|
|
||
| < |
Llibre Obert |
> |
|
Bibiana - 14/11/2005 11:51
Els hi vaig demanar que m'acompanyessin al despatx. La xerrada de les presons turques m'havia deixat un xic baldat. Tenia clar que no veuria el vídeo. Ja havia tingut prou en veure allò que passà a Maranhão. La meva memòria em va retornar en forma de flashos les imatges que durant dies i dies van impedir que dormis amb tranquil·litat. Maria i l'altre noia varen seure, després de que les convidés a fer-ho, mentre jo buscava l'arxivador de cartró que contenia tot el material relacionat amb el Projecte. - Doncs expliqueu-me, què us porta per aquí? - Ella és Bibiana, és una antiga estudiant de l'UCEVA de Colòmbia. Va participar en el projecte Ayur-Veda sense adonar-se del que això suposava, doncs estava treballant-hi fent pràctiques. - El nom del Projecte li devia a l'Ayur-Veda de l'antiga Índia on cap al 4000 A.C. es descriu una condició molt similar a la que actualment coneixem com esquizofrènia i la que se li receptava "meditació" i "tècniques d'encantament" per al seu tractament.- La situació es va anar complicant i... - Vaig decidir interrompre. - Potser millor que ho expliqui ella mateixa. - Vaig dir mentre ella alçava el cap amb els ulls mig plorosos que no havia vist fins aquell moment doncs havia restat tota la estona amb el cap cot. Bibiana va esclatar en una gran mar de plors, mentre la seva acompanyat li va donar un mocador de paper. Crec que en aquell moment vaig adonar-me que estava davant d'una altre víctima del Projecte. Entremig dels plors, varen començar a sorgir uns sons que al final varen acabar transformant-se en paraules. - El meu nom és Bibiana, sóc de l'UCEVA, com ha dit Maria abans, jo sóc de Vijes, una petita ciutat de la vall del Cauca. Perdoneu si dic alguna cosa malament en català, però no el domino massa, el meu padrí me'n va ensenyar quan era petita, doncs ell era de Vilafranca del Penedès. Però aniré al gra per què això no té a veure amb el Projecte. - Va dir mentre semblava esperar un assentiment que li vaig donar.- Jo vaig estar en el projecte després de deixar la universitat. La meva família no té massa recursos i vaig haver de deixar els estudis per posar-me a treballar. Així fa un any em vaig assabentar que una empresa buscava gent per participar d'un experiment científic i en el que es podien guanyar importants sumes de diners. Així que mi vaig ficar i... - De nou vaig interrompre. - Ho sento, però t'importa que gravi la conversació? - Vaig dir mentre cercava al minidisc entre els papers de la taula.- Ho faig per no haver de tornar a preguntar-te sobre el tema massa vegades. - Cap problema.- Va assentir ella. Vaig engegar la gravació. Mood: Com un llibre obert: (0) Commentaris |