Una recomenació
Fa un parell de dies vaig anar al Nacional. Què voleu que us digui? El TNC em feia una mica d'angoixa. Un teatre elitista, obres conceptuals fetes a cop de subvenció, públic de frac,etc. Tot un seguit de tòpics que com a mínim ja he pogut negar, si més no en la Sala Taller. Amb alguns mitjans més que en una Sala Becket o un Tantarantana, però no massa més. Una entrada no excesivament cara, comparada amb el Poliorama amb el Victoria. A mi per sort em va sortir encara més barata gràcies a
Menuda (molts ptns).
I ara després de parlar de la meva pèrdua de prejudicis en tant a la Sala Taller del TNC, començo a parlar de l'obra. Em va encantar, i crec que al centenar de persones que també la van veure amb nosaltres. Crec que el món dels pallassos sempre ens ha fascinat a tots i totes desde ben petits. Tots i totes neixem amb un pallasso a dins, només s'ha de saber si el vols tenir amagat o no. En l'obra això queda clar, on un comissari de la Gestapo fa expresa el seu desig d'actuar com a tal. En l'obra s'utilitza el personatje de Charlie Rivel d'una forma molt respectuosa, i crec que força fidel pel poc que recordo d'ell. Situa al personatge amb una situació prou compromesa en el Berlín de l'any 1944. Charlie Rivel ha d’actuar a l’aniversari del Führer. El Charlie innocent, desperta potser massa tard del que suposa la cruesa del nazisme. Pallasos i pallasades fan una crítica del nazisme amb acudits molt intel·ligents. Una obra que fa caure la llagrimeta, o dic sincerament. El creuament de sentiments on tan haviat rius com t'entristeixes, està clar que no et deixa indiferent. Vaja, jo en sortir vaig comprar-me el llibret de l'obra. Espavileu perque només teniu fins el 4 de desembre d'aquest any.
Salute!
