Quan no estic trista busco estar-ho fins que ho aconsegueixo perquè només jo sé el que realment m'entristeix, el què em fa caure en la melancolia i plorar.
No ho necessito, de fet hauria d'evitar aquests pensaments però de vegades és l'única manera de sentir que estic viva.
I sé que mai, mai, podré escriure el que realment sento ni aquí ni a cap lloc perquè no sóc capaç i perquè molts cops les coses no tenen relació ni raó de ser.
No poder fer-ho també m'entristeix.

0 Commentaris