Carnaval, uooh carnaval... @
06/2/2010 16:27
Prou que intenten presentar-ho a la seva conveniència els d'ERC, però els fets consumats (i per tant, perdurables) són.
1er: Torna l'àrea metropolitana.
2on: No hi ha lloc (amb set vegueries) per la vegueria Penedès.
I això que no paren d'argumentar que no és pas culpa seva, que no s'aprovi aital repartiment administratiu del país. Que la culpa és dels demés que diuen que si, per no haver guanyat les eleccions amb prou majoria al parlament.
Quina barra! I també, quines presses per aprovar aquesta llei abans no arribin les eleccions. Es nota que els Iceta-Ferrans tenen por de perdre (el) poder i,es clar, s'hi aferren com a un ferro roent. Però el que em fot més, és el paper de "palanganeros" de Puigcercós i cia.
Carod! Que no hi sents, o encara ets de viatge?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Des-reagrupació contumaç. @
31/1/2010 15:40
Que no vol dir permanent.
Allò que en diríem: Em sona d'alguna cosa. Això ja ho vist abans.
No son símptomes massa bons, però tampoc alarmants.
Les lluites pel poder són inherents a la política. Són la mateixa raó d'ésser de la política. La seva gènesi.
Si no hi hagués lluites pel poder no hi hauria ni política ni polítics.
( no és pot negar que m'està quedant un bloc del tot políticament correcte)
Ara ja només cal que en Jan es re-agrupi i arrambi amb tot el que quedi dret. 
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Torró de llenties. @
25/1/2010 21:29
Cal veure com acabarà l'historia del magatzem temporal de residus (més ben dit, cementiri perpetu de deixalles altament perilloses)
Tal com diem entre amics, tot allò que paga la pena, s'ho enduen ben lluny. Com més lluny, millor per ells.
En canvi, el magatzem aquest, tenim tots els números perquè ens acabi tocant la rifa. La grossa de la rifa.
Ja el podrien muntar al bell mig del Retiro, no? 
1
Comment
- caligula
Suc de carxofa. (escalivada) @
24/1/2010 13:25
Com sovint vaig deixant anar, cosa de la qual molts ho haureu notat, aquesta gent del tripartit (l'actual, el passat i el futur) no em "molen" gens ni mica.
No serà pas que ells no ho intentin del dret i de l'inrevés. Prou que fan coses per intentar atraure els pobres desencarrilats com jo, per convèncer-nos de la bondat dels seus actes, sovint tant incompresos com incomprensibles, des de la perspectiva del progressisme més social i nacional.
I llavors te n'adones de la misèria política, la paupèrrima visió de futur i l'incomprensible rendició perpètua de les seves propostes, envers el poder central (i centralista).
Carod, no cal que persegueixis la mare d'en Sostres. Cuida la teva i la de tots, també.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Sense marge d'error. @
19/1/2010 21:48
Ja fa massa, que aquesta tropa d'inútils del tripartit no fa gens d'autocrítica, si no enrocar-se en la més inútil posició de tenir la veritat absoluta del seu costat.
En el cas dels sociates, sempre ha estat així. Des de les primeres eleccions "democràtiques" han tingut l'habilitat de presentar-se com els únics o millors representants de les classes considerades progressistes.
Que, des de IC-V els hi segueixin la veta, també ve d'antic. Com si d'un pacte no escrit és tractés. Actuen i sobreactúen talment com si d'una crossa és tractés. Vegeu, si no, tots els anys que porten remenant les cireres a la casa Gran de l'ajuntament barceloní, per delit i goig dels del PSC.
Ai! I dels d'Esquerra, que us puc dir.
Prefereixo no parlar-ne, d'aquests. Podria perdre les poques amistats que encara em queden.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Bon Any Deu. @
31/12/2009 21:31
Acabo d'aixecar-me de taula, tip i fart de menges exquisides, bon tall, millor vi, excel·lent cava... dels torrons i dolços, millor no parlar-ne.
Gràcies a Déu, que tingueu un Bon Any Nou, o millor dit un Bon Any Deu. 
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Mig arbre de Nadal. Bon TOT l'any Nou @
25/12/2009 14:00
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Terra d'escudella. @
21/12/2009 22:01
Després de tants i tants títols, celebracions, festes i saraus valdrà la pena de recordar allò de tots per un i un per tots.
O millor, tots som un.
Més val repartir la pilota, oi Xavi?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Interdependència. (2) @
17/12/2009 21:30
Amb la pluja, les riuades.
Amb les riuades, fang i brossa corren torrent avall.
