Principal Perfil Amics Anteriors Blogs	La Comunitat
Ser més pesat que la pudor. @ 21/4/2013 10:46 Ja fa molt temps que ho sabem. Que esperàvem aquest moment amb delit i ànsia. Que encara ens queda un tros de camí? I tant! Que serà dur? Oi. I donç què et pensaves? Que ens donarien duros a quatre pessetes? Recorda les paraules del poeta: ...Tingues present sempre l'idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia, és preferible que duri molts anys... 0 Comentaris i opinions - caligula Fer-se el milhomes. @ 10/3/2013 19:25 No cal posar-hi noms. Només cares. No cal dir res. Només pensar-ho. (En veu alta, això si) No cal retreure res. No cal amoïnar-se per res, ni enfadar-se tampoc. Qui va de mal borràs, no s'aixecarà de cop. (Ni esperi que l'aixequem nosaltres, pel compte que ens té) Si vol fer festa grossa, que se la pagui ella soleta. A nosaltres que ens deixi viure en pau i tranquil·litat. (I, sobretot, en català) 0 Comentaris i opinions - caligula Merda!, merda!, merda! @ 03/2/2013 15:22 No, que no he caigut al terra en trepitjar malament o en fer un mal pas. Només va per tot el catipén que ens cau al damunt aquests dies. (no solament els darrers) 0 Comentaris i opinions - caligula La fi dels mons. (Tal i com ara els coneixem) @ 31/12/2012 11:05 Resulta prou esgarrifós l'estat de les coses actual. Tenim una crisi enorme al damunt. Un munt encara més enorme de polítics maldestres, que no en tenen ni la més puta idea de com arreglar-ho, i per acabar-ho d'adobar, els culpables de tot plegat, els que ho van engegar tot a rodar amb la seva ambició sense límits, traient-ne profit a base de quedar-se la millor part del botí que puguin arreplegar, gràcies als manaires que hi han ara. (que, a sobre, els hem posat nosaltres mateixos) 0 Comentaris i opinions - caligula Bon Nadal? @ 26/12/2012 11:22 Fa una estona, xerrant (per l'Skype) amb família (no gaire llunyana, no us penséssiu pas) sobre com va tot, i felicitant-nos mútuament el Nadal i les festes, he conclòs (interiorment, no sigui cas que ells puguin adonar-se'n) que no tinc rés a dir-los. És a dir, que no tinc ni la més remota gana d'anar a on viuen i comunicar oralment allò que els hi estat escrivint. 0 Comentaris i opinions - caligula Voràgine informativa. @ 02/11/2012 17:38 Ja fa un cert temps que ens trobem insta·lats en un autèntic remolí de notícies, gairebé un tsunami de informació ens ofega cada dia. No hem acabat de pair una novetat, que ja n'hi ha una altra, que treu el cap pel proper noticiari de les 19h. No s'acabat encara la temporada, que noves places i noves colles, enlairen llurs millors construccions de la història castellera. Gràcies verds! 0 Comentaris i opinions - caligula Indignat(s) @ 20/10/2012 15:36 Envoltat d'apocalíptics discursos. De grandioses malediccions i previsions de malastrugança extrema i eterna. Fent (o intentant) un suprem esforç per no enviar a la merda més gran i pudent a la colla d'amiguets que s'han passat els darrers Trenta anys!!! traient la pastanaga del federalisme (que me dices qué?) només quan els ha interessat distreure al personal, de les seves malifetes i infinita potineria. D'això no cal que en parlem, no? Grandíssims trinxeraires de la politiqueria. Apòstols de l'il·lustració perpètua. Fatus egòlatres de la teleporquería. Asimètrica, no cal dir-ho. 0 Comentaris i opinions - caligula Avançar sense moure's. @ 12/9/2012 19:42 Talment com si estigués enmig de la diada de Sant Fèlix fent pinya amb els verds, així em vaig sentir ahir a la tarda. Envoltat d'una munió d'estelades, crits inequívocs d'independència i gent, molta gent. Gent de totes les edats, colors i formes, però amb un distintiu comú: un somriure d'orella a orella. Ja no és l'esperança ni la fe. Ho tenim a l'abast de la mà. Gairebé hi tenim el peu al coll. Cal donar passos ferms i decidits. Mesurar les paraules i aplicar la voluntat de la majoria. President: cal seguir endavant. Tots el seguim i coneixem el llarg i tortuós camí que du a la nostra Ítaca. 