -acabava avui dia 6- és moment de fer algunes reflexions. Bàsicament, m'agradaria entrar a discutir el seu nom : BCN fashion week. No cal ser un filòleg en llengua catalana, per adonar-se que el nom no és català. Ens trobem, doncs, que per nombrar un esdeveniment es recorre a l'anglès i a un acrònim, suposo que pel bé del cosmopolitisme i per ser més "cool" que ningú. No ofenguessim els grans dissenyadors internacionals amb una llengua provinciana que produeix vergonya als propis organitzadors. En nom del disseny també ens mengem la seu que acull l'esdeveniment: Barcelona, que passa a ser simplement 3 lletres: BCN, acrònim que dóna un punt de trencament amb les regles establertes. Jo l'utilitzo de forma informal per escriure ràpid, com ara utilitzar Barna, però d'aquí a fer-lo servir per anomenar tot una serie d'activitats preparades. Tant se val.

I dic jo, tant difícil era anomenar-ho "La setmana de la Moda de Barcelona"? Logicament els organitzadors MAI no ho anomenarien en castellà (La semana de la moda de Barcelona), perquè la ciutadania catalana, amb una mica de criteri els acusaria de botiflers i els ocasionaria algun que altre maldecap, però noi, si ho escrius en anglès fa modern, i aquí no ha passat res.

Penso que si realment l'esdeveniment és important i té resso internacional pel contingut (que no hi entraré), és a dir, les coses estan ben fetes, no cal adaptar-se usant l'anglès, sinó que defensant la llengua pròpia es pot ser igual de competitiu, cool i modern. És només una idea. Què en penseu?


*** Informació sobre La setmana de la moda de la web de l'ajuntament de Barcelona. ***

» La moda desfila a Barcelona
La moda torna a la capital catalana durant la Barcelona Fashion Week, en què conflueixen a Fira de Barcelona la Passarel·la Gaudí, el ModaFAD i el saló BCN Showroom per a professionals. Al pavelló italià del recinte firal de Montjuïc-1 i dins la Passarel·la Gaudí, els dissenyadors consagrats com ara Antonio Miró, Armand Bassi i Victorio&Luchinno presenten les noves creacions per a la temporada de fred vinent. En aquesta edició també es podran admirar les creacions de la dissenyadora basca Miriam Ocáriz. A més, Passarel·la Gaudí ha convidat els dissenyadors portuguesos Nuno Gama, Miguel Vieira i Maria Gambina. Les activitats del ModaFAD se centren en una desfilada de dissenyadors amateurs (PassaFAD) i en un mercat de roba (MerkaFAD). Els salons Gaudí de Moda Barcelona mostren les noves tendències pel que fa als colors, els teixits i els dissenys: Gaudí Home, Gaudí Dona, Gaudí Intimoda, sobre la roba interior, i Gaudí Joves Dissenyadors, un espai per als nous valors emergents. També s'hi afegeix la secció Play!, dedicada a la peça de roba de teixit texà (denim) en totes les variants.
15 Commentaris

Avui parlarem dels Ciutadans del món, també coneguts com universalistes.
Són persones que es dediquen bàsicament a renegar de la seva pròpia cultura i nació, en favor de creure en la bondat, harmonia i comunió de tots els habitants del planeta. Són aquella gent que busca l'universalisme global, (tots som iguals, fora barreres i fronteres) saltant-se els trets propis de cada lloc. Desconeixen, però, que per naturalesa, les diferentes persones d'un mateix indret s'agrupen i donen origen a una manera de fer pròpia que queda plasmada en una cultura, una llengua i una forma de veure el món i d'entendre la vida.

Utopia
Només quan acceptem cada un dels pobles, i establim per cada un els mateixos drets i deures, sense excepció, quan cap poble sigui sotmès per un altre, només llavors arribarà la comunió global de tots els homes (coi, sona a religió aixo xDD), però en cap moment un pot deixar de ser el que és. No és qüestió de ser o no ser patriota, sinó en assumir sense vergonya la nació a la qual un pertany, que té tot el dret a tenir un espai propi que li correspon. Aquí rau el que s'anomena diversitat: paraula de moda. Cal avançar cap a la comprensió de tots els pobles, partint de la pròpia cultura, que és el que defineix la persona en la seva vessant social.