Amb el pas dels dies, desapareix el fang, es calma la riera, la brossa resta quieta i, de nou, regna el silenci al bosc.
Cal un nou partit independentista?
És necessari?
No hi ha cap referent vàlid?
No queden espais polítics per aquesta opció? Fins i tot fora del arc parlamentari?
Els experiments amb gasosa, sis plau.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Interdependència. @
10/12/2009 21:17
Aquesta setmana, cada volta que passo per la plaça de la vila, me'ls trobo allí.
Sota d'un envelat.
Sovint acompanyats de gent que, tot passejant, s'hi atansen.
Alguns encuriosits, altres, ja decidits d'antuvi, exerceixen el seu dret.
I jo? Que estic esperant? Que plogui?
Demà pot ser un gran dia....
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Desfasat. @
08/12/2009 18:54
Cada volta que marxem de viatge, la dona el nano i jo agafem el carro gros. Es a dir, el 4x4.
Potser altres vehicles tenen un consum del carburant més reduït, al temps que un nivell d'emissions de CO2 força més baix.
Però ni son tan còmodes pels passatgers, ni amples i espaiosos per la càrrega. (ja sabeu el que ocupen les maletes, bosses i demés drapaus que hom pren per fer un viatge, ni que sigui per un parell de dies)
I això que m'ha tocat anar a omplir el dipòsit.
La fuetada ha estat d'escàndol.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
El joc dels idiotes. @
26/11/2009 21:29
Sempre sospitant, insinuant, murmullant.
Hi ha una desconfiança brutal. Fins i tot odi?
Això amanit amb menyspreu, ignorància i autosuficiència.
L'últim, que tanqui la porta!!!
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Interoperativitat. @
17/11/2009 20:57
Avui he anat al Petromiralles a fer benzina.
Després havia d'anar a cal rellotger per canviar la pila del meu rellotge de la feina.
Però no hi he anat.
Perquè?
Si el rellotge s'atura gairebé cada dos per tres!
Com és que no hi he anat?
Compreneu-ho. M'ha fet molta mandra i volia arribar a casa ben aviat.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Condemnats. @
12/11/2009 22:10
M'he quedat un pèl garratibat, en sentir l'escolanet obedient que s'ha buscat el Rouco Varela dels dallonsis, deixant anar tota la bilis que el seu amo li ha ordenat, contra les dones que avortin i els polítics que donin el seu vistiplau a la nova llei sobre l'avortament.
Raons: Ceguesa absoluta e incomprensió de les noves realitats socials.
Motius: Por de perdre per la dreta, els vots que els fugen per l'altra banda.
Conclusions: Més val fer com amb el J. Losantos i passar olímpicament d'aquesta colla d'integristes. Encara deuen creure que (tot)el país és patrimoni seu.
Si no acceptem de cap de les maneres, que (en un estat laic) se'ns pugui imposar cap mena d'ordre provinent, (per exemple) dels islamistes, no hi ha cap motiu per acceptar-ho per la seva part.
Fins ara, els crucifixos anaven caient (principalment) per la pressió dels ateus. Ara sembla que cauran també, per part dels propis catòlics.
Ara que, si donar suport, o no condemnar l'avortament es prou motiu per tan terrible càstig, portar sota pali un assassí genocida, o riure-li les gràcies,no sembla una cosa més terrible encara?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Embadalit. @
05/11/2009 20:58
He de reconèixer que m'ho vaig passar de conya veient (i cantant, i ballant, fins i tot) el musical amb les cançons de Mecano "Hoy no me puedo levantar".
Hi vàrem anar la dona jo i el patufet, ja que tots tres som fans d'aquesta banda madrilenya.
Amb les més de tres hores i mitja de durada, no se'm va fer gens llarga. Al contrari, no m'hagués amoïnat gaire que durés un altra hora més.
La competició bona va ser, en tornar cap a casa en el cotxe, intentar recordar algun gran èxit que no aparegués durant l'obra
I és que, com deia Momo (un personatge de l'obra "La vida por delante") L'autèntic Valor de cada cosa, rau en l'estimació que li tinguem.
O en allò tant sentit de que, mentre recordem quelcom, no morirà mai.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Rendició (tàctica) @
03/11/2009 21:46
A l'esgotar-se les idees que hom creu com a (poc o molt) viables de cara a solucionar els problemes més comuns que ens trobem dia a dia enfront aquesta pantalla de l'ordinador, en que s'han anat provant i provant diferents alternatives, ja siguin trucs o programes (alguns gratuïts, de pagament els altres) he decidit dimitir.