4 Comentaris i opinions - caligula 11-S-2012 La prèvia. @ 11/9/2012 10:07 Acabo d'arribar de la Marxa de torxes i el sentiment que m'omple és de plena satisfacció i d'esperança. Veure una riuada de gent: grans, jovent, canalla amb l'estelada o la senyera a la mà, fins is tot molta gent coneguda que no ho hagués pensat pas que hi foren. L'acte en si ha transcorregut dins la més gran tranquil·litat i als parlaments en Toni Albà ens ha fet gaudir i riure amb ganes. Després de veure i viure l'acte d'avui, no puc sinó, tenir una molt gran esperança en el futur del nostre país com a nació independent, i reconèixer un fet obvi: les senyeres estelades són un producte de primera necessitat. 1 Comment - caligula Ganes de manifestar-se i ganes de donar la nota. @ 10/9/2012 20:57 Com que a la vinya del Senyor hi ha d'haver de tot, faré esment de aquella classe d'individus que es passen tots els dies queixant-se: Que si els polítics tal o qual, que si el treball va molt malament, que si els impostos, que si la vida, que si no ens deixen fer res, que si no vas ben dret com un pal te la guanyes... que ells ho farien molt millor que els polítics i ho arreglarien tot en quatre dies. Demà els vull veure donant suport a la mani, enlloc de queixar-se perquè la mani era plena de polítics, que tot ho aprofiten per tal de sortir a la foto. 1 Comment - caligula Això farà mal. @ 18/8/2012 15:03 Tal i com ja fa anys em pensava, les xarxes socials han fet un gran canvi en les nostres vides. En un primer moment, vaig creure que anirien més lligades a l'ús del mòbil, però veig que em vaig equivocar. No preveia que arribés a ser (el mòbil ) gairebé tant potent com un ordinador. I amb les aplicacions socials lligades als darrers, no hi ha dubte que han fet canviar de soca-rel les relacions amb els nostres amics/companys/parents/coneguts/camarades/confrares... ara ja, tan sols contactes. No puc ni tan sols comptar les hores que cada dia passo entre les diferents xarxes, cercant info. dels meus. 2 Comentaris i opinions - caligula Abusar de les coses bones, empatxa. @ 19/5/2012 21:50 Ara fa un any, escrivia aquí al bloc sobre la final de la Champions. En aquell moment també hi havia un empat al marcador, llavors a un gol. En acabar el matx vaig deixar escrit que em va semblar, fins i tot, fàcil. Que l'esforç que demana competir en un partit com aquest no semblava massa exigent o excessivament dificultós. Tot això ve al cas de que, com que avui l'equip no hi és pressent, recordar que sempre hi ha moments amb més dificultats, partits on tot costa més, sovint molt més que d'altres, a priori, més complicats sobre el paper. Només recordant tot això, trobarem la justa mesura de l'extraordinari equilibri entre esforç/rendiment que l'equip ha tingut aquestes darreres temporades. I ara, a gaudir de la segona part. 1 Comment - caligula La dura batalla de cada dia. @ 04/4/2012 18:02 Crec que tots plegats ja en començem a estar fins als mateixos dallonsis. Si és que en teniu, o us en queden, encara. Gairebè com si sempre ens els estiguèssin grapejant (de mala manera, no fos cas) Friso comprovar les excuses de mal pagador que la pepera major de .cat donarà, per tal de justificar el més gran dels incompliments amb tot el nostre poble. (cosa no gaire difícil de superar. Només cal veure que ràpid van apujar els impostos a tothom, després d'haber tret els de les herències) 1 Comment - caligula Negres perspectives (i no tan sols de petroli) @ 31/12/2011 18:41 Tal i com està el món no cal desitjar un Bon Any, ni tampoc felicitar ningú. Ja s'encarregarà de fer-ho en Rodrigo Rato i el seu equip. Especialista en apujar impostos a tothom, després de passar-se tota la vida demanant que aquestos baixessin, almenys per als més rics. 0 Comentaris i opinions - caligula Petit resum del resum final. @ 31/12/2011 18:22 Es curiós que, més que les borratxeres o trompes, me'n recordi més de les ressaques. No es que ho consideri pas malament, això no, ja que la pròpia borratxera et fa oblidar el motiu mateix de la celebració, si no que han estat tants i tan variats els motius, que ja no se lligar la relació festa-celebració, de cada ressaca. 