|
|
. [ ] .
M'agrada mirar les notícies quan em llevo. No he estat mai una persona de sentir la ràdio. Quan vaig fer la carrera vaig estudiar-ne l'assignatura obligatòria a tercer, però és un mitjà en el que per algun motiu no hi entro. M'agrada informar-me amb la tele, amb els presentadors/es repentinats i ben vestits quan jo encara vaig en pijama i tinc el cabell com si m'hagués batut una ventolera.
És al·lucinant comprovar com poden dissentir uns d'altres en les notícies que donen, i en quin ordre les donen, però com que de vegades puc arribar a veure un mateix informatiu dues vegades (no fós cas que després em sobrés temps per anar a la feina sense haver de còrrer) trobo vicis en la manera de fer i redactar que em posen dels nervis nerviosos. Un d'ells és com uns i altres porten això dels "tickers", aquests lletrerets que ara s'han posat de moda i que passen per sota la pantalla amb les informacions més destacades. Abans, els tickers es reservaven per a quan hi havia una notícia de darrera hora o per als resultats dels partits que encara s'estaven jugant. Ara, en canvi, Tele 5 tendeix a posar llarguíssimes notícies sobre els temes més peregrins, sovint agafant a sac l'entradeta que ha llegit el presentador o el teletip (encara hi ha teletips? suposo que ara arriba per internet) de l'agència de notícies de torn. Avui n'hi havia un, per exemple, que m'explicava tota la trama de l'última peli del Tom Cruise, i es tallava en séc, al mig d'una frasse. TV3 també és bastant partícip del vici dels tickers, i sovint recicla notícies que tenen ja casi dos dies. No sóc cap autoritat en periodisme digital -no sóc cap autoritat en res de res- però jo diria que la funció dels cartellets és oferir en un cop d'ull ràpid el més destacat de la informació del dia a qui no té temps d'empassar-se un informatiu sencer... però us convido a fer la prova de veure un informatiu matinal i contar quan triguen els títulars a coincidir amb els del sumari (i podeu apostar que passarà el que jo he vist avui, que aquest titulars han sortit al mateix temps que el sumari!). Una altra fòbia recurrent, que potser hauria de tenir també envers als meus propis escrits, són els connectors incorrectes. Exemple: la presentadora d'Antena 3 parlava d'un atracador que cometia els seus delictes disfressat d'ànec de cap a peus. "Malgrat això" - diu ella tota ufanosa- "la policia no ha estat capaç de trobar-lo". Què carai vol dir "malgrat això"? O es pensa que el mangui anava disfressat perquè sempre ha volgut ser com en Donald? Si justament ha aconseguit el que volia, que no el poguessin reconeixer! I així, tot sovint. Jo no estic en contra de fer els redactats de les notícies d'una manera entenedora i no asèptica. Als informatius de TV3 i a la 2 ho fan molt bé això, i en general crec que és positiu. Però hi ha determinat tipus de redactat que copia directament els tics i els clixés de cadenes com la Fox i la CNN, que es va imposant. Hi ha un manual d'estil de la BBC que explica amb molta xunga els clitxés més freqüents, com ara els partits a vida o mort, les sinèrgies i altres estupideses de les que ens enamorem (s'enamoren) els periodistes. L'altre dia, sense anar més lluny, al TN comarques de TV3 parlaven del cas d'un pescador que portava perdut tres dies. La notícia anterior anava sobre grips i maldecaps i per enllaçar les dues, la conductora de l'informatiu va i deixar anar "i un bon maldecap és el que deuen tenir el familiars de Fulanito de tal, perdut fa tres dies..." Diria que si estàs pensant que potser se t'ha ofegat un familiar, deus tenir bastant més que un mal de cap, no? En fi, suposo que encara són més preocupants les notícies en si que podem veure cada vespre. Ara Bush vol anar a la Lluna. La que ens faltava... queda pendent una entrada sobre això. 1 Commentari
|
