En els darrers dies hem sentit crítiques sense pietat al fitxatge de Davids, sense que l'ollerut hagi debutat, en pla Zaplana contra el tripartit: "un altre holandès, i a més vell". (Vell als 30? Heu vist jugar al Mauro Silva?)

La crítica seria raonable si l’equip estigués en situació normal, però està en situació d'EMERGÈNCIA. O és que ja estem tan anestesiats que considerem normal estar a la meitat de la taula? Pel Barça això ha de ser sempre una situació límit. Qualsevol intent de solució urgent ha de ser benvinguda.

S’ha de fitxar qualsevol cosa que millori el que tenim. Falta veure quin és el seu estat de forma, sens dubte, però si Davids és més o menys el que era, millora el que tenim al mig del camp. Normalment la nostra defensa és un coladero, i que no tota la culpa ve dels defenses, sinó d’un centre del camp onda germanetes de la caritat.

Avui conta l’Athlètic s’ha de veure una mica com va la cosa, ja que tindrem una defensa sense el Puyol ni el Víctor, és a dir, una defensa de Segona B. Si el centre del camp no pot parar els lleonets ens en han de caure un parell com a mínim, això segur. Començarem a veure si el Davids, com espero, fa el seu efecte i millora l’equip.

Perquè per altra part,L'EQUIP ÉS ABSOLUTAMENT PREVISIBLE quant a resultats. S’han calmat les aigües una mica perquè hem fet dos tres a zero (a casa). Però si mirem els partits de la primera volta veurem que:

(a) només hem fet tres gols i hem guanyat als tres equips de la cua: Espanyol, Zaragoza i Múrcia
(b) les altres victòries, per la mínima, han sigut contra equips de la zona immediata al descens
(c) ens han empatat els equips de la zona mitja i mitja-baixa
(d) els de la zona alta i mitja-alta, ens han guanyat sense massa problemes, amb l’excepció dels empats contra els atlètics, de Madrid i Bilbao

Per tant, aquesta nit el normal seria empatar. I a final de lliga, molta feina per entrar a la UEFA. I de la Champions ni parlar-ne.

Si no canvia la tendència, això és el que passarà. A veure si Davids corregeix la tendència (si és el que era).

I si es pot fitxar qualsevol altra cosa que millori algun lloc de l’equip, s’ha de fer, ja. Per a mi, un balanç de 7 victòries 6 empats i 6 derrotes és una situació d’emergència, si és que no ens hem convertit en l’Espanyol o el Vila-Real. Que com a mínim no fan el ridícul amb xous de pasucatamboli basats en fer versions cutres-cutres-cutres del seu himne.
3 Commentaris

Segons ha sortit publicat, Saviola és el fitxatge més car de la història del Barça. Aquest fet, un més, de la catàstrofe Gaspart, per veritat que sigui, pot fer un mal incalculable al pibe.

Encara no ho hem sentit ni llegit, perquè no hi ha hagut partit, però ho sentirem i llegirem. “I Saviola, el fitxatge més car de la història del Barça, va fallar dues clares ocasions de gol”.

El penjament ha col·laborat molt i molt a desacreditar Overmaars, un molt bon extrem. El podrà carressejar ara Saviola, un nano de poc més de 20 anys amb una qualitat i un futur esplèndids?

1 Commentari

En futbol, com s’ha encarregat de demostrar la història, no existeix la tàctica perfecta. Sinó, qui l’hagués trobat, hauria guanyat deu copes d’Europa seguides. Ni 4.2.4, ni 4.3.2.1, ni 4.3.3. Com en qualsevol aspecte de la vida, estem davant una transacció. Entre el que voldries fer i el que tens per fer-ho.

La millor tàctica és la que millor s’adequa als millors jugadors que tens.

No és el mateix tenir de 9 el Kaller que l’Henry. El Romario que el Cruyff. Un necessita que el centrin a l’olla, un altre que li llancin contraatacs, un altre que li passin al peu a la mitja lluna, un altre que es creï un nou model d’atac basat en el buit en el territori dels centrals.

La clau és saber com construir el millor equip possible. I això també és una transacció. Entre la qualitat i l’equilibri. El primer punt sempre és la qualitat: fitxa el millor jugador que puguis. El segon, l’equilibri: si no tens defenses, no fitxis davanters.

Quin ha de ser el model del Barça? Jugar amb extrems, sense, amb un pivot, amb dos...? El problema del model és irrellevant, és una falàcia. La recepta és qualitat i equilibri. I dins l’equilibri cal incloure tenir, si és possible, doblades les posicions teòriques.

Ara mateix només tenim acceptablement coberts i doblats dos llocs: el porter i la mitja punta. I un dels dos llocs de central si es decideix finalment que Puyol ha de ser el central – i aquesta és la primera decisió a prendre de cara l’any que ve–.

A partir d’aquí la política ha de ser fitxar per a qualsevol altre lloc qualsevol jugador que estigui a l’abast que sigui millor que el titular que tenim. I ja s’adaptarà la tàctica si convé, sense manies. Si només pot ser un, un. I si poden ser dos, millor. De mica en mica però sense retrocedir.

Però sobretot, que es tracti d’un jugador que sigui, ara mateix, millor que el que tenim en aquella posició. De promeses n’anem sobrats. Hi ha una base de vuit/deu jugadors de 20-24 anys que si la cuidem serà d’aquí quatre anys (amb 24-28, la millor edat) un equip més que notable. No els regalem per cobrir dèficits. I si en ve un de millor ells han de ser el recanvi –i no al revés: el veterà suplent.

2 Commentaris

Què ha passat fins ara aquesta temporada? Com tothom sap, que el Florentino ens ha col·locat la directiva que li interessava, la qual, per cert, va guanyar les eleccions mentint.

Laporta va mentir fins l'últim dia dient que fitxaria Beckham, quan ja savia que l'havia fitxat el Madrid.

Florentino, que òbviament savia que el tenia fitxat, va callar fins l'endemà de les eleccions perquè no guanyés la candidatura que previsiblement portaria al Barça gent amb control del diner (Alemany-La Caixa), el poder (Roca) i els media (Bassat).

Éste es uno.

Éste es dos: ens van portar un entrenador que l'única cosa que havia fet és baixar un equip a segona... a Holanda! Amb el que costa baixar a segona a Holanda!

I un director tècnic amb nassos i experiència zero.

Però, sens dubte, semblen nois llestos i amb capacitat d'aprendre. I sembla que n'estan aprenent, això sí. De fet tenen molt marge per aprendre. (Però és el nostre objectiu servir d'escola?).

En bàsket, hem despedit un dels dos jugadors més decisius de la passada temporada, la millor de l'història de l'equip, per cert.

Com a mínim no han tocat el handbol. Uff.

I com va la lliga? Hem perdut amb els bons, guanyat als dolents i empatat amb els de mitja taula. Ara mateix aquest és el nostre espai, fins que no es demostri el contrari.

Ens han dit que el nostre objectiu és ser quarts. Lluitar per ser quarts! El Barça!

Això sí, Ronaldinho, en contra del què semblava d'entrada (un individu rialler que va tirar vint faltes seguides o bé fora o bé a la tanca), sembla que és bo. O potser el que passa és que és el millor que tenim.

A veure.
1 Commentari