No sé si algú dels que pot llegir això ha passat mai per una depressió, o per períodes de depressió. Si una persona té una certa predisposició a la depressió, la seva vida és molt irregular. Es passen temporades de tot, però si fessim una gràfica, faria "esses": seria una línia que puja i baixa amb tot un seguit de muntanyetes. Però de cop, podria haver-hi un gran abisme. La primera vegada que un es troba al límit de l'abisme, el buit l'atrau com un imà al ferro. El xucla i s'hi deixa arrossegar. Si té sort, es podrà anar arrapant en algun sortint de la roca, però segueix caient. Els que tenen més sort no arriben ben bé al fons, tot i que poden arribar molt avall, i després, molt i molt a poc a poc, tornen a remuntar, però amb un esforç indescriptible. Quan s'hi torna per segona vegada, l'atracció de l'abisme és igual de forta, i segurament la persona es pot deixar arrossegar igualment, però si ha fet els deures, potser aquesta vegada portarà algun estri(telefon mòbil, xiulet, altaveu,... el que sigui) per demanar ajuda abans de caure massa avall. La tercera, o la quarta, o ... tan se val ... alguna després, la persona que es troba a l'abisme, começarà a oposar resistència quan estigui al límit de l'abisme. Potser abans de deixar-se arrossegar (com els mariners de la mitologia grega pel cant de les sirenes), potser abans, cridarà per demanar ajuda, o tindrà un cap de corda on agafar-se abans de caure pel precipici. Si algú que llegeix això s'ha trobat mai al límit de l'abisme, o n'ha tastat la foscor, sap quina lluita més personal i intransferible és. Però, potser es pot compartir ?


2 Commentaris

Si algú té ganes de veure una exposició sobre Pompeia, ara mateix n'hi ha una al Museu Marítim de Barcelona. No és una exposició enorme, però està bé. S'hi poden veure objectes de la vida quotidiana dels romans cap als anys 70dC. No és el mateix que anar a Pompeia, però així els que encara no hi hem pogut anar podem fer-ne un tastet.
0 Commentaris

Feia temps que no ho feia. Les obligacions familiars m'obligaven a fer vacances durant l'agost (no hi ha casals d'estiu, ni gaires activitats per a la canalla). Quan vaig tornar l'1 d'agost, em feia molta mandra. Tothom està o se'n va de vacances i tu ja tornes a treballar... Però ràpidament t'adones que, quan et quedes ben sol, pots treballar millor (sobre tot la setmana del 15). Els telèfons gairebé no sonen, hi ha poquíssimes visites, el "jefe" no et dona la tabarra, i així pots avançar moltíssima feina. Vaja, que ràpidament reconeixes que és la millor època de l'any per treballar.
3 Commentaris

Avui mateix m'he assabentat que existia això dels weblogs, ai la ignorància! És tan fàcil ser ignorant avui en dia.

Aquest nostre món de tecnologia, competència, publicitat, negoci, poder ... avança tan ràpid, que a aquest ritme aviat hi haurà molts més analfabets que ara. Analfabets de cultura, analfabets de noves tecnologies, analfabents de comunicació humana... analfabets de tantes coses.

Oblidarem el passat i desconeixerem el futur. Tornarem a l'Edat Mitjana, on els coneixements els tenien uns pocs privilegiats? Hi haurà diferents classes socials en funció del tipus de coneixements que es tinguin: la classe econòmica, la classe cinetífica, la classe tecnològica, la classe culta (minoria elitista ?), ...

A vegades fa por obrir-se a un món tan ample, no fos cas que el nostre cervell no estigués prou evolucionat i fos absorbit pel vertígen i el caos.
4 Commentaris