"Tots som iguals perquè tots som diferents"

El nostre cas local
Els qui més em molesten, però, són els universalistes catalans (els anomeno així per anomenar-los d'alguna manera), que defensen que ara que construim Europa, no cal aixecar cap frontera entre Catalunya i Espanya, que realment tots som iguals, i que no hi ha diferències. Com deia, les nacions tenen dret a ocupar el seu espai propi, només faltaria. I cal acceptar això ja d'una vegada. El dret a l'autodeterminació cal igualar-lo amb el dret a la vida, perquè són el mateix amb la diferència que un es refereix en un dret singular de cada home/dona i l'altre recull els anhels de cada poble, o conjunt de persones amb uns trets culturals propis i diferenciadors.
3 Commentaris

Fa dos dies que tinc els bitllets per anar a Suissa, però no les acabo de tenir totes. La veritat és que des de que no tinc feina, els dies em passen més lents, sense ganes, ni sense motivació per res. Intento buscar-me estímuls, però no és el mateix: a les tardes em refujo al gimnàs (m'encanta, això si) i l'autoescola. Penso en el viatge, però encara el veig molt lluny (el 10 de febrer). Necessito estímuls constants i més aviat obligatoris, perque es quan rendeixo més, sinó m'acabo abandonant a no fer res. He estat mirant de trobar feina -un procés que odio-, i sóc de l'opinió que si en trobo abans de marxar, sempre puc canviar els vols per anar-hi uns altres dies. No sé, el viatge es per anar a veure una amiga meva i per canviar d'aires uns dies, però no el veig del tot imprescindible si tingués feina. Estic fet un mar de dubtes, i tot sembla que la solució estar en deixar passar el temps. Sé que no he escrit aquest article de forma massa coherent, però espero que s'entengui... si algú té alguna idea, que la digui? Can somebody help me?


7 Commentaris

Aquell dia fred i gris del darrer hivern [...] Et vaig trobar estirada al sofà, adormida. A la xemeneia, encara quedaven les últimes brases enceses. Descansaves plàcidament, talment un àngel, amb un bell somriure a la cara. Vaig deixar que dormissis tranquil·lament i em vaig quedar contemplan-te uns instants. Per uns breus moments, vaig perdre el món de vista, perquè senzillament no podia apartar la mirada de la teva cara i del teu cos. Finalment, vaig reaccionar i em vaig reincorporar. Vaig tapar-te amb la flassada i vaig fer-te un petó al front. Amb un xiuxiueig a l'orella, desitjan-te bona nit vaig desaparèixer.


1 Commentari

Doncs si. Crec que una de dos, o la gent es pren un vàlium, o quedem tots per fer unes cervesetes a la salut de tots, perquè aquest cap de setmana, s'ha mostrat el nivell d'estres preocupant de la blogosfera catalana.

Un cop dit això, tanco ja el tema de la polèmica a la blogosfera, i aprofito per parlar de cervesa. No entrarem ara en esmentar les qualitats que pot tenir aquesta beguda, perquè ni en sóc un expert, tot i que m'agrada, ni perquè aquesta ara mateix no és la meva intenció. Em volia referir a un comerç prou peculiar de cervesa, que no és altra que la quantitat ingent d'immigrants que venen llaunes de cervesa a pl.catalunya i al llarg de les Rambles. Feia temps que ja els havia vist, però, em va sorprendre la quantitat de persones que en venien. Tot baixant la rambla, cada 5 metres, et deien: "quiere cerveza?" ... En vaig acabar ben cansat, però s'agraeix l'esforç que fan per no saturar-te i de tant en tant t'acaben combinant l'oferta de la cervesa amb la rosa. Mítica rosa, que a la miínima que surtis de casa, t'acabaran oferint-la per si un dia no hi ets del tot, i per error la compres.

Aquest post, potser no ho sembla, està escrit des del respecte. Tenen tot el dret a guanyar-se la vida com poden, però arriba un punt de saturació, que els engegues només de veure'ls, perquè si bé quan ve el primer dius cortesament que no vols res, quan apareix l'individu número 20 tens ganes de mossegar, perquè tu has quedat per parlar, o passejar o el que sigui amb una persona coneguda teva, no amb ells !
912 Commentaris