No continuar provant-ho.
Renunciar.
Rendir-me a l'evidència.
Aquest Vista és superior a les meves forces.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
A l'últim sospir. @
02/11/2009 21:44
De sobte, com una galleda d'aigua freda, em deixà el cor glaçat i les mans tremoloses.
Gairebé sense esma, ni temps per pair-ho.
Ni tampoc temps per haver-ho gaudit una estona abans.
El futbol i els castells son així. Amb una mala tàctica, pots esguerrar una bona diada.
Tot i així, una temporada magnífica. Felicitats, verds!
En fi. Dues pedres, no?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Tombar, tombar, i tornar a començar. @
30/10/2009 22:36
Temps era temps, que ni eren bons ni dolents, no us ho creguéssiu pas.
En aquelles hores de d'infantesa, sempre arraulit a ma mare, i protegit pels meus germans grans, la vida era com una aventura, plena de perills incerts i enemics per descobrir.
Però sempre havíem de sentir dir-nos el mateix. "vigila molt, nen. Que el carrer és ple d'homes dolents" I, qui no ho ha sentit dir més d'un cop i més de dos?
Durant força anys vaig tenir la temptació de veure'n d'aquells homes, de descobrir-los allí on s'amaguessin i dur-los jo, tot solet, a la policia.
Anys a venir, vaig anar veient que els "homes dolents" no ho eren tant com ens volien fer creure, o almenys, com ens ho havien dit.
Que d'homes dolents potser no havien existit mai. Que eren, en tot cas, homes bons que havien perdut, ni que fos per un moment, el bon camí.
Això, el bon camí. Qui fa, en aquest moment, el bon camí. El Batlle de Santa Coloma de Gramanet tancat a la garjola? O en Fèlix Millet , tranquil-lament assegut al sofà de Ca seva.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Llamps i trons. @
02/9/2009 18:33
Així com la tempesta a l'estiu, si bades una mica es presenta de sobte. Les tempestes del cor, sempre salvatges, plenes de crits i mirades enceses i malhumorades, sovint són darrera la primera cantonada del carrer.
Per exemple, del que du cap al cotxe que et portarà de retorn a casa, al final de les vacances.
Un malentès, una paraula fora de lloc, en aquesta banda toca massa el sol, una casualitat inesperada, aquest cotxe aparcat davant del pas de vianants, una trobada sobtada... Què sé jo.
I si. No ho puc negar. Ha plogut molt en aquesta tempesta. He plorat molt i molt, com feia un munt de temps que no plorava.
Aquestes tempestes del cor, ai las! també cremen com el foc. Arrasen la natura dels sentiments i deixen una sensació de deixar tot el teu interior completament socarrimat. I no per a un bé, precisament.
Suposo que, talment el bosc s'acaba recuperant del foc, encara que li costi llargs anys, també ho acabaré superant.
Però no em podreu negar que, passar en un minut de la felicitat al drama és una putada que realment no li desitjo a ningú.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Memòries d'un soldat. @
01/9/2009 16:27
Amb els records ben presents (sobretot a la pell del coll, nas i galtes) de les col·losals gestes castelleres d'enguany, no puc deixar de felicitar a tots els (bons) afeccionats castellers: membres de qualsevol colla, parents, amics i un llarg etcètera més de gent, que gaudeixen (alguns, fins i tot més que jo) del món dels castells.
Sant Fèlix, ah! Sant Fèlix. No tot el món casteller acaba aital dia. Encara que sigui el més gran de tots.
Com diem per aquí, Sant Ramon du la cua.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Amb l'aigua al coll. @
17/8/2009 17:08
Estic assegut, totalment immòbil, damunt l'escala més baixa de la piscina, amb el nivell de l'aigua arribant al màxim per sota la boca, es a dir, amb l'aigua al coll.
Fa una setmana el nivell era molt similar, només que era a la feina i el nivell era de la porqueria de treballs que tocava despatxar. I d'immòbil llavors, res de res.
Sort que, si m'adormo en aquesta posició, la dona i el nano em rescataran de seguida. O potser no?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
L'Holandès errant. @
05/8/2009 21:41
Vinguin a ser aquestes (poques) ratlles, un homenatge i benvinguda alhora, al meu amic Humbert Van Der Broeck, un cop acabada la seva aventura en solitari al voltant de tot el món.
Aquest holandès de naixement, calafellenc d'adopciò i culè fins al moll de l'ós, és el màxim responsable del meu amor desmesurat per les begudes (fortament) alcohòliques. Amo d'un Pub on nit si, dia també, la ronda s'aturava a fer-hi la (llarga) paradeta "familiar", donada la condició d'amistat entre tots els clients habituals de la casa.
