|
[ Top ] |
|
|
[ Enllaça'ns! ] |
|
|
 |
Blog de Notes de Rigola · http://blog.rigola.cat
 Un blog personal, una mica impersonal | |
|
|
| [El pla Escabeche] 03/2/2005 11:53 |
Autor:Oriol |
| |
| |
| |
| [Referéndum PUS] 02/2/2005 14:11 |
Autor:Oriol |
|
 VOTAR si, però per dir NOPer una vegada estic d'acord amb el govern (cast) i els partits polítics, m'ha costat decidir fer-ho però votaré (cast) . Cansat de sentir (cast) si a Euskadi els vascos que decideixen són o no són el 50% (cast) , altres que estan més preocupats per com està el Papa i funcionant com funcionen les coses . I si voleu motius per a dir que NO, aquí en teniu uns quants , i encara que no siguem un 50% els que opinem així, en som un quants . El pitjor és que tot i votar, ens haurem de menjar el sí amb patates (sniff). Si us serveix, us podeu consolar amb una nova entrega de LlibreObert .
 Final del concurs de granotesAbans d'ahir es va acabar el termini d'entrega de dibuixos per al 1er Concurs de Granotes Dibuixades. I la deliveració del jurat, basat en mi, a portat a conclusió. De moment, tots/es ells/es s'enduen un premi per la seva participació en el concurs: Una invitació a GMail que rebran en breu. Degut a la manca de decisió del jurat a optat per delegar a la votació popular la decisió de triar les tres granotes guanyadores (1a, 2a i 3a). La forma de fer-ho serà:
Les votacions es tancaran el diumenge 6 de febrer. Recordem les granotes participants:
Ja podeu començar a opinar!
Salute!
|
| |
| |
| [Utopia 2] 01/2/2005 11:59 |
Autor:Oriol |
|
 La llunaUn dia la lluna, sortia un xic decreixent. Enyorava altres nits, en que plena de joia, sortia a voltar tota relluent. Però aquella nit tenia un presentiment, i sense saber el que passava, va sortir intrigada per aquell sentiment que l'envoltava.
Era una nit en la que els núvols havien decidit fer una festa de pijames exclusiva per a ells. Estaven tots a casa d'un stratocúmul que tenia una casa molt gran, i van muntar la festassa amb un equip de música que retronava. Allà hi eren tots el núvols, hi havia des dels cirrus fins les boirines. Mentre la música sonava tronadora, en una clariana, un cúmul feia enrogir una senyora boira parlant-li a cau d'orella sobre l'última nevada en la que varen coincidir. En la cuina un grup de núvols feia un concurs de llamps que feia tremolar tota la vaixella.
Aquell dia la lluna ja sabia doncs que no hi hauria núvols. La seva única companyia serien els estels, tan llunyans com sempre. Ells, dispersats per tot el cel, ja feia temps que tenien fets els seus grupets, començant per l'Ossa Major o Andromeda a les que sempre havia trobat carregades de prepotència, o Dracus que estava carregada d'arrogància.
Així que en la llarga nit va optar per observar detingudament aquella Terra a la que cada dia acompanyava. Dominada per aquell blau dels mars i oceans, semblava que res més tenia importància i era per això que mai hi parava massa atenció. Però va pensar que potser la millor forma de passar la nit era entretenir-se a mirar aquelles zones en que el blau era minoria i prenien més força els tons marrons i verdosos. El marró sempre li havia semblat un color poc atractiu, així que va decidir centrar la mirada en una zona verdosa. I hi va veure un riu, que esclatant amb força contra les roques feia uns salts d'aigua preciosos en el seu naixement. Resseguint el seu sinuós recorregut va veure un single coronat per unes casetes on fumejaven les xemeneies. Els teulats eren majoritàriament de teula marró, d'aquestes que es fan amb fang, però també n'hi havia alguna de pissarra. De sobte, l'atenció de la lluna va centrar-se en un petit soroll. Va fixar-se d'una casa, d'aquelles de teulats marrons, on a la vora hi havia bosc. En aquell bosc hi havia una petita bassa. Al costat de la bassa hi havia un gatet negre, el sorollet era un miol.
 La lluna va quedar embadalida mirant aquell gat i va desitjar apropar-s'hi, però sabia que era impossible. No podia moure’s d'allà on era. No era possible apropar-se a aquell gat que contemplava el seu reflex en la bassa. Va decidir deixar de mirar, deixar d'observar. Va començar a somiar, veient-se al costat d'aquell gat que miolava.
Potser aquell somni era una utopia, però ningú li podria mai obligar a deixar de somiar.
|
Gràcies per aquests tres mesos que portem somiant.
ptns, t'e Menuda
|
| |
| |
| [A dibuixar que són tres dies] 28/1/2005 13:47 |
Autor:Oriol |
|
Corre, corre que s'acaba!
Mentre es va acabant el termini ens arriben més participants (que ja fan cinc!):
Recordeu que teniu de termini fins dilluns!
|
|
| |
| |
| [Concurs de granotes] 26/1/2005 11:50 |
Autor:Oriol |
|
 | Això s'acabaAixí és, recordeu que el Dilluns 31 de gener del 2005 arriba el termini de lliurament per a participar al Primer concurs de dibuixos de granotes de Rigola.Net. De moment hi ha 4 granotes en concurs:
Així que mentre planifiqueu el cap de setmana , podeu anar pensant en deixar un raconet per fer la vostra granoteta i enviar-la a:
Espero les vostres granotes!
|
|
| |
| |
|
