La censura democràtica

Com comentava en l'anterior blog l'accés a la zona afectada - aquí en teniu una vista aèrea - està vetat per als mitjans. No els hi és possible apropar-se ni a l'edifici caigut , com a l'enderrocat , ni a l'entorn, així com tampoc es permet als mitjans asistir a les reunions de veïns. S'escuden en la protecció de la intimitat del veïnat, però crec que no és del tot cert.

De fet, en el "Bon Dia Catalunya" de fa uns dies, un vei afectat, va fer-se la pregunta de perque quan al matí de l'accident, quan el que es necesitava eren bombers, l'únic que apareixien eren anti-avalots per que en aquell moment feia acte de presència l'alcalde Clos ; el vei va ser ràpidament interromput i no es va tornar a parlar del tema.

Espero que els veïns del Carmel (familiars meus inclosos) puguin, el més aviat posible tornar a fer vida normal.

Salute!

Clos es perd i Nadal reconeix que alguna cosa ha fallat

Ahir va passar la comitiva ministerial pel Carmel a fer-se la foto . La posició de les institucions en aquesta crisi ha estat des del primer moment força lamentable. Els veins i veines estan indignats. La manca d'informació . A més a més, ara s'ha desdit de reclamar la comisió d'investigació. Ara Nadal admet en la seva compareixença al Parlament que "alguna cosa ha fallat". Si, senyor conseller, si, és vosté qui ha fallat... i com ja sabem, en aquest país, el covard és el que dimiteix. Está clar que les pases a seguir són les de mantenir els mitjans lluny del problema, arribant a l'extrem en que TV3 s'ha arribat a queixar de que no els deixaven apropar-se a la zona afectada. Només poden anar-hi quan hi va algun polític important i amb un cordó policial d'anti-avalots prou gros com per espantar a qualsevol veí o veïna indignada. La imatge superior enllaça a un video d'e-noticies on Clos demostra el seu gran coneixement de la ciutat agafant el camí equivocat per anar al lloc del sinistre.

Encara hi ha qui creu que això és una democràcia . Però ja se sap qui mana, aquells que com algú va dir: "Sou tan pobres que només teniu diners".

Salute!

Final de la final

Després d'haver vist els resultats de la tria del jurat popular, encara no sé ben bé qui ha guanyat... Tampoc no farem uns anti-premis de l'estil Premis YoGa . Així que crec que deixem com a guanyadors i guanyadores d'aquests premis a tots i totes les persones participants, és a dir:

• Xim-xim
  
• LaRanaMarrana
  
• Txetake

Davant d'això haurem de repensar-nos el premi (ja que només estava pensat donar un únic premi... Ja avisarem al premiat i a les premiades de l'entrega del premi.

Salute!

1er Concurs de Granotes Dibuixades

Recordeu que estem recollint vots per decidir la granota guanyadora. Opineu!

Nota: Es recorda als/les participants que no és massa étic votar-se a un/a mateix/a. I no vull mirar a ningú...

---

La ley de Moore

Història bassada en fets reals i explicada per un professor d'informàtica

PROFESSOR: ¿us en recordeu de la "Llei de Moore" que us vaig explicar ahir?
ALUMNES: ...
PROFESSOR: La "Llei de Moore" és allò que us vaig dir que més que una llei era una profecia... El que diu Moore és que cada X temps es duplica la capacitat dels microprocessadors... és a dir que el nombre de transistors de cada processador augmenta cada any i ho fa de forma exponencial...
ALUMNE: Pues l'any passat ens ho van explicar diferent.
PROFESSOR (acollonit): A veure... ¿com era la "Llei de Moore" l'any passat?
ALUMNE (totalment seriós): Era allò que tot el que pot sortir malament surt sempre malament.

Després d'uns breus instants he aconseguit parar de riure i li he explicat que l'estrany fenòmen que els feia suspendre sovint en cap cas devia ser la "Llei de Moore" sinó la "Llei de Murphy"...

Salute!