0 Comentaris i opinions - caligula L'historia interminable. @ 18/11/2011 21:00 L'historia interminable. Inacabable. Recalcitrant. In assumible... Sort que falten ja poques hores per la votació del 20-N. Quin fàstic. I quin càstig, també. No recordo CAP altra convocatòria amb tan desinterès, mala gana i mala llet per part meva, en que no vulgui mirar, ni que sigui per uns segons, el que proposen les candidatures que, al meu entendre, més tenen a oferir al país. Les perspectives de futur que ara mateix s'albiren son realment per sortir corrents cames ajudeu-me. I no m'estic referint al més que probable triomf absolut pepero, si no a l'angúnia que produeix veure la destrossa que ha fet en el mapa polític nacional català l'herència del tripartit. 0 Comentaris i opinions - caligula Incomunicació afectiva. @ 27/9/2011 20:44 Estic aïllat de tot allò que significa la resta del món. Ja sigui tant per lo bo com per lo dolent. La manca de comunicació no es pas voluntària, fruit d'una necessitat de reflexió i d'una cerca introspectiva envers mi mateix, si no un infranquejable mur que, inesperadament, s'ha interposat entre el món i jo. Tant enorme és el mur que em separa, que fins que no vingui l'empleat de l'empresa de comunicacions a canviar-me el router no us podré enviar l'escrit. 0 Comentaris i opinions - caligula Dolços records. @ 05/9/2011 21:07 Penso, i no paren de venir-me a la ment, els dies passats, plens de joia i felicitat, i em fa sentir que si. Que la felicitat realment existeix. Que no cal inventar-la. Quan ho tens tot a la mà. Simplement, disfrutar-ho. Intensament, gaudir-ho. Sense reserves, capbussar's-hi. I això passa cada any. Cada 365 dies, per poc temps però. Només dura una setmaneta. Visca Sant Fèlix! 0 Comentaris i opinions - caligula Falses expectatives. @ 27/8/2011 15:37 El món és ple de tramposos que es dediquen, dia si, dia també, a proclamar la seva irrefutable qualitat personal, davant de les d'altres competidors seus. Siguin quins siguin els àmbits als quals ens referim. Sense anar més lluny només fixant-nos en la màxima actualitat, trobem un nom que destaca per damunt de tothom: José Mourinho. Que si li diem trampós, que si bocamoll, que si llengua viperina, que si busca-bregues... ...en fi. No cal donar-hi gaire més voltes al tema. El seu últim i gairebé únic objectiu és aquest, aconseguir que se'n parli, ni que sigui bé, d'ell. I punto pelota. 0 Comentaris i opinions - caligula Democràcia real. Petits dubtes. @ 18/6/2011 11:23 Sempre he dit i ho mantinc, que la nostra no és una democràcia "saludable i de ple dret" si no una mala fotocòpia en B&N, a més de frustrant i de mooolt baixa intensitat. Ara si els "indignats" em volen fer veure que l'assembleari és el model millor, van molt errats. Tothom que ha patit un parell de veïns conflictius a l'escala de ca seva entendrà molt bé el que dic i perquè ho dic. Les reunions d'escala, d'associacions de veïns o simplement, de colles castelleres, només a tall d'exemple, presenten tota una mena d'inconvenients de cara a fer governable un espai/agrupació i fer que aquesta tiri endavant en bona harmonia. Si, a més, hi afegim el personal "alternatiu" que es deixa veure per les acampades amb les seves propostes, algunes clarament dictatorials, encara que en vulguin dir "proletàries" o millor dit, "llibertaries". La nostra democràcia, donç, amb totes les seves limitacions i defectes. Amb un munt de coses per arranjar i millorar encara, després d'un grapat d'anys de mal-funcionament, presenta clarament moltes millores respecte d'altres models, presumptuosament més "democràtics". 