Sembla com si fou talment ahir mateix, i va partir el dia 4 d'octubre del 2000. Nou, si, nou llargs anys de viatge, però sobretot, d'aventura. Friso per trobar-me'l ben aviat i escoltar la seva veu suau comentar detalls de fets, llocs, coses, gent, etc. que ha anat trobant al llarg dels 49 països que ha pogut veure en aquest viatge.
Benvingut Yupp!!! Perdó, vull dir: Benvingut Humbert !!!
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Enganxat a la pantalleta. @
15/6/2009 21:41
Envoltat, ara si, de música Rock dels 70's i els 80's, a través del lloro aquest del nen, que llegeix CD's en format MP3, prèviament atapeïts gràcies a l'E-mule. (Hi ha dies que em dona per escoltar els primers discos de Gènesis i tot)
No tant sols he redescobert un munt d'antigues melodies, fonts d'inspiració primerenques, sino que m'han permès descobrir un munt d'artistes, d'ací i d'allí, amb un munt de noves propostes i sonoritats capaces d'obrir-me a un univers musical enorme.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Estat d'eufòria. @
02/6/2009 21:02
Al principi, ho he passat molt malament.
Fins que no va rutllar la cosa, dubtava sovint. Com si hi hagués quelcom amagat. Un truc, què se jo. No m'ho acabava de creure. Talment, pensava allò de "estic somniant, en qualsevol moment em despertaré i em fotré una castanya de cal deu"
Recordo, temps desprès, un estat de tranquil·litat calculada, mil·limetrada potser.
Déu n'hi do del "cangueli" que ens volien fer passar "aquells". Ja ho van provar, ja. Amb tota mena d'armes i mitjans. A cada ocasió, per petita que fos.
Però NO. Vés per on.
Ja tinc ganes que m'arribin les samarretes personalitzades.
La que em regala la dona, està al caure. L'altra, me la vull fer molt i molt personal.
Molt Calígula.
Buenu! Ja us la ensenyaré un dia o un altre.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Cremant etapes. @
24/5/2009 18:02
No m'ho esperava pas, ans al contrari, pensava que seria jo qui li ho proposés. Ha estat una bona sorpresa del meu germà.
Això de que et convidin inesperadament, (i, perquè no dir-ho, a darrera hora) sempre és un puntàs.
(Realment està molt i molt bé la nova versió del musical Jesucristo Superstar)
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Gràcies a Dèu. (i a en Messi, tambè) @
05/5/2009 21:39
Qué coi fot en calígula quan s'avorreix?
Donç això, ni brot.
http://www.swisstrains.ch/
Mola un cullò, oi?
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Passeig per l'aigua. @
07/4/2009 19:58
Ni que sentís ploure cap amunt, tornat a emergir damunt la verdor dels camps, davalla l'immens plaer de l'aigua viva damunt del meu cap.
No en volia saber cap altra, que aquesta sensació de granota escarxofada, prenent la fresca a la vora del bassal.
I si no us agrada la pluja, o si més no, que plogui tant i tant fins que us toqui els pebrots (si és que en teniu) ja ho sabeu. no?
2
Comentaris i
opinions
- caligula
Mort de fàstic. @
29/3/2009 21:19
Se'm refum el que pensi la dona, però no m'agraden els plans de cara a les mini-vacances de Setmana Santa.
Si, al menys, m'hagués consultat alguns detallets!
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Anar de Ca l'Ample. @
21/3/2009 13:14
Benvingut al món real, deia aquell.
Què tal la davallada des dels núvols?
Ha arribat sencer al terra ferm? Afegeixo jo.
On s'ha vist un grupet de polítics més maldestres, més inoperants, enganxats a la cadira (seva i només seva, tal i com no paren de recordar-nos els sociates) amb l'única obsessió de perviure com més temps millor, enganxats al cotxe oficial.
Saura, ets més inútil que fet per encàrrec!
0
Comentaris i
opinions
- caligula
Cor glaçat. @
08/3/2009 19:41
Mentre uns diuen això, altres van dient allò i els de més enllà s'entesten en replicar a tots plegats que son ells i només ells, els qui tenen tota la raó.
La raó de tot plegat.
La raó de la força.
La raó del raonament.
La raó de l'amor.
La raó de l'odi.
Només se que volia veure el cometa Lulin i com que no ha pogut ser, em sento molt frustrat.
0
Comentaris i
opinions
- caligula
| | |