Anaba desde fa temps amb la idea de fer "la busqueda de la visión" ja que la curandera amb qui vaig viure m'ho va recomanar especialment si volia fer temascals, ames em trobava en crisi i "la busqueda" diuen serveix per a tenir una visió que resolgui algun conflicte intern. Total que vaig cap a la garrotxa a veure una dona que creia que podria saber a on fer la "busqueda" ja que ella fa temascals a casa seva a dalt de la muntanya.
Despres de passar la nit a Olot, una nit plena de somnis extranys, em dirigeixo cap al lloc a on vivia la dona a dalt de la muntanya. Afortunadament em trobo pel camí una amiga que m'indica el camí per arribar, ja que no es facil arribar si no es coneix. Despres de pujar per un caminet de terra que no s'acababa mai arribo al lloc i consegueixo aparcar malgrat estar ple de vehicles. Nomes arribar reconec a una amiga que vaig coneixer a Mexic i ens posem a xerrar. M'explica que estan fent "la busqueda" pero que jo ja no hi soc a temps. De totes maneres em sugereix que vagi a parlar amb la abuela Margarita que esta al tipi mes amunt de la casa.
Arribo al tipi despres de pujar per un petit sender. La abuela s'adona de seguida compte de la meva presencia i em convida a entrar. S'enrecordaba perfectament de mi tot i que nomes varem conviure uns pocs dies a Mexic. Li comento que a vegades trobo a faltar Mexic i els temascals, en fi totes les mogudes que hi ha alla.
Penso que els que hem viscut temps al sud, trobem europa molt aburrida.
"Quien tiene hambre o necesita trabajo pide trabajo o comida" Alguna cosa aixi hem va dir que va produir en mi un efecte de revelació.
A vegades ens costa demanar ajuda o rebre alguna cosa, com si aixo suposes una cosa dolenta i no ho es,l'orgull a vegades pren la forma del silenci.
Em vaig acomiadar amb un "hasta luego" tot fent camí cap a l'empordà. Al poc temps d'haber arribat al camp em sento envait per la tristesa i decideixo descansar dins el cobert tot escoltant musica de dances i cants sagrats del indis americans. De sobte em vaig posar a plorar mentre una energia envaia tot el meu cos. L'energia ascendia pels braços fins arribar a la punta dels dits, a on hi sentia una forta presió.
Va ser un moment de felicitat i alhora pena per la perdua d'una cultura espiritual que va exisitir a America.


0 Commentaris