|
[ Top ] |
|
|
[ Enllaça'ns! ] |
|
|
 |
Blog de Notes de Rigola · http://blog.rigola.cat
 Un blog personal, una mica impersonal | |
|
|
| [Utopia 2] 01/2/2005 11:59 |
Autor:Oriol |
|
 La llunaUn dia la lluna, sortia un xic decreixent. Enyorava altres nits, en que plena de joia, sortia a voltar tota relluent. Però aquella nit tenia un presentiment, i sense saber el que passava, va sortir intrigada per aquell sentiment que l'envoltava.
Era una nit en la que els núvols havien decidit fer una festa de pijames exclusiva per a ells. Estaven tots a casa d'un stratocúmul que tenia una casa molt gran, i van muntar la festassa amb un equip de música que retronava. Allà hi eren tots el núvols, hi havia des dels cirrus fins les boirines. Mentre la música sonava tronadora, en una clariana, un cúmul feia enrogir una senyora boira parlant-li a cau d'orella sobre l'última nevada en la que varen coincidir. En la cuina un grup de núvols feia un concurs de llamps que feia tremolar tota la vaixella.
Aquell dia la lluna ja sabia doncs que no hi hauria núvols. La seva única companyia serien els estels, tan llunyans com sempre. Ells, dispersats per tot el cel, ja feia temps que tenien fets els seus grupets, començant per l'Ossa Major o Andromeda a les que sempre havia trobat carregades de prepotència, o Dracus que estava carregada d'arrogància.
Així que en la llarga nit va optar per observar detingudament aquella Terra a la que cada dia acompanyava. Dominada per aquell blau dels mars i oceans, semblava que res més tenia importància i era per això que mai hi parava massa atenció. Però va pensar que potser la millor forma de passar la nit era entretenir-se a mirar aquelles zones en que el blau era minoria i prenien més força els tons marrons i verdosos. El marró sempre li havia semblat un color poc atractiu, així que va decidir centrar la mirada en una zona verdosa. I hi va veure un riu, que esclatant amb força contra les roques feia uns salts d'aigua preciosos en el seu naixement. Resseguint el seu sinuós recorregut va veure un single coronat per unes casetes on fumejaven les xemeneies. Els teulats eren majoritàriament de teula marró, d'aquestes que es fan amb fang, però també n'hi havia alguna de pissarra. De sobte, l'atenció de la lluna va centrar-se en un petit soroll. Va fixar-se d'una casa, d'aquelles de teulats marrons, on a la vora hi havia bosc. En aquell bosc hi havia una petita bassa. Al costat de la bassa hi havia un gatet negre, el sorollet era un miol.
 La lluna va quedar embadalida mirant aquell gat i va desitjar apropar-s'hi, però sabia que era impossible. No podia moure’s d'allà on era. No era possible apropar-se a aquell gat que contemplava el seu reflex en la bassa. Va decidir deixar de mirar, deixar d'observar. Va començar a somiar, veient-se al costat d'aquell gat que miolava.
Potser aquell somni era una utopia, però ningú li podria mai obligar a deixar de somiar.
|
Gràcies per aquests tres mesos que portem somiant.
ptns, t'e Menuda
|
| |
| |
|
|
Hi havia una vegada, un gatet que passejava tot sol per les teulades d'argila d'un poblet perdut. Hi havia una que li agradava especialment, ja que just a sota tenia un pati ple d'arbres.
Havia plogut durant el dia i en aquell pati s'havia format un petit bassalt que reflexava una llum extranya però meravellosa. El gatet, curiós com era, baixà de la teulada al pati a veure que era aquella llum i es quedà al costat de l'aigua mirant-la. Era el reflexe de la lluna.
Encara mes envadalit, volgué tocar-la i malgrat la por que li tenia a l'aigua es ficà dins el bassalt. S'espantà al veure que la llum es movia, però el gatet la volia agafar,la volia per a ell. Allargà una de les potes cap a la llum i, zas! tocà la lluna reflectida, esvaint tot el reflexe i quedant aquest esmicolat per tot el bassalt. S'entristí moltissim, havia fet desapareixer la lluna. Però al aturar-se, quan l'aigua es calmà, el reflexe tornà a la seva possició original. Ara savia que no la podia tocar.
Així que decidí tornar a la vora del bassalt i allà es quedà mirant l'espill de lluna que tenia al davant, contemplant-la i somniant que estaven tots dos plegats.
Petons gegant. Jo tambe t'e |
|
|
I jo a vosaltres dos . . . (je,je,je,je,je) . . . és broma, parella.  |
|
|
Ooooooooooooo, què bonic!!!! |
|
|
FONT: www.lacomunitat.net
Hem fet un petit anàlisis dels logs del dia 1 fins avui 17 i aquí teniu els resultats:
5 blogs mes visitats:
Usuari Visites
Rigola 558
Volom 511
Friquisme 479
Ma 420
ecar 357
|
|
