|
|
. [ ] .
Jornades de la Federació de MRPs del PV15 de maig de 2004
1. Fer formació alternativa en el context de la formació hegemònica 2. El MRP és el nostre model de formació 3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat 4. Propostes per fer camí al setembre 5. Qüestions obertes 1. Fer formació alternativa en el context de la formació hegemònica Sabem que la formació hegemònica està basada en la fragmentació, la meritocràcia, la dependència de l’expert, la tecnocràcia i en les regles del mercat, es a dir, és coherent amb el sistema social en el que vivim. La formació alternativa actúa dintre d’aquest sistema a partir de les pròpies escletxes i contradiccions que es provoquen en el model hegemònic. Considerem important partir d’una bona diagnosis d’aquest model per poder no sols canviar el discurs sinó surtir realment d’una posició subordinada, i construir-nos com a subjectes i protagonistes actius de la història. Apostem per un model de formació que ens permeta enllaçar discursivament allò que ens passa amb els desitjos. Es a dir, el que ens agradarïa es poder pensar una formació alternativa al marge del model hegemònic. En eixe sentit, el fet de reconstruir el nostre discurs polític ens ajuda a trobar eixe altre espai des d’on créixer. 2. El MRP és el nostre model de formació Els col.lectius de la Federació estariem d’acord en revalidar alguns trets importants d’aquest model de renovació pedagògica organitzada, que en sí mateix, és un model de formació i autoformació. Es a dir, un model ens permet formar-nos en el mateix procés i des del que busquem la transformació de l’escola. Aquest trets serien entre altres: - vinculació entre la teoria i la pràctica, - grups de debat autonoms entre iguals, - perspectiva global dels problemes, Això implica: • partir de la nostra experiència i aprendre a analitzar-la. Es a dir, analitzar la realitat que ens envolta i anlitzar les nostres pràctiques a partir d’unes claus conceptuals per el.laborar coneixement i reconstruir el discurs • conectar els problemes escolars, de la nostra pràctica amb el model d’escola i amb el model de societat hegemònic i del que voldriem surtir • aprendre a diagnosticar els problemes i aprendre a formular els nostres desitjos per clarificar cap a on volem anar • saber-se en complicitat en aquesta tasca. Els grups de debat autònoms com una experiència de formació que vincula teoria-pràctica des del treball cooperatiu i la deliberació conjunta 3. Del desig com utopia o del consens com a possibilitat Els col.lectius de la Federació ens reconeguem en el desig de transformar l’escola i en el model de formació que anomenen renovació pedagògica. Però també som conscients dels entrebancs que tenim per desenvolupar el nostre model de formació. Quina és la diagnosis que fem de la situació actual i com pensem que podriem avançar?: - necessitem crear més espais dintre de la vida organitzativa que ens permeta conjugar l’autoformació amb l’el.laboració de propostes de formació del professorat - els grups autònoms han d’estar enxarxats i per tant requereixen d’una infraestructura que faça possible la creació i el manteniment de les xarxes. En eixe sentit, necessitem més aliats i complicitats perquè els nostres recursos humans, econòmics i organitzatius no són suficients A l´hora de plantejar quin seria el camí que ens ajudaria a avançar en aquest doble sentit, hem reconegut com a desig col.lectiu majoritàri els avantatges i la necessitat que tindria un espai unitari d´esquerres, o d´un Plà Unitari d´esquerres, per a la formació del professorat. No obstant aquest desig es viscut, en aquests moments, més com un horitzó que com una realitat possible a hores d´ara. Des d´aquesta reflexió, el que sí es veu possible i necessari és la possibilitat d´elaborar propostes de formació, per part dels M.R.Ps i plantejar als sindicats d´esquerres una implicació en el desenvolupament i recolzament formal d´aquestes propostes. Aquest recolzament hauria de concretar-se en uns convenis formals de col.laboració. 