0 Comentaris i opinions - caligula Dolça ressaca. @ 05/6/2011 21:43 Una setmana després de la final de Wembley, encara em dura l'efecte positiu del resultat final. Em fa sentir com si estigués entre els núvols. Fins i tot, em fa veure la vida "d'aquella manera." Però ja s'encarregaran de que això no duri gaire. Ja trauran el que sigui per tal de tallar-nos el bon rotllo. De moment, es conformen amb allò que tan bé saben fer: vendre fum. 0 Comentaris i opinions - caligula The winner takes it all... @ 28/5/2011 17:52 Hores de pressió i passió. Temps d'emoció, incertesa, nervis... de dubtes, per sort, no gaires. La confiança en l'equip és total. Sabem de la determinació dels jugadors, la seva motivació... El seu desig de victòria, més que no pas la por d'una hipotètica derrota, són les senyes d'identitat, juntament amb el joc de toc de pilota i el col·lectiu per davant i per damunt de tot. Tothom parla de Messi, també d'Alves, Puyol, Iniesta o Xavi però per mi la final te dos noms una mica "tapats" Villa i sobretot, Pedro. I no tan sols en l'aspecte golejador, tant important en un partit d'aquesta mena, sinó per l'aportació al conjunt: desmarcades, obertures d'espais per a l'incorporaciò dels migcampistes, fixació dels defenses respectius cap a la seva posició damunt la gespa... i el "putu" amo Busquets, trencant el mig camp rival, airejant la circulació entre la defensa i la mitja. Sort companys, que tinguem sort. Per l'equip i per tots plegats com a país. 2 Comentaris i opinions - caligula De tsunamis i altres desgràcies (humanes) @ 16/3/2011 21:47 Poc es pot afegir a les innombrables mostres de suport, condol i record per les víctimes, del terratrèmol i posterior tsunami, que van arrasar les costes orientals del Japó el passat dia 11. Cal però, remarcar les conseqüències devastadores que tindran pel conjunt de l'humanitat les destrosses a les instal·lacions atòmiques afectades. No cal que fem memòria de com han anat per aquí les tasques de control sobre la seguretat de les centrals, ni de la transparència informativa que porten a terme els "capos" d'aitals centres. Ni de qui, ni com, ha portat a la llum del dia qualsevol "incident" en què s'hi han vist involucrades. Com han amagat (fins a límits gairebé vergonyosos) la recent fuita radioactiva d'Ascó. I dic recent perquè no fa ni anys, si no mesos. I assabentar-nos de que un grup d'escolars hi havien fet una visita a la planta, sense més preparació que l'ocultació dels fets per part dels i-responsables. Això, bona nit i tapa't, deuen pensar els pocavergonyes. L.M.Q.E.V.P. 1 Comment - caligula Els dolents de la pel·li. @ 03/2/2011 20:02 Després de les emocionants estampes castelleres en les jornades de la Candelera, tant la de la concentració com la diada de les colles vallenques, cal rematar el tema amb un parell d'aclariments: hi ha molt d'amargat, i també, molt amargat antiverd. Sembla que només ells hagin llegit les normes, només ells tinguin dret a opinar, i la seva sigui la raó única i vàlida. (i tothom hagi de fer el que la seva voluntat tingui a bé d'ordenar) 0 Comentaris i opinions - caligula Trencar el gel. @ 01/1/2011 16:29 Benvingut 2011: Serveixin aquestes 4 ratlles per desitjar-te que no prenguis gaire mal, per aquestes contrades del planeta Terra. (A menys que siguis del Barça) 0 Comentaris i opinions - caligula Estrenes i re-estrenes. @ 25/12/2010 12:23 Per començar, que tal si us desitjo unes bones festes, i que l'any vinent sigui millor que l'atual. Toca donç estrenar-lo i gaudir-ne tant o es pugui o, millor dit, ens deixin. I qui és el que ens ha de deixar fer res? Aquestos no cal que us els presenti. Fa massa anys que els tenim re-estrenats. 