Els sindicats, els partits polítics, les organitzacions empresarials, professionals o recreatives, tenen el seu espai, els recursos i el reconeixement social i jurídic que empara les seues activitats. La correspondència entre els objectius que declaren i els mitjans de què disposen està equilibrada, l’espai que tenen assignat està visiblement ocupat.

La pròpia definició dels MRPs com a moviment socio-educatiu fa que la seua tasca siga feixuga, els objectius que persegueix no estan en consonància amb els mitjans de què disposa. La renovació pedagògica té el seu espai, però per poder-lo ocupar hem d’estar en constant moviment, hem de fer grans trajectes si no volem abandonar el nostre territori. Perquè el nostre territori abasta des de la intervenció directa a l’aula com a professionals compromes@s fins al disseny d’estratègies per enfrontar-nos a les polítiques neoliberals.

No s’equivocarà mai qui assenyale els buits, silencis, oblits, defalliments, pors o desercions: sempre n’hi ha, són elements consubstancials a qualsevol procés llarg i difícil. Ser-ne conscients és necessari, però de res ens valen els planys inconsolables, de res ens val saber com estem de malament si no som capaços tot seguit d’il·lusionar-nos i engrescar-nos, de compartir i dissentir en espais que ens siguen gratificants.

Com aquella vella que es trobava sola i desarmada a sa casa i fa fugir quatre lladres valents, bregats i ben armats amb només la seua intel·ligència i voluntat decidida, nosaltres també hem d’estar alerta als lladregots que aguaiten darrere els finestrals de les escoles i fer sentir forta i clara la nostra veu. Aquella dona podia haver pensat com era de vella, feble i indefensa davant dels lladregots i haver-se abandonat al seu funest destí. Però potser la seua ferma voluntat i llarga experiència la van fer cridar:

-Bernat, puja al terrat! Marieta, trau l’escopeta!
-Martí, tira-li!
-Tu, Pere, pega-li darrere!
-Ramon, compta quants són!
I Els lladregots abandonaren una presa que presumien fàcil amb la cua entre les cames.

Moltes han estat les persones que han fet de la militància en els MRPs una part important de la seua vida, algunes excepcionalment la mantenen després de dècades amb un nivell d’implicació realment admirable, d’altres, potser igual d’admirables, l’enceten tot just ara que pinten bastos per a la renovació i per a la militància. Només la suma dels esforços d’aquestes persones fa possible el miracle de l’existència d’una organització que compta amb voluntats, experiència i decisió i poca cosa més.

El debat sobre la renovació pedagògica hauria de servir-nos, si més no és el meu desig, no tant per fer inventari de greuges o mancances, sinó per renovar fidelitats, ajustar objectius, polir mecanismes, ampliar afectes i compromisos,..., hauria de servir-nos per fer sentir la nostra veu ben alta i ben clara.

Hem d’analitzar quin bagatge tenim, ser testimonis d’altres maneres de fer, d’altres actituds davant del fet educatiu; posar en contacte projectes i persones de pobles i comarques diversos i llunyans. Hem de donar resposta a nous reptes: diversitat, noves tecnologies, paper del professorat, .... . Hem de fomentar l’encontre amb persones, llibres i experiències renovadores que ens facen créixer.

Hem d’imaginar una altra escola.

Servisquen aquestes ratlles per desitjar-vos un feliç any 2004 i encoratjar-vos a participar en una reflexió que ens és tan necessària.
0 Commentaris