4. Propostes per fer camí al setembre En aquest sentit, algunes persones han concretat una possible proposta de formació, que consistiria en: - La Federació proposa un àmbit de treball a partir del qual elaborar un pla de formació. - El primer pas seria elegir un àmbit de treball que considerem significatiu i compartit per tots els col.lectius de la Federació en aquests moment - En el segon pas es tractaria de concretar quins aspectes podem desenvolupar des de nosaltres mateix, els MRPs, i en quins aspectes del mateix anem a necessitar suport i recolçament dels sindicats - En el tercer pas presentaríem aquesta proposta global als sindicats per a la seva negociació - En un últim pas considerem imprescindible l’avaluació d’aquesta nova línia d’actuació dels MRPs i a partir d’ací rependre la reflexió sobre el desig inicial d’avançar cap a plans més unitaris de formació del professorat Aquesta proposta representa un esforç de concreció per avançar en el camí de buscar aliats i complicitats. Si és acceptada per la Federació hauríem de buscar un espai en la vida organitzativa per decidir conjuntament l’àmbit de treball i concretar quina seria la nostra demanda de col•laboració als sindicats. Tot i saben que aquestes demandes no poden ser puntuals, sinó que haurien de formar part d’un marc de conveni més global per dur endavant eixe projecte de formació. 5. Qüestions obertes No tots els col.lectius de la Federació manifesten la validesa d’aquesta opció de caminar cap a una major col.laboració formal amb els sindicats. Dintre del marc de la cultura de la dissidència i del reconeixement de les diferències que caracteritza als MRPs, es respeta aquesta opció i quedaria com a qüestió oberta com organitzar la convivència entre dues opcions diferents. L’argumentació d’aquesta discrepància, en la seua vessant més crítica, es formularia de la següent manera: Algunes dels autodenominades sindicats d’esquerra actuen i es manifesten antagònics amb el projecte de renovació pedagògica que defenen els MRPs. Per ser més clars, la nostra existència molesta i molt a algunes d’aquestes organitzacions perquè han optat per plegar-se dòcilment a una situació que els resulta còmoda. Un projecte unitari de formació implica negociar amb sindicats que ja s’han pronunciat clarament sobre aspectes com:, formació versus remuneració, cos únic d’ensenyants, plantilles, model de professorat, currícuculum....., les diferències que tenim en alguns d’aquests aspectes no són de forma sinó de fons. Per tant no partim de zero, sabem què pensen i correm el perill de diluir la nostra proposta de formació amagant els aspectes que ens diferencien de les propostes de l’administració i dels sindicats que han apostat per aquest tipus de formació. Una formació, com no pot ser d’altra manera, que és coherent amb el sistema escolar i la caracterització del professorat que es vol: és fragmentària perquè l’organització dels centres ho és, és per matèries perquè les tasques del professorat també és per matèries, és individual perquè el saber és poder i el poder és dominació de l’altre/a, està lligada al sou perquè forma part d’una carrera docent on la meta és cobrar més i estar més hores fora de l’aula,... La supervivència de l’espai de la renovació pedagògica, per tant, és exclusiva de les persones que en formen part, li donen suport i han assumit el compromís de portar endavant aquest projecte. Compta amb les seus forces i amb aliats circumstancials per fer-se visible socialment. La tasca urgent dels MRPs en matèria de formació, entenem, seria una altra. Plantejar les grans qüestions i col•laborar en donar-ne resposta. Com se passa del saber com a poder al paradigma de la solidaritat, la justícia, la cohesió o la gentilesa? Com s’organitza això en un centre, una ciutat, un MRP o un país? Quines competències es necessiten (en l’alumnat, el professorat, el treballador/a,…) en aquesta nova societat postindustrial anomenada del coneixement? Com convertim els continguts actitudinals (pacifisme, no-sexisme, ecologisme...) i procedimentals en l’eix central de l’educació. Com es fa l’educació des de i en la diversitat? ... En aquesta tasca ens podem trobar amb d’altres, clar que sí, però ens trobarem al si d’un projecte alternatiu que serà ben nostre. Els MRPs es poden permetre perdre pes en la formació del professorat a nivell quantitatiu, però encara que minve la nostra importància a nivell pràctic, podem i havem de guanyar pes a nivell simbòlic. La qüestió és: podem? volem? en tenim forces? 0 Commentaris |