0 Comentaris i opinions - caligula Allò important, allò que compta. @ 27/11/2010 12:30 Hore prèvies. Incertesa pel resultat. Per com anirà tot. Em pregunto si l'ambient és el millor per l'ocassiò. Vull dir si no està carregat en excés, sobreexcitat. Prou que s'han encarregat de caldejar-ho. N'hi haurà prou per vèncer? I de totes les mentides que hem hagut de sentir? Tindran la resposta, clara i contundent que es mereixen? Amb un 2-0 em comformo 0 Comentaris i opinions - caligula La plaça més castellera i d'altres places (igualment) molt castelleres. @ 09/11/2010 21:03 Tal i com ve sent habitual en aquest món dels castells, tot es rebat i tot es reafirma, segons els interessos (legítims) de tothom que hi diu la seva. La denominació de "La plaça més castellera" no és un terme gratuït, ni sobrer, ni excloent, ni fora de lloc ni gens encertat. La llarguissima tradició de dur "els xiquets de Valls" any rere any, per Sant Fèlix a la plaça de la Vila, com abans es feia amb els "ball de valencians", ens mou a pensar que la plaça efectivament, és la més entesa en castells. Que valora les colles millors i els seus castells. Fins i tot quan no està al seu millor moment el món casteller, no deixen de celebrar-se diades per Sant Fèlix. La tradició d'anomenar les colles de Valls com "La Muixerra" i "La del Roser" amb el nom de les confraries de pagesos i menestrals de Vilafranca que les llogaven, any rere any, recordem-ho. I què en podem dir d'ara mateix. No cal que els verds siguin la colla puntera del món casteller per afirmar-ho. Cada any vénen les millors colles. I això ve de sempre (des-de que es fan castells) Altres places, com La Bisbal poden (merescudament) afirmar que són la plaça més castellera sense colla pròpia. I tot un reguitzell d'altres places també poden lluir galons de places castelleres de gran nivell. (I no les puc citar, per por de deixar-me'n moltes) Així dons, com hi ha la Plaça del Blat de Valls, que és el Bressol dels castells, la plaça de la Vila de Vilafranca, és la Plaça més castellera. I gens-menys, és cap frase de nou encuny. 0 Comentaris i opinions - caligula Potineria Perpètua. @ 29/10/2010 21:31 Ja em semblava, que la cursa electoral (que ja fa massa anys que dura), tardava en mostrar-nos totes les cares que els diferents partits (conscient o inconscientment) tenen. No fa donç massa temps l'emigració, legal o no, ha acabat passant al primer pla de l'actualitat electoral. O millor dit, electoralista. Ja té grima això. El partit que més lleis ha redactat sobre el tema, li sembla que el tema està deixat de la mà de Déu. I què dir del català i les lleis que intenten emparar-lo i potenciar-lo? No calia veure pas tota la caverna televisiva, vomitant damunt tot el que faci referència al nostre desvalgut idioma. Ja m'esperava quelcom així. Les servituds i els esclavatges enquistats, producte de tants segles d'opressió, arcaven sempre donant els seus fruits. Ja ho sabeu, donç. Si us sentiu fills d'aquesta terra, estimeu la seva gent, parleu la seva llengua i voleu que aquest perduri i us sentiu membres d'una comunitat de gent lliure, cal donar un pas endavant. Visca Catalunya! Mori l'invasor! 1 Comment - caligula Aires vallencs. @ 25/10/2010 19:59 Després de com va anar el Concurs '10, havia pensat que els membres de la Colla Vella prendrien, per una vegada, bona nota de la situació. Que esmenarien possibles errors d'estratègia. Optarien per objectius més assequibles, encara que no lluïssin tant, de cara a afrontar les diades de més compromís. No demano, tampoc que deixin de banda els castells més dificultosos, com els gamma extra, si no que optessin per una tàctica més realista a l'hora de tirar els castells a plaça. És més, tal i com han anat les coses durant tot l'any, amb una marcada línia d'irregularitat, fora el més assenyat obrir la diada amb un castell "fàcil" a priori, per atacar després els compromisos més forts. Si tenim pressent quins eren els objectius de la diada, resulta difícil decidir quin era el castell descartat d'entrada. Amb tot, ells mateixos ja tenien alguna idea de per on havien d'afluixar. En fi. Mala sort o mala planificació. De la temporada. De les diades. Dels assajos. Convé citar també, l'afluència als mateixos. L'implicaciò dels castellers en la colla, és un element cabdal en el món de les colles de gamma extra. L'any que ve, en serà un altre, d'any. Potser, al no ser any de concurs, veurem un canvi d'actitud envers les diades i les altres colles. Que també. 0 Comentaris i opinions - caligula
Copyright © 2003 caligula